x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Llums i ombres del teletreball

  • M. Carme Polo
Actualitzada 01/06/2020 a les 11:50

Aquest reajustament laboral ha arribat de cop a les nostres vides i pot quedar-s’hi

Treballar des de casa té avantatges i inconvenients

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Treballar des de casa té avantatges i inconvenients

Europa Press

Fa alguns anys, molts consideràvem que treballar des de casa, amb la possibilitat d’escollir els horaris, de compaginar el temps laboral amb la cura de la família i la casa, de poder asseure’s davant de l’ordinador en xandall i amb un cafè acabat de fer, de no haver de sortir corrents per agafar el transport públic o no tornar a les tantes i ni tan sols poder fer un petó de bona nit als nens; era la panacea, una cosa per la qual molts hauríem renunciat fins i tot a un salari millor.

Ara, moltes de les persones que s’han vist obligades a “teletreballar” continuen pensant el mateix però amb l’excepció “d’aquesta manera, no”. I és que el teletreball a què ens ha abocat l’emergència sanitària s’ha aplicat de forma improvisada, en la majoria dels casos, i si es pot parlar d’èxit, aquest ha recaigut en l’esforç dels treballadors, que han sentit que treballen més hores, no desconnecten i s’estressen més.

Abans de la crisi del Covid- 19, a Espanya només un 4,8 per cent d’empleats treballaven des de les seues cases, segons un estudi realitzat el 2019, i s’ha situat entre els països europeus que menys recorrien al teletreball. Com a conseqüència de la pandèmia, almenys un 30 per cent dels ocupats al nostre país (un 40 per cent de mitjana europea) han començat a teletreballar, i això ha causat un gran impacte per no tenir ni la formació, ni els mitjans adequats per fer-ho, encara que ha complert en part l’objectiu de pal·liar la destrucció de llocs de treball. Segons un estudi recent de la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound), els països nòrdics, que tenen el 60 per cent dels llocs de treball a distància, i la regió formada per Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i Dinamarca, amb un 50 per cent, són els més avançats en aquest àmbit. Hi ha hagut improvisació i només l’alta capacitat d’adaptació de les persones ha funcionat. A moltes llars, amb un sol ordinador de taula, cal lluitar per disposar-ne per treballar, quan no són els nens atenent les classes online, és la parella, que també ha de connectar-se per a les seues videoconferències o reunions i de nou els nens per tenir una estona de lleure. Tampoc les característiques de molts habitatges no són les més idònies per disposar d’un racó tranquil, aïllat i apte per passar més de vuit hores davant l’ordinador, amb videotrucades, reunions online i entrevistes. Tots guardem a la memòria les imatges d’un catedràtic britànic que en plena connexió en un informatiu veu com apareix el seu bebè per darrere i la mare gatejant per treure’l de l’habitació. Aquestes setmanes, segurament molts treballadors han hagut de disculpar-se per tenir els fills requerint la seua atenció enmig d’una trucada important o han patit episodis vergonyants amb sorolls o interrupcions d’algun membre de la família.

Queda encara un altre aspecte per llimar: no es podrà mesurar els bons “teletreballadors” només pel temps connectats a l’ordinador i sí considerar com valorar la bona productivitat sense que això suposi treballar més hores.

Responsabilitat de l’empresa

Un ordinador amb programes específics i un telèfon són els dos elements essencials i mínimament exigibles a l’empresa que pretén implantar el teletreball a la seua plantilla. No és acceptable que el treballador hagi d’utilitzar el seu ordinador personal, potser compartit per altres membres de la família, per treballar a casa. A més de no ser segur per a l’empresa segons el tipus d’aplicació o connexió utilitzada per a les videotrucades o les videoconferències. Però treballar amb un ordinador de l’empresa no ha de significar que aquesta pugui exercir un control sobre l’activitat realitzada pel treballador, un aspecte rebutjat per molts professionals.

L’empresa també hauria de facilitar al treballador la instal ·lació d’una bona connexió a internet i fomentar reunions presencials d’equip per mantenir la relació entre els seus treballadors. I hauria de renunciar al control dels seus treballadors a través d’un excés de videoconferències i de trucades i missatges a qualsevol hora. Segurament, també s’haurà de pactar una assignació de costos: qui paga la despesa de llum? La connectivitat? Actitud i disciplina del treballador Si en alguna cosa coincideixen totes les persones que han experimentat el teletreball per primera vegada en aquest confinament és que hi han dedicat més hores de les habituals. Bé sigui perquè “com que estalvio temps en desplaçaments”, bé perquè “he de demostrar que treballo molt”, molts no han entès que no es tracta de treballar tot el dia connectat, sinó de treballar de forma flexible. Amb aquesta flexibilitat, l’horari de treball desapareix com a tal i sorgeix la possibilitat possibilitat d’organitzar el dia per donar cabuda al lleure, la família, el treball, l’esport... i ha de ser compatible amb la capacitat de posar límits. Límits a les hores de treball, les necessàries per complir els objectius marcats per l’empresa, però també a les hores de lleure, que no han de retardar o postergar exercir les nostres responsabilitats en l’empresa. En la mesura que sigui possible, les persones a les quals es proposi treballar des de casa haurien d’intentar disposar d’una habitació independent de la resta de la casa, on els nens entenguin que no han d’interferir i que tingui les millors condicions d’il·luminació i silenci. Per no haver de mostrar una paret pintada de flors, o un llit per fer, com a fons en les nostres converses videoconferències, hi ha una aplicació que automàticament crea un fons neutre al connectar la càmera. Una excel·lent idea, si ens basem en algunes connexions una mica sorprenents... Sens dubte, la crisi global que estem passant ens canviarà a tots en molts àmbits i suposarà un abans i un després en la nostra manera de treballar. Potser treballar a distància sigui una bona opció. No podem obviar que ajudaria a reduir la contaminació al no haver-hi tants desplaçaments en vehicles privats i públics, que eliminaria la pèrdua de temps en els embussos i l’estrès individual que provoca arribar “a temps” a l’oficina.

El nou espai de treball, segons coincideixen a afirmar els experts, serà més obert, col·laboratiu, segur i intel·ligent, i apunten a una combinació de treball presencial (més reduït) i treball remot (majoritàriament), com una bona fórmula per afrontar el treball del dia de demà. No voldria acabar aquest reportatge sense referir-me a una reflexió publicada per la revista electrònica The Intercept, en la qual s’alerta del perill d’integrar permanentment la tecnologia a tots els aspectes de les nostres vides. La política del “teletreball”, de la “telesalut” o l’“escola virtual” pot posar en perill la forma de vida social construïda fins ara i comportar la destrucció del sistema educatiu i sanitari. El futur, en aquests moments de confusió i por davant l’amenaça sanitària, està més obert que mai.

Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre