L'economia alemanya decreix en el segon trimestre per la guerra comercial

La guerra comercial va passar factura a l’economia alemanya en el segon trimestre, que es va contreure un 0,1% arrossegada per l’ensorrament de les exportacions i la producció industrial, els seus dos grans pilars. L’Oficina Federal d’Estadística (Destatis) va posar números aquest dimecres a un revés del producte interior brut (PIB) que ja havien anticipat la majoria d’analistes en vista dels últims indicadors, tots en roig, de l’economia europea més important.

Es tracta del segon trimestre (no consecutiu) en tot just dotze mesos en què Alemanya decreix. En el tercer de l’any passat es va contreure un 0,2 % i després va tancar l’any pla, esquivant per la mínima la recessió tècnica. Entre gener i març, tanmateix, va créixer un 0,4%. En termes interanuals, el creixement del PIB va ser un magre 0,4%. "El sector exterior va frenar l’evolució del creixement econòmic, perquè les exportacions van retrocedir més que les importacions davant el trimestre anterior", va explicar Destatis en un comunicat.

La demanda interna de famílies i empreses, la despesa pública i el sector de la construcció van despuntar entre abril i juny, però no prou com per compensar l’aturada del sector exterior i la indústria.

Els experts coincideixen a assenyalar a més que les perspectives són poc encoratjadores. "La nova escalada de la guerra comercial entre els EUA i la Xina (...) i la probabilitat més gran d’un 'brexit' sense acord impacten sobre un creixement econòmic per si mateix debilitat", va explicar el president del Centre per a la Investigación Económica Europea (ZEW), Achim Wambach. A més, va pronosticar que "l’evolució de les exportacions i de la producció industrial continua empitjorant". Al juny la producció industrial ja va caure un 5,2 % en termes interanuals, el descens més gran en una dècada, i les exportacions van cedir un 8%, la caiguda més gran en tres anys.

Sebastian Dullien, director de l’Institut de Macroeconomia i Investigació Econòmica (IMK), va alertar que el risc de recessió "ha tornat a ser elevat" i va considerar que "les perspectives per als propers mesos són més dramàtiques que el petit retrocés del PIB". En concret, va advertir sobre els efectes de la caiguda de la demanda sobre el sector manufacturer en general i la indústria de l’automòbil, en particular, primer ocupador i exportador del país. Les vendes de Mercedez-Benz, BMW i Audi han caigut en el que va d’any respecte al 2018.

El context polític europeu tampoc no contribueix positivament. A les incertesa entorn del "brexit", que s’atansa a un desenllaç sense acord després del nomenament de Boris Johnson com a primer ministre britànic, s’ha sumat en els últims dies la crisi política a Itàlia.

El president de l’Institut Alemany per a la Investigació Econòmica (DIW), Marcel Fratzschel, va parlar en declaracions a la televisió "n-tv" dels "enormes" riscos polítics que pertorben el creixement, però va descartar que el país es davant a una "profunda recessió". El sector privat ja havia expressat la seua preocupació. L’índex de la confiança inversora a mitjà termini en Alemanya, un indicador del ZEW, va caure a l’agost fins el seu menor valor des de desembre de 2011. L’índex de confiança empresarial de l’Institut Ifo, per la seua part, va caure al juliol fins els 95,7 punts, el seu quart descens consecutiu i el seu pitjor registre des d’abril de 2013. En aquesta situació, algunes veus des de la política i l’economia estan demanant un programa d’impuls per part del Govern alemany per contrarestar la desacceleració infligida des de l’exterior.

El responsable departament de Política Econòmica del DIW, Claus Michelsen, va considerar que "l’Estat hauria de gastar més, per exemple en projectes per (promoure) el canvi energètic i la mobilitat, en l’àmbit de la digitalització, i al mercat immobiliari".

La cancellera alemanya, Angela Merkel, va avançar aquest dilluns, tanmateix, que el seu Executiu no planeja cap mesura extraordinària i que es manté ferri en el compliment de l’objectiu del "dèficit zero" per a aquest any.

El Banc Central Europeo (BCE) ja va avançar al juliol la seua disposició a actuar, a partir d’aquest mateix setembre si és necessari, per dinamitzar l’economia de l’eurozona.