El paper de la dona del XIX, a través d'una mestra de Lleida

Paula Miralpeix va nàixer a Lleida el 1821. Va enviudar molt jove, amb tot just 25 anys i una filla de sis mesos a Alcoletge. A la Paula li va correspondre “una habitació decent”, un habitatge que la família política havia de proporcionar-li, segons va quedar escrit al testament.

Així ho explica la seua rebesneta, la psicòloga i empresària de Salamanca Julia Pareja, a la biografia Una habitación decente, un llibre que va publicar el mes passat en què la vida de la seua rebesàvia li serveix per reivindicar el paper de la dona al segle XIX a la denominada Espanya buidada. Una de les primeres feministes de Salamanca i experta en genealogia, Pareja ha indagat en arxius públics i privats per treure a la llum la història de Paula Miralpeix que, poc després de la mort del marit, va aconseguir una plaça al Reial Col·legi d’Educandes de Cervera, en ple carrer Major de la capital de la Segarra. “Al morir el marit, els cunyats es van convertir en els tutors de la nena i els que gestionaven tots els diners; ella havia de demanar permís per a tot”, explica l’autora del llibre.

Als 33 anys ja era la directora del col·legi, d’un matrimoni que havia invertit el seu patrimoni “per a l’educació de les nenes de Cervera, amb assignatures com brodar, cosir i tallar roba, mitja, planxar i, finalment, llegir”. El 1853 es va tornar a casar, amb Jaume Trilla Llobet, llavors secretari municipal de Cervera i descendent d’una saga familiar notable de la ciutat. Les accions que va dur a terme el seu marit per provar de modernitzar el programa educatiu del col·legi va provocar que a ella l’acabessin acomiadant.

La biògrafa destaca com a partir de llavors Miralpeix va emprendre una batalla judicial que va arribar fins a la reina en persona, Isabel II, que va acabar restaurant-la al col·legi. “Va treballar estant casada, es va quedar viuda amb un nadó..., no es pot valorar el que va fer i va aconseguir aquesta dona en aquella època”, diu la descendent d’aquesta mestra lleidatana.

Julia Pareja, la primera feminista de Salamanca

? L’autora d’Una habitación decente va militar des de molt jove a les files socialistes, va ser regidora a l’ajuntament de Salamanca i continua sent en l’actualitat tot un referent per al feminisme a la ciutat i en tota la comunitat castellanolleonesa.

Psicòloga de formació, Julia Pareja va ser distingida fa uns anys per la seua tasca al capdavant d’una residència universitària de la capital de Salamanca. Després d’anys d’investigació en arxius, en aquesta biografia plasma la vida ja de lluita feminista de la seua rebesàvia.