Declarada il·legal la llei espanyola que prohibeix les vendes a pèrdues

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) va declarar ahir contrària al dret comunitari la normativa espanyola del 1996 que prohibeix amb caràcter general realitzar vendes amb pèrdua i únicament ho permet en dos casos no previstos en la directiva europea del 2005. Aquestes excepcions són: per igualar el preu d’altres competidors o per donar sortida a productes amb data caducitat imminent. La sentència coincideix precisament amb queixes del sector agrari en relació amb la normativa, però precisament per tot el contrari.

Les organitzacions agràries acusen l’Administració de no aplicar les restriccions i que, a la pràctica, es produeixen les vendes a pèrdues que situen les seues explotacions en números vermells, com en la fruita.

La sentència obligarà el Govern central a modificar la Llei de Comerç del 1996

La sentència respon a la qüestió elevada pel jutjat contenciós administratiu número 4 de Múrcia, que va demanar al TUE que interpretés la directiva sobre pràctiques deslleials d’empreses en les seues relacions amb consumidors al mercat interior.

El cas es refereix al recurs presentat per l’empresa a l’engròs Europamur Alimentación, que ven productes domèstics i d’alimentació a supermercats i botigues de barri, contra la multa imposada per les autoritats de Múrcia per haver venut amb pèrdua determinats productes que comercialitzava, una pràctica que prohibeix la Llei d’Ordenació del Comerç Minorista. En la sentència dictada ahir, el tribunal estableix que la directiva sobre pràctiques comercials deslleials “s’oposa a la llei espanyola en la mesura que aquesta prohibeix amb caràcter general la venda amb pèrdues i estableix excepcions a l’esmentada prohibició basades en criteris no contemplats en la directiva”. En el futur, la venda a pèrdues quedaria autoritzada de manera general i hauran de ser els jutges els que determinin, cas per cas, si s’utilitza com a pràctica deslleial o anticompetitiva si s’atén aquesta sentència.

El TUE destaca que la legislació comunitària du a terme una harmonització “completa” de les regles relatives a les pràctiques comercials de les empreses davant els consumidors, la qual cosa significa que “els estats membres no poden adoptar mesures més restrictives que les previstes en la norma de la UE, ni tan sols a fi de garantir una protecció més gran dels consumidors”.

La Justícia europea recorda que ja s’ha declarat “en nombroses ocasions” il·legals aquest tipus de normes estatals.