Guardant les distàncies

L’1 de gener sol ser una data propícia per fer propòsits d’any nou i prometre’s a un mateix canviar això o allò de la seua vida. Tanmateix, pocs haurien pogut imaginar en el moment en què va sonar la dotzena campanada de la mitjanit del 31 de desembre del 2019 al primer de gener del 2020 fins a quin punt canviaria ja no la seua vida, sinó la de tothom en uns quants mesos.

El coronavirus està suposant un abans i un després en molts aspectes, inclòs el laboral. I és que la manera de relacionar-nos amb els altres ha canviat. També la manera en la qual les empreses volen que se sentin tant els empleats com els clients quan són als seus establiments. El segell Covid Safe està en voga i, en un futur pròxim, sembla que els ciutadans tindran molt en compte les mesures d’higiene i seguretat sanitàries a l’hora d’elegir on comprar, què consumir i on anar de vacances.

Sanitat insisteix que el risc zero “no existeix” i anima els ciutadans a actuar amb “prudència”

A més, la “nova normalitat” ha implicat més exigències per a les companyies, i ja no estranya veure mampares a les caixes dels supermercats, dispensadors de gel hidroalcohòlic a les botigues o marques a terra de les oficines per a les distàncies de seguretat.

A mesura que l’economia es reactiva, que molts teletreballadors es reincorporen als seus llocs físics, que les terrasses dels bars s’omplen i que les botigues aixequen una altra vegada la persiana, més important és aplicar aquestes prevencions per evitar, en la mesura possible, rebrots de conseqüències impredictibles.

Ja ho va dir aquesta setmana el ministre de Sanitat, Salvador Illa, que el risc zero “no existeix” i que la pandèmia pot colpejar de nou. “És necessari que la ciutadania continuï comportant-se de manera prudent”, va manifestar.

Tanmateix, no sempre és fàcil per a les empreses implementar les mesures de seguretat que requereix una situació com la que s’està vivint en els últims mesos. I és que a la baixada dels ingressos, que en alguns casos s’han reduït a zero, s’han de sumar els costos dels equips de protecció personal i dels elements de seguretat.

És per això que la patronal PimeComerç ha reclamat a la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, que l’Estat concedeixi ajuts a fons perdut al comerç a la menuda i a la restauració, a banda d’adoptar mesures fiscals que els permetin deduir-se a aquests empresaris el seixanta per cent dels costos derivats de l’adquisició d’equips de protecció personal i de material tecnològic per a la venda electrònica.

“El comerç de proximitat ens hem trobat sols a l’hora d’obrir els nostres establiments, i l’Estat no ens ha ajudat després d’obligar-nos a tancar durant mesos”, critica el president de PimeComerç, Àlex Goñi, alhora que remarca que la situació és “molt complicada”.

“Si el sector afronta un estiu amb poques vendes i sense ajuts econòmics, pot suposar el final de molts comerços”, adverteixen des d’aquesta sectorial de Pimec.