“La gran empresa abans va ser pime”

Els empresaris de Lleida van mostrar a les seues preguntes al Program Manager de BBVA Data & Analytics, Josep Amorós, interès a conèixer quines poden ser les claus d’èxit en un futur marcat en bona mesura pel big data, els grans volums de dades que, a més, es renoven a un ritme vertiginós el blockchain, que serveix de base tecnològica per exemple per al bitcoin. L’especialista de l’entitat financera va voler deixar clar que les oportunitats en un món cada vegada més tecnològic no només són per a companyies de grans dimensions. Va ser molt clar al recordar que “totes les grans empreses abans han estat petites i mitjanes, han estat pimes”. D’aquesta manera ho va explicar en un col·loqui que va reunir prop d’un centenar d’empresaris, que va ser moderat per Josep Maria Sanuy per part del Grup SEGRE.

Està clar que estan capacitades per afrontar la digitalització. Totes les grans empreses abans han estat petites i mitjanes, han estat pimes. Les companyies, independentment de la mida, poden afrontar aquest repte. Han de ser humils, afrontar una fase d’aprenentatge i intentar evolucionar per poder aprofitar totes les oportunitats que ofereix la digitalització als agents econòmics. En aquesta línia, diré que les empreses han d’intentar evolucionar i adaptar-se als reptes que es presenten, una cosa a la qual estan acostumats els empresaris, els emprenedors. De vegades, ser el segon en alguna cosa, com pot ser la incorporació d’una novetat, no és necessàriament negatiu. Ser el segon, no ser el primer, pot resultar més econòmic, entre altres coses perquè tens un referent en què fixar-te.

A dia d’avui he de dir que no. Està clar que les grans decisions del negoci continuen estant en mans de l’empresari, de l’emprenedor, que ha de saber interpretar i utilitzar les dades. Però una altra cosa pot ser amb el blockchain. Hi ha un projecte amb l’objectiu de poder arribar a gestionar una empresa gràcies a un blockchain. Malgrat tot, també he de reconèixer que una gestió automàtica, sense la intervenció de la mà, de la intel·ligència humana, avui és ciència-ficció. No sabem quan pot arribar a ser una realitat viable.

La situació no és homogènia i hi ha diferències molt significatives en el ritme d’utilització o aprofitament de la tecnologia blockchain. Un exemple de país que es troba molt avançat és Estònia en el cas de l’administració electrònica i, de fet, ja ha fet proves de vot electrònic utilitzant el blockchain.

En l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia ja hi ha molta tecnologia aplicada a la producció i a la comercialització, i també en queda molta per utilitzar. Ja tenim al mercat maquinària que compta amb sensors que els permeten optimitzar les rutes, per exemple, a l’hora de fer les tasques de conreu de les finques. També està a l’ordre del dia la utilització de drons per recopilar informació sobre la situació del terreny perquè el productor pugui prendre les decisions òptimes de reg o d’adobament, per citar alguns treballs. Fins i tot ja tenim experiències de robots capaços de recollir cultius. Tinc constància que a l’Argentina hi ha explotacions agrícoles formades per grans extensions de terreny en les quals s’envien a l’espai satèl·lits de baixa òrbita i cost. Es tracta d’una tecnologia capaç de prendre imatges, aplicar la intel·ligència artificial, d’analitzar gran quantitat de dades i oferir al propietari informació de gran valor sobre la situació del terreny que li obri la porta a prendre les decisions adequades en tot moment amb una possibilitat d’encert bastant elevada. Pel que fa al sector de l’agricultura, he vist inversions bastant importants, en concret la setmana passada, de cent milions per part d’una empresa de Berlín, anomenada Vertical Farm, que compta amb granges verticals hidropòniques, que és molt més eficient en els consums. Fan créixer els productes a les ciutats o a prop d’aquestes amb unes naus que són relativament petites, perquè són, com he dit, molt eficients. En pisos poden tenir produccions molt elevades. Sobretot estalvien ja que els productes els distribueixen en proximitat. No han d’enviar la producció a centenars o milers de quilòmetres de distància. És per proveir la població propera. Vaig veure una inversió amb aquest mateix concepte fa un parell de mesos a Rússia i als Estats Units n’hi ha algunes.

No entro aquí, en futurologia. Sens dubte, es farà més eficient i el negoci segur que canviarà.

Fins on jo sé, és local, cada país ho regula. Per exemple, el Nasdaq, l’índex nord-americà d’intercanvi d’accions d’empreses tecnològiques, té una derivada. En general, s’està discutint com regular-lo. S’està discutint sobre el bitcoin. És il·legal emetre diners i per això quan es va crear el blockchain el 2009 l’autor ho va fer de forma anònima. Es diu que va ser Satoshi Nakamoto, però no se sap ni si és una persona o diverses. Va haver de ser anònim perquè estava creant una cosa semblant a diners i això no es pot fer, està regulat. Sens dubte, ara mateix estem en la infantesa i encara no està ben regulat i s’estan creant lleis a nivell local i europeu.

Sí, en conec alguns amb àrees especialitzades.

Jo crec que no. Els diners que jo tinc a la cartera físicament, si els perdo, ja no són meus, els he perdut. Si parlem de diner virtual, de l’estil de criptomonedes, s’assimila molt al diner metàl·lic, al diner físic, i amb el diner físic no tens garanties i si el perds, el perds. Amb aquest diner virtual, si el perds no tens un fons de garantia, en el cas del blockchain, això segur. En el futur no sé què passarà. Jo crec que seria interessant que existís.

Sí, per exemple, a nivell estatal d’Espanya, hi ha un blockchain publicoprivat que es diu Alastria. En aquest sentit, Espanya no se situa a la cua, i el Japó, per exemple, és un país que treballa molt amb blockchain per pagar nòmines, per exemple. És un país on les criptomonedes estan molt acceptades, com també de Corea. A la Xina hi ha hagut regulació últimament.

Una advertència que, va dir, “val per als diaris, els taxis, els negocis de distribució o logística i també, evidentment, per a la banca”. Cal va destacar que “fa falta trobar noves maneres de relacionar-nos amb l’entorn, amb els usuaris, cada vegada més ben informats i més coneixedors del món que els envolta.

Un d’aquests reptes, sense cap mena de dubte, és l’ús que es pot fer de les dades dels nostres clients i de la seguretat de la xarxa en general, com protegim la informació de l’empresa, però també com ajudem a protegir els nostres clients”.