«Apujar els salaris és una obligació avui dia a Lleida»

Cristina Rodríguez acaba de prendre el relleu de Jaume Sellés a la secretaria general de CCOO de Lleida amb molts reptes, però el més important és que els treballadors puguin recuperar drets perduts durant la crisi. Alerta que és possible que la situació desemboqui en una vaga general davant de les polítiques del Govern de Mariano Rajoy en diferents aspectes, com les pensions. Considera que la recuperació econòmica ha d’arribar a tots i, per això, “apujar salaris és una obligació avui dia a Lleida”.

Com ha accedit al repte d’estar al capdavant de CCOO de Lleida?

Vaig començar a treballar al sindicat el 2007, a la permanent d’Educació, compaginant-ho amb la meua feina de professora d’educació física. Al cap de tres anys em vaig bolcar al cent per cent en CCOO i ara feia quatre anys que era secretària general en Educació. El meu compromís era continuar quatre anys més, però diferents persones em van animar a pensar a presentar-me a la secretaria general. Jo creia que hi podia haver altres possibles candidats, però ningú va fer el pas i, després de valorar-ho molt, em vaig decidir a fer-lo jo amb la col·laboració de Carles Asensio (nou secretari d’Organització) i altres companys.

És la primera dona secretària general del sindicat. Ha pesat?

El sindicat va celebrar l’Assemblea Sindical Oberta amb una aposta per feminitzar el sindicat i crec que tot hi ha influït una mica, també la joventut.

El sindicat afronta un canvi d’organització. Per què?

Les federacions d’educació, sanitat i funció pública donen pas a l’àrea de serveis públics. Les d’agroalimentació i indústria s’uneixen a l’àrea d’Indústria, mentre que les de serveis privats, construcció i serveis conformen l’àrea de serveis. Només es dóna a Lleida aquest canvi, que pot ser una prova pilot de cara a una futura expansió territorial. Tenim quatre anys per demostrar que aquesta organització serà un èxit. Permetrà reduir costos, esforços personals i temps i establir sinergies. És un repte, com ho és també atansar el sindicat als joves.

Com pretén aconseguir-ho?

Per exemple, anant als centres on s’imparteixen cicles formatius o la UdL i explicar-los què és un sindicat, per a què serveix, d’on venim... Atansar el sindicat als joves és una de les meues obsessions.

El seu antecessor, Jaume Sellés, explicava que la crisi s’ha notat en un descens d’afiliats. Què faran per superar-ho?

Hi ha hagut un descens en general en tots els sindicats i no som una excepció. El nostre objectiu no només és mantenir l’afiliació actual, sinó atansar-nos als joves, i que aquells que es jubilen no s’allunyin de CCOO. Volem recuperar els qui per la crisi es van donar de baixa i estem fent estratègies molt importants, com la quota zero per a aturats o molt reduïdes per a joves.

És veritat que la crisi ha desmobilitzat els treballadors?

Tenim un problema molt greu. En els últims anys, mobilitzar els treballadors sembla missió impossible. Hem de fer pedagogia en centres de treball, amb seccions sindicals fortes. És veritat que existeix el problema que més del 90 per cent són petites i mitjanes empreses i organitzar els treballadors resulta complex. Necessitem plantar cara a aspectes com la precarietat laboral, la subcontractació i que hi hagi persones en una empresa que facin la mateixa funció que una altra i cobri la meitat, per exemple. Sense la força dels treballadors, els sindicats no som ningú i per aquest motiu necessitem mobilitzar-nos.

Quins són els problemes més greus al món laboral avui?

La precarietat laboral. Està a punt de convocar-se una vaga al sector d’escorxadors d’aus i conills i tenim problemes en empreses com Milsa, que abusen de subcontractació amb les falses cooperatives, per posar uns exemples. A més, m’indigna la bretxa salarial entre homes i dones. Lleida no és diferent d’altres territoris, encara que tenen les seues pròpies especificitats, com la campanya de la fruita.

Quina relació hi ha entre sindicat i patronals?

El nostre cavall de batalla és negociar millores i convenis. No és generalitzat, però no pot ser que un empresari incrementi beneficis un 200% i aposti per invertir en borsa en lloc d’incrementar salaris.

Les dades macroeconòmiques demostren una millora de la situació però, arriba al treballador?

Fa temps que hauria d’haver arribat. Incrementar salaris i que aquests siguin dignes és clau per revitalitzar l’economia, perquè la gent pot consumir més, els bancs donar més crèdits... Apujar salaris, en la situació actual, és una obligació avui dia a Lleida.

Creu possible una convocatòria de vaga general per aspectes com les pensions?

S’han de revaloritzar amb l’IPC i que la solució del sistema no passi per treballar fins als 70 anys, sinó per generar ocupació de qualitat. Sí que hi pot haver una vaga general perquè les pensions estan en joc. Estem en un moment crític, amb un Govern central sense majoria absoluta, i lluitarem, si fa falta, amb una vaga general.