Lleida només millora el nivell d’ocupació precrisi en el sector serveis

Molts indicadors econòmics, començant per l’evolució del Product Interior Brut, apunten que l’última gran crisi econòmica ja és història. Però, alhora, el ciutadà corrent manté que bona part d’aquesta millora no ha arribat a les llars, amb uns salaris que no es recuperen, però també amb un nivell d’ocupació que dista molt de ser el de l’any 2008. De fet, a Lleida només hi ha un sector econòmic que es pot dir que, almenys a l’hora de recomptar els llocs de treball que genera, és millor que el fatídic any de l’esclat de la bombolla immobiliària entre altres greus problemes de l’economia que va forçar un rescat a bona part de la banca.

Així ho constaten les dades de l’última Enquesta de Població Activa (EPA), que elabora trimestralment l’Institut Nacional d’Ocupació. Les comarques de Ponent van acabar l’any 2018 amb un total de 194.800 ocupats, assimilable als llocs de treball generats per l’economia local. Al finalitzar el 2008, tanmateix, eren 207.300 persones. És a dir, que la província encara hauria de recuperar 12.500 llocs de treball per fer taula rasa i donar per oblidada la recessió en matèria d’ocupació. En aquests moments, la província es troba una mica millor que a finals de l’exercici 2009, quan comptava amb 194.700 persones treballant, segons l’EPA.

L’anàlisi per sectors revela que només n’hi ha un que hagi superat la travessia al desert de la crisi amb nota i presenti avui millors resultats si el termòmetre amb què es mesura són els seus treballadors: els serveis. A l’acabar l’any passat donava ocupació a 135.500 persones, la qual cosa en representa 10.500 més que en el que molts consideren l’arrancada de la crisi. Es confirma d’aquesta manera l’evolució cap al sector terciari de l’economia lleidatana. Té aspectes positius, i per citar-ne algun destaca el turisme.

Lleida ha aconseguit anar reduint l’estacionalitat del seu sector. Ponent ja no només és coneguda per la neu, sinó que va guanyant públic fora de la temporada hivernal. Però per serveis no només s’entén el turisme, sinó també l’educació, la sanitat o activitats de suport a empreses, per posar tan sols alguns exemples que van agafant protagonisme.

Les ferides de la crisi a les empreses i les plantilles de Lleida es deixen sentir de forma especial a la indústria, la construcció i el camp. Les indústries lleidatanes van acabar l’any passat amb unes plantilles totals de 24.300 persones, quan durant les mateixes dates del 2008 el sector havia arribat a donar feina a 36.400. És a dir, encara seria necessari crear 12.100 llocs de treball per aconseguir, tan sols, recuperar nivells precrisi. Tot plegat malgrat que durant aquests anys s’ha alertat una vegada i una altra pels agents socials, patronals i sindicats, i l’Administració sobre la necessitat que Lleida creixi en indústria.

El segon gran damnificat de la crisi és el sector de la construcció. En aquest cas no sembla que sigui una sorpresa, si tenim en compte que la primera gran mostra de la gravetat de la crisi va arribar amb la punxada de la bombolla immobiliària, que tot i que els analistes econòmics ja ho havien alertat, va ser dramàtica. La plantilla de les empreses dedicades a les obres tenien a l’acabar el 2008, després d’haver començat a patir serioses retallades, 26.600 persones. Durant l’últim trimestre de l’exercici 2018 la construcció tot just dóna ocupació a 16.700 persones a Ponent. S’han quedat pel camí 9.900 llocs de treball.

Pel que fa al camp, també ha perdut població ocupada. En aquest cas s’ha de tenir en compte que el sector agrari viu la seua peculiar evolució, amb un descens de professionals que ve de lluny. En part es deu a la crisi de preus d’algunes activitats, i també a la falta de relleu generacional en unes explotacions que descendeixen en nombre i que creixen en hectàrees, en el cas de les finques, o en animals, si parlem de granges. Lleida va acabar el 2018 amb 18.300 ocupats al camp, siguin amos d’explotacions o assalariats. A l’últim trimestre del 2008 eren 18.900. És a dir, n’ha perdut 600.