El sector de construcció a Lleida, sense mà d'obra davant de l'augment de l'activitat

El repunt del sector de la construcció a Lleida i la falta de mà d’obra per afrontar aquest augment de l’activitat estan provocant que hi hagi particulars que es vegin obligats a retardar l’inici de treballs de reforma. La patronal i firmes del sector coincideixen a assenyalar que falten paletes i operaris qualificats.

L’augment de la construcció i reforma de pisos i un tímid repunt de l’obra pública han provocat que fins i tot hi hagi particulars que hagin d’esperar uns mesos per fer obres a casa seua davant de la falta d’empreses disponibles. El president del Gremi de Constructors de Lleida, Josep Maria Gardeñes, va confirmar que “és així”, però va precisar que es tracta d’una situació un pèl “enganyosa” perquè està associada a un altre problema: les empreses no troben mà d’obra per afrontar l’increment de la demanda.

“Durant els anys passats [al llarg de la crisi] les empreses ens hem aprimat molt pel que fa a personal, hem retingut tan sols el talent imprescindible, de manera que molta gent se n’ha anat del sector i ara no hi ha mà d’obra especialitzada”, va detallar. Va indicar que aquesta situació es nota especialment en un moment en què hi ha un increment de la construcció de pisos i l’obra pública també creix lleugerament en un any preelectoral als ajuntaments i perquè la de la Generalitat també ha repuntat mínimament.

Gardeñes va afegir que el sector sempre ha tingut un problema de falta de mà d’obra especialitzada, igual que altres oficis, però que “ara es nota amb més força”. Va considerar que la solució “necessita temps i planificació”, per la qual cosa el gremi té previst plantejar a l’administració que adopti mesures de cara al futur perquè aquesta situació no torni a repetir-se. “Cal prestigiar l’ofici, perquè, si no, la gent no vol venir”, va concloure.

El gremi demanarà a l’administració que adopti mesures perquè hi hagi més treballadors qualificats

Diverses empreses del sector van corroborar l’existència d’aquesta combinació d’augment d’activitat i falta de mà d’obra. Així, un responsable d’Albañilería González, petita firma establerta a Pardinyes, va explicar que “nosaltres tenim feina fins a finals d’any. Fa dos anys érem només tres i ara som sis treballadors”. Alhora, va emfatitzar que “falta mà d’obra, no es troba gent qualificada, abans era més fàcil”.

D’altra banda, un responsable de Puigdevall, empresa de Lleida ciutat de mida mitjana amb més de quaranta anys de trajectòria en el sector, va ratificar que “el paleta que teníem des de sempre ha desaparegut, molts han canviat de sector en els últims anys o se n’han anat a l’estranger, i tampoc no hi ha gent que vulgui aprendre l’ofici”. “És molt complicat trobar mà d’obra, no hi ha cap borsa d’oficials de primera”, va reiterar.

Els instal·ladors, un sector vinculat a la construcció, també han alertat en els últims mesos de la falta de mà d’obra al no haver-hi nous titulats dels seus oficis. Va assenyalar que la recuperació al sector després de la crisi va començar fa tres anys i mig “però l’any passat tot just hi va haver feina entre el maig i el desembre, segurament per la incertesa política que vivim a Catalunya”. En aquest sentit, va explicar que per això aquest any “tenim els treballs que tocaria i s’hi sumen els de l’any anterior, per la qual cosa estem saturats”.

“Tenim els treballs d’aquest any més els de l’anterior”

El propietari de l’empresa de reformes integrals Mauri va assenyalar que “estem desbordats”, tant que fins i tot ha hagut d’ampliar la plantilla amb tres treballadors més, que “han estat complicats de trobar, ja que no hi ha mà d’obra qualificada”, sobretot fusters. Va assenyalar que la recuperació al sector després de la crisi va començar fa tres anys i mig “però l’any passat tot just hi va haver feina entre el maig i el desembre, segurament per la incertesa política que vivim a Catalunya”.

En aquest sentit, va explicar que per això aquest any “tenim els treballs que tocaria i s’hi sumen els de l’any anterior, per la qual cosa estem saturats”.

Una recuperació que queda lluny del nivell que era habitual Gardeñes va subratllar que el principal termòmetre per mesurar l’activitat del sector és justament la demanda de mà d’obra. “Si hi ha demanda, és que l’activitat repunta, perquè l’últim que fan les empreses és contractar més empleats.” No obstant, va precisar que l’actual nivell d’activitat encara està bastant per sota del que era habitual, ja no durant el boom anterior a la crisi, sinó en els anys previs a aquest. D’altra banda, el responsable de Puigdevall va precisar que, a banda que el volum de feina és modest, hi ha altres problemes que afecten negativament el sector. Va remarcar el fet que “els preus són escandalosos; com que hi ha poca feina, ens barallem tots per aquesta i els preus estan rebentats”. “També hi ha gent que intenta estalviar-se costos comprant directament alguns materials, prescindint de les garanties que ofereix una empresa”, va afegir. A més, va dir que firmes com la seua han perdut part de les qualificacions necessàries per fer determinades obres públiques perquè han d’acreditar-se periòdicament amb la seua execució “i durant els últims vuit o nou anys no hi ha hagut obra pública”.