SEGRE

ESNOTICIA

Uns 1.500 lleidatans encara no han cobrat ni un euro de l'ERTO

Els expedients es van activar al març, amb l'estat d'alarma, i es calcula que encara hi ha uns 1.500 lleidatans que no han cobrat ni un euro || El sistema estarà en vigor fins al 30 de setembre, però alguns sectors, com l'hostaleria i el turisme, són molt lluny de reprendre la normalitat

L’activitat a l’Eix Comercial s’ha ressentit per les restriccions i molts comerços es troben en una situació molt difícil.

L’activitat a l’Eix Comercial s’ha ressentit per les restriccions i molts comerços es troben en una situació molt difícil.MAGDALENA ALTISEN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) es van plantejar a mitjans de març, quan es va decretar l’estat d’alarma, com la fórmula per ajudar empreses i treballadors a afrontar una crisi tan inesperada com sense precedents. Però avui, quan estan a punt de complir-se cinc mesos de molts d’aquests, encara hi ha treballadors que no han cobrat ni un euro de prestació del SEPE, l’antic Inem.

En el conjunt de l’Estat es calcula que són unes 150.000 persones, i en el cas de les comarques de Lleida la xifra s’estima que es podria atansar als 1.500. Empresaris, experts en matèria laboral i sindicats consultats coincideixen que el sistema es troba desbordat. De fet, ningú podria haver imaginat que s’hauria d’afrontar una crisi d’aquestes característiques de la nit al dia.

Fins a 5.386 empreses han presentat ERTO a la província, que han afectat 30.576 treballadors. D’aquests expedients, 5.174 se circumscriuen en causa de falta major amb 26.490 empleats, segons les últimes dades que ha fet públiques la conselleria de Treball. Però des dels moments més durs de la crisi i les mesures de confinament en el marc de l’estat d’alarma, bona part dels treballadors han sortit d’aquests expedients. Es calcula que dos de cada tres empleats, parlem d’uns 20.500 treballadors, ja han tornat als seus llocs de treball. Però en queden prop de 10.000 amb contractes suspesos o jornades laborals retallades. Es tracta de persones emmarcades en empreses amb la situació més compromesa o dels sectors més colpejats per la crisi. El cas més palmari és el de l’hostaleria i, en especial, del turisme. De fet, la consellera d’Empresa, Maria Àngels Chacón, ja ha demanat a l’Estat que s’ampliï la vigència dels ERTO fins al març.

De moment, el sistema està assegurat fins al dia 31 de setembre, i la ministra de Treball, Yolanda Díaz, insinua la possibilitat de poder ampliar-lo. “No tindria sentit deixar caure un sistema de protecció com els ERTO”, assegura la ministra de Podem.

Però encara hi ha moltes incerteses pendents d’aclarir. Una d’aquestes és què passarà amb la quantia dels ajuts als treballadors quan aquests expedients de regulació temporal d’ocupació compleixin els sis mesos. Les prestacions del SEPE se situen en el 70 per cent de la base reguladora del salari durant els primers sis mesos. Passat aquell moment, si no hi ha cap canvi en aquest sentit, el percentatge que abona es redueix al 50 per cent i cal recordar que els ERTO que es van presentar a mitjans de març compliran un semestre a mitjans de setembre.

Quan el Govern central va fer una primera pròrroga dels ERTO ja va modificar a la baixa les condicions, en aquest cas per a les empreses. Per exemple, als ERTO de força major total vigents quan es va aprovar la pròrroga (amb tots els treballadors suspesos d’ocupació) se’ls aplicava una exempció en les cotitzacions empresarials del 70 per cent al juliol, del 60% a l’agost i del 35 per cent al setembre en el cas d’empreses amb menys de cinquanta treballadors.

“Les empreses necessiten facilitats per reflotar i evitar acomiadaments” Els ERTO es van plantejar com una fórmula per intentar evitar acomiadaments, però els experts adverteixen que cal anar més enllà. “Les empreses necessiten facilitats per reflotar els negocis i evitar així acomiadaments, perquè hi haurà companyies que en cas contrari es veuran obligades a tancar”, explica des del Col·legi de Gestors de Lleida Juan Antonio Santos. Centra la situació més complexa en tot el que està relacionat amb el lleure, el turisme i el comerç. Santos adverteix que les empreses no poden haver de suportar un viacrucis com està passant amb els expedients de regulació temporal d’ocupació.

tracking