AGRICULTURA ANÀLISI
La superfície destinada a producció ecològica a Lleida es multiplica per 31 des del 1995
L’interès creixent dels consumidors pels aliments ‘verds’ en dispara també el nombre d’elaboradors, amb més de 160 || Prop de 290 ramaders opten per aquest sistema de producció
Imatge de recol·lecció de raïm en vinyes ecològiques d’una explotació catalana.
El nombre de consumidors especialment preocupats per la dieta i que busquen productes bio o verds està creixent gradualment en els últims anys i, així, també la superfície i granges dedicades a satisfer les seues demandes. Per exemple, Lleida ha multiplicat per 31 el nombre d’hectàrees destinades a la producció ecològica entre els anys 1995 i finals del 2016, segons les dades de la conselleria d’Agricultura. El departament que dirigeix Meritxell Serret a penes tenia registrades 2.745,8 hectàrees al començament del període, mentre que al concloure l’any passat, la xifra s’havia disparat fins a les 86.705,41. El gruix correspon a les pastures, prats i farratges, amb més de 69.000 i destaquen també el sector de la vinya, amb més de 5.000 i el de l’olivera, amb prop de dos mil hectàrees. En total, estem parlant de 462 productors vegetals.
En el cas de la ramaderia, són 286 els productors inscrits al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), l’autoritat pública de control encarregada d’auditar i certificar els productes agroalimentaris ecològics.
Lleida lidera la producció però Barcelona guanya per golejada en nombre d’elaboradors
En aquest cas, crida l’atenció que no corresponen a la ramaderia de més pes a la província de Lleida.
De fet, només hi ha dos granges de porcí ecològiques. El sector més important en aquest àmbit correspon a 210 explotacions de carn de boví que segueixen els dictats de la producció verda, sense productes químics de síntesi.
Unes altres 45 se centren en la producció de carn d’oví, 41 més de cabrú també de carn i 37 més d’equí. Però el ventall és ampli i hi ha ramaders de producció ecològica des de la llet fins als ous de gallina. El nombre d’elaboradors, tanmateix, és molt baix en relació amb el de productors, i la província compta amb un total de 164. Per posar un exemple, Barcelona, amb menys superfície destinada a aquest tipus de cultius i una quantitat de ramaders també inferior, compta amb 468 elaboradors.
Per la seua part, a les comarques de Ponent, el Consell Català només té, a més, comptabilitzats 46 de comercialitzadors i cinc importadors, segons les dades d’Agricultura.
El sector mou més de 76.600 milions a tot el mónEl mercat mundial de productes ecològics va moure l’any passat un total de 76.642 milions d’euros, una xifra que representa un increment del 7,5 per cent respecte a l’any anterior, segons es va posar de manifest a la recent fira alemanya Biofach de Nuremberg. Però l’evolució és molt diferent per països i en el cas espanyol va vorejar el 25 per cent. Un fet que crida l’atenció és que producció i consum no van de la mà, ja que no són precisament els països amb més nombre d’elaboradors on més s’adquireixen. Els suïssos són els que més gasten a l’any en productes verds, amb 262 euros per càpita, seguits dels danesos, amb 191 euros i els suecs, amb 177. Als Estats Units, el consum de productes biològics guanya adeptes dia a dia, en especial a les grans ciutats, una cosa que es tradueix que la fruita i la verdura ecològiques representen el 10 per cent de les vendes.
