macroeconomia
El mal any agrari llasta el PIB de Lleida, que creix un 2,3% el 2015
És la província amb menys creixement, i la indústria és el sector que mostra més dinamisme
El mal any agrari llasta el PIB de Lleida, que creix un 2,3% el 2015
Lleida és la província catalana on menys va créixer l’economia l’any passat, llastada sobretot pel mal exercici agrari. Així ho posa de manifest l’Anuari Econòmic Comarcal que va presentar aquest dimarts el BBVA CX. En concret, apunta que l’economia de Lleida va créixer un 2,3%, mentre que la taxa catalana es va elevar al 3,4%. El catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la UAB Joan Oliver va explicar que el Valor Afegit Brut (VAB) de les comarques de Lleida reflecteix la dinàmica terciària, el VAB de la qual va augmentar només un 2,6%, malgrat que també van contribuir a la menor empenta de la construcció (3,2%) respecte a Catalunya i la baixada de la important branca del sector primari, que va caure un 2,3%.
Aquesta dinàmica només va ser parcialment compensada pel més intens avenç industrial, amb un increment del 3,2%. Per eixos d’activitat, l’evolució de la muntanya és millor que la del pla. Les comarques de l’Alt Pirineu i Aran van presentar el 2015 un augment del VAB del 2,6%, al situar-se només al davant del pla de Lleida (2,3%). Aquests resultats menys positius de la muntanya expressen, en especial, els reduïts registres industrials, empesos per la lleugera baixada de les produccions energètiques. Així, la indústria va mostrar un 0,4% d’augment, un valor allunyat del català (2,7%). Addicionalment, ni la construcció, amb un increment del 0,2%, ni el primari (-0,6%) van ajudar a l’augment de l’activitat.
Les comarques del pla de Lleida són les que registren l’evolució més moderada de tot Catalunya
En canvi, aquestes dinàmiques van ser contrarestades pel fort augment dels serveis, apuntalats pel turisme, que van créixer un 4,3%. Al pla de Lleida, el creixement va ser d’un 2,3%. Contrasten els repunts d’un 3,2% registrats tant en la indústria com la construcció i l’augment del 2,6% dels serveis amb la caiguda d’un 2,3% d’agricultura i ramaderia.
En anàlisi comarcal, com mostra el gràfic adjunt, torna a situar la Val d’Aran com la zona amb més bons resultats (4,8%), empesa per la bona evolució dels serveis. L’altra cara de la moneda és la Ribagorça, que cau un 0,1%.
