Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CRISI

La pobresa energètica: una "malaltia" incurable?

Actualitzada 19/11/2016 a les 13:35
La pobresa energètica: una

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Una protesta contra per demanar una llei contra la pobresa energètica.

No és una malaltia, però pot portar morts: la pobresa energètica es cobra més de 7.000 vides a l’any en un país en el qual dos de cada deu llars no poden encendre la calefacció, ni cuinar ni il·luminar-se quan vespreja davant de la incapacitat de pagar les factures energètiques.

Una d’aquestes vides va ser la de Rosa, l’anciana de 81 anys que van morir aquesta setmana a Reus per l’incendi que va provocar una de les espelmes amb les quals s’havia d'il·luminar des de feia dos mesos i que, segons diverses associacions, no serà l’última si no es prenen mesures urgents.

Aquesta pobresa la pateix una llar que "no rep una quantitat adequada de serveis d’energia per dificultats de pagar la factura", segons l’Associació de Ciències Ambientals (ACA), autora de l’última radiografia sobre aquesta patologia a Espanya.

Les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) llancen que un 11 % dels nuclis familiars, compostos per més de cinc milions de persones, són incapaços d’escalfar-se en els mesos més freds, i un 9,4 % té retards en els pagaments de factures.

Els seus efectes van molt més enllà del no poder encendre el llum o menjar calent: la pobresa energètica està relacionada amb una prevalença més gran de malalties físiques i mentals -asma, artritis, reumatisme, depressió o ansietat- i amb l’augment de la mortalitat per patologies cardiovasculars i respiratòries entre persones majors de 60 anys a l’hivern.

Amb tot això, ACA calcula que podria estar darrere de 7.200 morts prematures a l’any, moltes més que les provocades per accidents de trànsit.

Si casos com el de Rosa no són més nombrosos és gràcies a la teràpia que despleguen organitzacions que proven d’impedir que les persones més vulnerables no puguin accionar cap interruptor a les seues cases.

Per exemple, Creu Roja va atendre l’any passat a 16.887 llars per ajudar-los en el pagament de gairebé 30.000 factures de llum, gas i aigua, a les quals aquesta organització va destinar 4,3 milions d’euros.

Una xifra que alarma encara més si es té en compte que només un any abans havia desemborsat 2,5 milions, comenta a Efe Fernando Cuevas, responsable dels projectes d’extrema vulnerabilitat, que recorda que la meitat dels nens que participen en el seu projecte de promoció de l’èxit escolar va reconèixer que passava fred a casa seua.

Cuevas afirma que en els últims mesos han notat un acostament de les companyies, amb les quals s’han subscrit convenis per garantir que ningú desfavorit no es quedi sense energia.

Així, Endesa ha segellat 150 acords amb ajuntaments, comunitats autònomes o ONG, amb els que ha aconseguit cobrir el 98 % dels seus clients, asseguren des de la companyia, que afegeix que del mig milió de talls de subministraments que va realitzar el 2015, "zero" va anar a aquest tipus d’afectats.

Mentrestant, Iberdrola protegeix el 99 % dels seus abonats de la interrupció del subministrament elèctric o de gas a través dels 44 convenis firmats.

Gas Natural, responsable del tall de llum a Rosa, la situació de la qual no havia estat comunicada per l’Ajuntament, assegura cobrir el 90 % dels seus clients i, només a Catalunya, ha rubricat convenis amb 400 municipis.

Aquesta versió contrasta amb la de Mensajeros por la Paz, la directora general de la qual, Nieves Tirez, lamenta la "deshumanització" de les companyies en la majoria dels casos en què intervenen.

Casos molt puntuals, pels quals ha pagat gairebé 17.000 euros que devien 67 famílies de llum i gas, i sempre per evitar el tall de subministrament. La majoria són rebuts "petitíssims de 50 o 60 euros, amb tot just consum i tot impostos", denúncia.

Segons el seu parer, la pobresa energètica ha creat una nova classe social, la del "treballador pobre", les precàries condicions laborals de la qual no li permeten cobrir els rebuts més bàsics.

Malgrat que és difícil d’eradicar, sí que es pot avançar en la teràpia: a les veus polítiques que han vingut reclamant mesures urgents, s’uneixen altres com la de la Plataforma por un Nuevo Modelo Energético, la portaveu del qual, Cote Romero, ha apressat un pacte d’Estat perquè no hi hagi cap mort més.

Aquesta plataforma reclama al Govern que concreti qui han de ser considerats consumidors vulnerables, implementar mesures d’estalvi energètic, i, sobretot, redefinir l’actual bo social, els beneficiaris del qual gaudeixen d’una rebaixa del 25 % de la factura encara que no té en compte el seu nivell de renda.

També proposa de rebaixar l’IVA, actualment del 21 %, perquè, tal com apunta, l’energia no és ni ha de ser cap luxe.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre