Secret Estilistes: «No estàvem preparats per a una cosa així ni conscienciats»

Mai abans ens havíem trobat una situació així. No estàvem preparats ni conscienciats. La humanitat no s’adona del que té fins que ho perd. Mai no n’oblidarem les conseqüències. Aquesta és la història d’una humil perruqueria d’un poble, que va acatar la normativa que ens van imposar per la necessitat de frenar un virus que ens afecta a tots. És la vida d’una persona que tenia un negoci familiar i que va haver de tancar les portes per evitar la propagació de la malaltia, i així ajudar, com els altres, la societat. És paradoxal recordar que als nostres avis els van demanar que anessin a la guerra, i a nosaltres simplement ens van demanar que ens quedéssim a casa. Simple, però trist. Necessari però resignat. Les butaques són buides. L’olor de tint, laca i escuma es van dissipant.

Un floc de cabell recorre solitari el local empès per una petita brisa de vent que es cola per una escletxa, buscant potser algú amb qui interactuar. La pols es va acumulant a les prestatgeries a la recerca del temps perdut, com la novel·la de Proust. I els dies passen anhelant el final de la recerca: la curació, la redempció. L’estança és buida igual com la seua propietària, que espera obrir les seues portes de nou per deixar entrar la llum, la calor, l’olor, el soroll, la gent, el riure, la vida. Són temps difícils, únics, excepcionals, però hem de seguir endavant, vèncer les penalitats i no defallir.

Aquesta és la història d’una humil perruqueria de poble i de la seua propietària, que tenia un negoci familiar. Aquesta és la història d’ella, però pot ser la història de molts. Ànims a tothom, vencerem el virus.