Treballadores històriques de Milsa

Algunes amb prou feines havien deixat de ser unes nenes quan van començar a treballar a Milsa, l’escorxador d’aus del polígon El Segre de Lleida, a començaments dels anys setanta. Les que eren de Lleida les recollia un autobús “allà al pont Vell”, cap a les cinc del matí, ja que la seua jornada laboral començava cap a dos quarts de sis. Les forasteres, majoritàriament extremenyes, vivien en uns llocs que els proporcionava l’empresa a prop de l’escorxador, fins que un temps després els van construir una residència.



“Treballàvem moltes hores, eren uns altres temps.” Ho feien de dilluns a dissabte, i fins i tot alguns diumenges al matí. “Ens deien que acabaríem al migdia, però els pollastres arribaven quan arribaven i la nostra jornada s’allargava molt.” Moltes recorden la vaga que van organitzar per tal de millorar el seu horari. Ho van aconseguir. En la memòria de totes queden gravades les difícils condicions en les quals portaven a terme la seua tasca. “Ara els treballadors estan més protegits. Les nostres condicions de treball eren més dures que les que hi ha avui dia”, diuen. L’especejament dels pollastres es feia a cinc graus i després, en els mesos d’estiu, de vegades sortíem al carrer i estàvem a 38 graus o fins i tot més. El contrast era molt gran.”

A pesar de les dures condicions en les quals treballaven tots els empleats en fàbriques als anys setanta del segle passat, aquestes treballadores històriques de Milsa tenen bons records, perquè diuen que eren com una gran família, sobretot les extremenyes, que venien en autobusos per sis mesos per cobrir vacances després de ser reclutades als seus pobles.

Moltes es van casar amb lleidatans i a dia d’avui continuen vivint a Lleida amb les famílies que van formar. “Fèiem moltes bromes; el normal entre treballadors joves.” Recorden amb afecte les excursions que organitzaven.

Ahir, dècades després de començar a Milsa, les extreballadores es van reunir “en un sopar només per a dones”. Algunes feia més de trenta anys que no es veien. Després de fer recapitulació dels moments viscuts, la majoria diuen que no es penedeixen d’haver treballat en aquesta empresa i moltes asseguren que, si es tornessin a donar les mateixes circumstàncies, repetirien.