x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

POLÈMICA JUDICIAL

El TS ajorna fins al 5 de novembre el ple sobre la resolució de l'impost de les hipoteques

Actualitzada 23/10/2018 a les 09:23
Lesmes reuneix els magistrats que van dictar la sentència i el president de la Sala, que la va suspendre || Moncloa admet que s’ha creat una “certa inseguretat jurídica” i els sindicats ho veuen “vergonyós”
Imatge de l’entrada de l’edifici que acull el Tribunal Suprem.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Imatge de l'entrada de l'edifici que acull el Tribunal Suprem.

EFE

El president de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, Luis María Díez Picazo, va convocar ahir per al pròxim dia 5 de novembre el ple que ha de revisar la sentència de la secció segona de l’esmentada Sala que va dictaminar que les entitats bancàries, i no els clients, són les que han d’abonar l’impost d’actes jurídics documentats derivat dels préstecs hipotecaris. Aquest és un dels acords al qual van arribar ahir el president del Suprem, Carlos Lesmes, el mateix Díez Picazo i els sis magistrats que van dictar la resolució a la reunió que van mantenir, segons van confirmar fonts jurídiques. D’altra banda, Jutges per la Democràcia, de caràcter progressista, va demanar la dimissió del president de la Sala Contenciosa Administrativa pel “desconcert” generat al suspendre la sentència. En aquest sentit, el magistrat coneixia des del mes de gener, quan va firmar l’admissió a tràmit del recurs de cassació de l’ajuntament de Rivas-Vaciamadrid, que la secció segona estudiava qui havia d’assumir aquest impost, i llavors no van veure raons perquè la qüestió se sotmetés al ple. A la petició d’aquesta associació, es va afegir també la de la Unión Progresista de Fiscales.

Així les coses, la ministra d’Economia, Nadia Calviño, va reconèixer ahir que la decisió del Suprem “ha obert una certa inseguretat jurídica” en un tema amb implicacions sobre els ciutadans, la banca i les arques públiques. “Fins ara ens regíem per un marc jurídic, a més interpretat de forma coherent pels tribunals, que anava en una direcció i la setmana passada el Tribunal Suprem va canviar aquesta direcció”, va subratllar. Igualment, la líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, va exigir un criteri jurídic clar sobre aquest gravamen. Per la seua part, el líder de Podem, Pablo Iglesias, va titllar de “vergonyosa” la revisió a la qual l’alt tribunal sotmetrà la sentència. En la mateixa línia, els dirigents d’UGT i CCOO, Josep Maria Álvarez i Unai Sordo, van qualificar de “nyap nacional” l’assumpte. Al contrari, el president del Partit Popular, Pablo Casado, va vaticinar que, decideixi el que decideixi el Suprem, “qualsevol gravamen que s’estableixi actualment probablement l’acabin pagant els que s’hipotequin en un futur”.

Amb tot, els principals bancs han retirat dels seus portals web la informació sobre hipoteques a l’espera de la decisió final del Suprem.
 

Recuperarien el gravamen més de 235.000 catalans, segons els tècnics
El sindicat de tècnics del ministeri d’Hisenda, Gestha, va indicar ahir que 235.223 catalans podrien reclamar la devolució de l’impost de les hipoteques. Aquesta xifra és el resultat del total dels ciutadans que van subscriure els préstecs hipotecaris des de l’octubre del 2014 fins al juliol d’aquest 2018 a Catalunya, que són els que podrien reclamar davant les agències tributàries de les comunitats autònomes al no haver prescrit encara els exercicis fiscals. Així les coses, la quantitat a retornar als clients catalans dels bancs per l’impost d’actes jurídics documentats arribaria als 832 milions, un 22,91 per cent dels 3.631 milions que es tornarien en el conjunt de l’Estat per les hipoteques firmades en aquest període. A Lleida, en els últims quatre anys, s’han subscrit 12.900 hipoteques per un import mitjà de 93.150,93 euros. D’aquesta manera, les arques públiques han ingressat 18,02 milions a través d’aquest impost.
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre