El Pallars Jussà i el Pallars Sobirà són les dos comarques que més població estrangera van perdre el 2015, per sobre del 7 per cent, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Segons el seu informe, un total d’1.023.398 persones de nacionalitat estrangera vivien a Catalunya a data d’1 de gener del 2016, un 0,5% menys que l’any anterior, i representen el 13,6% de la població total, segons el Padró Municipal d’habitants. Les variacions en el nombre d’estrangers es veuen afectades pel procés de naturalització d’aquesta població i, encara que en la majoria del territori ha caigut, en sis comarques ha pujat, incloses la Segarra, amb un creixement del 2,6%, i Aran, amb un 1,02%.

D’altra banda, les comarques amb més presència de població estrangera són l’Alt Empordà i el Baix Empordà –amb el 24,9% i el 19,1%, respectivament– i la Segarra –24,8%–, seguides pel Gironès, la Selva, el Segrià i el Pla d’Urgell –properes al 18%.

Per contra, les que tenen menys presència d’estrangers són el Moianès –7%–, el Berguedà –7,2%–, l’Anoia –7,6%– i el Ripollès –7,7%. La comarca lleidatana amb menys població estrangera és el Pallars Sobirà, amb un 10,25%.

La marroquina és la primera nacionalitat en 26 comarques, mentre que la romanesa ho és en deu, entre aquestes Aran. A Barcelona, la més nombrosa és la pakistanesa, l’índia ho és a la Garrotxa, la maliana al Moianès i la portuguesa a l’Alt Urgell, mentre que a la Cerdanya ho és la boliviana.

D’altra banda, les sol·licituds de residència per a familiars de comunitaris van créixer un 70%.

El 2016 es van iniciar 167 procediments d’extinció d’autoritzacions per verificar i comprovar que els ciutadans estrangers no les han obtingut de forma fraudulenta i que continuen complint les condicions requerides. Un 60% d’aquests procediments van finalitzar amb l’extinció de les autoritzacions.