'Nou' romànic per al Museu de Solsona

El dissabte 3 de setembre, just com a aperitiu de la festa major de Solsona, el Museu Diocesà i Comarcal de la capital del Solsonès rebrà un autèntic regal: una talla romànica d’una Mare de Déu amb el Nen, datada aproximadament en el 1200 i per a la qual va prendre com a model l’escultura de pedra de la Mare de Déu del Claustre de la Catedral de Solsona. L’autor d’aquest obsequi llargament ambicionat és el departament de Cultura de la Generalitat, que l’ha comprat recentment per 100.000 euros a l’empresària barcelonina Liliana Godia, després d’anys d’estira-i-arronses i desacords entre aquesta família i la direcció general de Patrimoni Cultural. La responsable del Museus i Béns Mobles de la Generalitat, Magda Gassó, va explicar a SEGRE que “ha estat una història llarga i bonica, que al final ha acabat bé”.

I és que des del bisbat de Solsona feia ja una quinzena d’anys que anavem darrere d’aquesta singular i imponent peça artística, de 110 centímetres d’alt, que formava part de la col·lecció privada de qui va ser empresari, pilot automobilista i oficial franquista Francisco Godia (1921-1990), una de les més importants de l’Estat espanyol i centrada especialment en l’època medieval i els segles XIX i XX. Gassó va recordar que fa nou anys, la filla petita del col·leccionista –que va heretar la meitat del fons d’art del seu pare– va demanar autorització a Cultura per exportar aquesta talla i altres obres de la seua propietat al Regne Unit per provar de vendre-les en subhasta. En aquell moment, la Junta del Patrimoni Cultural de Catalunya li va denegar el permís i va declarar aquesta peça com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per protegir-la i impedir que sortís d’Espanya.

Gassó va assenyalar sobre això que “llavors ja vam provar de comprar-li la Mare de Déu, però va resultar impossible davant de la falta de recursos econòmics” de l’Administració catalana. Gairebé deu anys després, Liliana Godia va tornar a trucar a la porta de la Generalitat i la compravenda de la Mare de Déu s’ha fet realitat. Gassó va destacar que “ens va oferir la peça a un preu més alt dels 100.000 euros que finalment s’han acordat”.En realitat, aquesta singular talla policromada ja es va exhibir al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona en una exposició temporal l’any 2016 i va ser en el moment de retornar-la a la seua propietària quan es va reprendre la negociació.

“Ella pretenia una xifra superior, però nosaltres teníem el límit de 100.000 euros pel mercat nacional d’antiguitats i va acabar acceptant finalment la nostra contraproposta”, va comentar Gassó amb satisfacció.Els estudis d’historiadors de l’art sobre aquesta peça asseguren que el seu autor va prendre clarament com a referència la Mare de Déu del Claustre que llueix a la Catedral de Solsona. I allà és on arrela una de les singularitats de la talla, ja que, mentre en l’època gòtica les còpies van ser una pràctica habitual, en el romànic resultaven excepcionals. En aquest sentit, encara que es desconeix amb exactitud la seua procedència, els tècnics suposen que la còpia es va tallar per a alguna parròquia de la comarca i va poder acabar segles després al mercat de l’art i el col·leccionisme (vegeu el desglossament).Gassó va remarcar que “la peça es troba en un molt bon estat de conservació i no ha estat necessària cap tipus d’actuació de restauració”.

Així, el mes que ve aquesta Mare de Déu tornarà a Solsona de forma definitiva, i “el millor lloc on podia ser és el Museu”, va afegir Gassó.

Una obra que va sortir al mercat segurament al segle XIX

Resulta pràcticament impossible seguir la ruta d’aquesta Mare de Déu romànica des que va sortir de Solsona, potser abans del segle XIX, encara que la hipòtesi més factible que estudien els historiadors de l’art és que fos una més de les obres afectades per la desamortització religiosa en el XIX. La Fundació Godia, creada el 1999 en record del col·leccionista, la va exhibir al museu obert el 2008 a la Casa Garriga Nogués, al carrer Diputació de Barcelona, fins que va tancar al públic fa vuit anys.

Des d’aleshores, Liliana Godia ha anat venent les obres d’art que ha pogut de l’immens llegat del seu pare.