SEGRE

ESNOTICIA

Els 'agents autoritzats' de bancs supleixen en part la falta de sucursal

Personal amb experiència en el sector que ofereix servei determinats dies || Els ‘ofibusos’ són una altra via de les entitats per cobrir els buits del mercat

Josep Aldomà és l’agent autoritzat del BBVA que dóna servei a Sant Guim de Freixenet.

Josep Aldomà és l’agent autoritzat del BBVA que dóna servei a Sant Guim de Freixenet.X.SANTESMASSES

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El mes de juny passat BBVA tancava després de més de mig segle la sucursal a Sant Guim de Freixenet. En el seu dia, aquesta oficina del municipi la Segarra va ser la que tenia el número 35 de la Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona. A més, l’especial estructura de la comarca formada per molts pobles, més de noranta i molt petits, plantejava un buit important per als veïns de bona part del territori.

El mateix alcalde, Francesc Lluc, manifestava llavors que “el tancament serà una ferida per a la població”.

El problema de les alternatives a les sucursals és el seu calendari o els horari reduïts

La solució arribava a través de mantenir l’oficina oberta amb el que es coneix com a agent autoritzat pel mateix banc Banco Bilbao Vizcaya, amb experiència en el sector. Això ha permès, d’una banda, mantenir el caixer automàtic, i de l’altra, que l’agent autoritzat pugui portar la cartera de clients del territori que tenia la sucursal que va tancar portes. L’oficina obre les portes els dilluns, els dimecres i els dijous, coincidint aquesta última jornada amb el dia del mercat setmanal.

La nova figura cobra summa importància amb la política de bona part de les entitats bancàries d’anar tancant aquelles sucursals que no són rendibles. Es tradueix a deixar desertes petites i mitjanes poblacions. En el cas de la Segarra, el servei és important pel fet de ser una comarca molt dispersa amb un total de 93 petites poblacions, on només hi ha oficines bancàries en quatre.

La figura de l’agent autoritzat recorda, salvant les distàncies i la tecnologia, les antigues corresponsalies dels bancs als pobles abans del boom de les oficines que va tenir lloc a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat.

L’afincament dels bancs va ser progressiu durant tot el segle XX. Així, a la primera meitat de segle en algunes poblacions hi havia famílies que van crear els seus propis bancs. Així, a Guissona hi havia la Banca Mercadé, que a la dècada dels anys 40 va ser absorbida per la banca Arnús i aquesta última al seu torn pel Banc Central. No era l’única a Lleida.

D’aquesta manera, el 1927, quan es va crear la federació de Banca Local, n’hi havia vuit més a Lleida en poblacions com Mollerussa (2), Cervera, la Seu d’Urgell (2), Bellpuig i la Pobla de Segur.

En el cas de Sant Guim, un grup de voluntaris de la població han mantingut també la biblioteca que va crear el 1973 Caixa Catalunya i que va tancar el 2011.

A banda dels agents existeixen altres fórmules, com oficines mòbils. Es tracta, majoritàriament, d’autobusos que visiten en dies determinats les poblacions sense oficina bancària per poder atansar els serveis als veïns. Són els anomenats ofibusos, però que continuen sense donar una atenció diària.

tracking