Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Última hora
Els Mossos desallotgen manifestants que bloquejaven l'accés del secretari judicial a Unipost de Terrassa
ENERGIA

El magatzem de gas promogut per Gas Natural a Catalunya, en la via morta

Actualitzada 15/08/2017 a les 11:24
Preveia una inversió d’entre 300 i 350 milions d’euros en la construcció del primer magatzem subterrani de gas d’Espanya en una cavitat salina, que s’ubicaria a Balsareny
El magatzem de gas promogut per Gas Natural a Catalunya, en la via morta

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Vista de la plataforma ubicada al Delta de l'Ebre del projecte Castor per emmagatzemar gas al subsòl marí.

EFE/Archivo

El magatzem de gas en cavitat salina que Gas Natural Fenosa promou a la comarca barcelonina del Bages es troba en la via morta cinc anys després de presentar-se públicament el projecte, ja que no compta de moment amb els permisos corresponents per part del ministeri d’Energia.

El projecte es va presentar el 19 de juny de 2012, quan Gas Natural Fenosa va anunciar que invertiria entre 300 i 350 milions d’euros en la construcció del primer magatzem subterrani de gas d’Espanya en una cavitat salina, que s’ubicaria a Balsareny (Barcelona), població situada a prop de Manresa, aprofitant la geologia d’aquesta zona.

La companyia va avançar llavors que ja havia iniciat la tramitació administrativa del projecte i que, si obtenia tots els permisos per part del Govern, invertiria tots aquests recursos fins l’any 2025.

Gas Natural volia construir vuit cavitats en estructures salines a 900 metres de profunditat en el terme municipal de Balsareny, les primeres de les quals havia d’estar llesta a mitjans de 2017.

L’origen del projecte es remunta a 2008, quan la multinacional va decidir fer estudis a la comarca del Bages per comprovar si hi havia hidrocarburs (gas i petroli).

Els treballs van descartar la presència d’hidrocarburs a la zona, però van permetre descobrir que la comarca, per les seues cavitats salines, podia acollir un magatzem subterrani de gas, un model ja utilitzat en altres països europeus com França, però desconegut fins ara a Espanya.

Durant la presentació, Gas Natural va garantir per complet la seguretat d’aquest tipus de magatzem, i va destacar els seus avantatges, com la de cobrir, en casos d’emergència, la demanda de subministrament de gas a Catalunya durant uns catorze dies, però cinc anys després el projecte no ha registrat a penes avenços.

Fonts del sector han explicat a Efe que el cas del magatzem de gas Castor, polèmic pels moviments sísmics al litoral mediterrani i per la indemnització d’1.350,7 milions abonada a la societat Escal UGS, ha fet que es paralitzessin de facto altres projectes d’emmagatzemament de gas a Espanya.

Per la seua part, fonts del ministeri d’Energia han assegurat a Efe que el projecte es troba "en anàlisi" per part de la Direcció General de Política Energètica i Mines "per verificar que compleix amb els requisits bàsics establerts" i que, de moment, no s’ha atorgat "ninguno dels permisos que es requereixen".

Aquestes fonts han explicat que aquest magatzem "no està inclòs en la planificació energètica" estatal, per la qual cosa caldrà "valorar" el seu encaix amb les previsions d’evolució de la demanda de gas natural i les necessitats d’emmagatzemament del sistema.

Així doncs, el projecte continua oficialment "en tramitació", si bé perquè segueixi endavant aquesta iniciativa s’hauria d’incloure en un document de planificació energètica estatal, han assegurat les esmentades fonts, que remarquen que les característiques peculiars del magatzem Castor no es poden extrapolar a tots els emmagatzemaments subterranis, desvinculant així ambdós casos.

Per la seua part, fonts de Gas Natural han assegurat a Efe que la companyia ha invertit ara per ara en el projecte, inclòs en la planificació de les xarxes transeuropees de gas, uns 10 milions d’euros, i que la tramitació administrativa es va iniciar el 2012.

En concret, aquell any es va presentar una sol·licitud de concessió d’emmagatzemament subterrani al ministeri d’Indústria i Energia, i un document inicial ambiental del projecte al ministeri de Medi Ambient, i el 2014 es va demanar autorització administrativa i avaluació ambiental també al ministeri d’Energia.

Així mateix, la companyia va acordar a finals de 2012 amb la Generalitat les bases tècniques i econòmiques per garantir la disponibilitat d’aigua per construir les cavitats, i el 2013 es va iniciar la tramitació urbanística del projecte davant de la Generalitat, l’exdirector general de Energía Josep Canós de la qual va participar el 2012 en la presentació de la iniciativa, que va titllar d’"estratègica".

Fonts de la Generalitat han assegurat a Efe que, segons l’opinió del Govern català, aquesta infraestructura continua sent "estratègica", encara que admeten que el context energètic ha canviat des d’aleshores.

Aquestes fonts han assegurat que qualsevol avenç en aquest projecte està a compte que el ministeri concedeixi els permisos pendents.

Les últimes novetats en el projecte se’n remunten al període que va entre 2014 i 2016, quan Gas Natural va fer diferents anàlisis d’optimització del disseny i estudis geològics específics.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre