x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ESNOTICIA

L'aturada de l'economia, a l'espera del pla de reactivació

Actualitzada 06/09/2020 a les 08:56

Lleida s'ha deixat milers de llocs de treball en una crisi esmorteïda pels ERTO

584156_1.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

MAITE MONNÉ
584156_2.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

MAITE MONNÉ
584156_3.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

MAITE MONNÉ
584156_4.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

MAITE MONNÉ
584156_5.jpg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

©

MAITE MONNÉ

La pandèmia s’ha carregat algunes de les cites econòmiques amb majúscules, la més important la Trobada al Pirineu, que espera celebrar-se en dates pròximes. També n’han caigut del calendari d’altres com Nutriforum i, de fet, l’últim gran congrés va tenir lloc a la ciutat de Lleida el 10 i 11 de març, el d’AECOC de Productes Carnis i Elaborats, que va reunir 400 professionals del sector de tot Espanya.

A penes uns dies després, el 15, entrava en vigor un estat d’alarma que suposava, a la pràctica, la paralització de bona part de l’economia. A partir d’aquell moment, només es podia sortir de casa per treballar, fer compres bàsiques o anar al metge. De cop tancaven negocis i els ciutadans es van enclaustrar a casa, uns 30.500 per teletreballar.

 


L’economia espera els fons de recuperació europeus, xifrats en 140.000 milions

 

Els efectes de la crisi van ser tan importants des del primer moment que si no arriba a ser pels expedients de regulació temporal d’ocupació, els famosos ERTO, les xifres de l’atur haurien arribat a ser estratosfèriques.

Les últimes dades oficials situen en 5.836 les empreses que van recórrer a suspendre els contractes o reduir la jornada de les seues plantilles. Parlem de 34.739 treballadors cobrant aquestes prestacions en l’acumulat d’abril a juliol.

Malgrat una infinitat de problemes generats de treballadors que han estat mesos sense cobrar les prestacions per un SEPE, antic Inem, desbordat, els ERTO han estat el matalàs que de moment està aguantant l’economia de milers de famílies. De fet, encara queden immersos en aquests expedients 6.258 lleidatans, la majoria dones. Les xifres d’aturats haurien estat estratosfèriques sense aquest instrument. Lleida ha tancat el mes d’agost amb 23.408 aturats inscrits al Servei Català d’Ocupació, davant dels 17.765 d’un any abans.

La crisi està colpejant tots els sectors econòmics, però amb especial virulència en el cas dels serveis. No endebades l’hostaleria i el comerç han estat els que han patit de forma especial totes i cada una de les restriccions per frenar l’expansió del virus.

Es calcula que uns 3.300 autònoms continuen cotitzant malgrat tenir els seus negocis tancats a la província i la Seguretat Social ha perdut unes 400 empreses cotitzadores, tant del sector industrial com de serveis.

Les exportacions es mantenen per a moltes empreses com a via per afrontar la crisi mentre el mercat interior continua donant símptomes, com a mínim, d’atonia.

Però aquí també s’han registrat problemes. D’una banda, el sector de l’oli d’oliva és un dels grans damnificats de la guerra comercial que van emprendre els EUA contra la UE en forma d’aranzels. De l’altra, el de la fruita dolça ha afrontat una campanya tan històrica com difícil.

Amb una producció baixa, ha hagut d’assumir unes mesures extraordinàries tant al camp com a les centrals per evitar la propagació de la Covid-19. Tot plegat mentre el fructícola i el carni eren assenyalats com dos sectors en els quals es disparaven els casos i que se sentien culpabilitzats injustament. Culpabilitzats els sectors i també els territoris, en especial el Baix Segre, que es veu en bona mesura conillet d’índies d’unes mesures restrictives que juntament amb la ciutat de Lleida han estat tan estrictes com per a molts injustes.

A l’espera que es concreti l’ampliació dels ERTO més enllà d’aquest mes, una de les grans incògnites econòmiques és quan i quanta serà l’ajuda que arribarà de la Unió Europea. Espanya calcula que rebrà fins a 140.000 milions d’euros del fons de recuperació europeu, dels quals 72.700 seran ajuts directes i la resta, crèdits. Primer caldrà convèncer la UE de les polítiques que es duran a terme, i per això cal aprovar uns Pressupostos. Després vindrà la pugna pel repartiment dels diners al territori.

Dates clauper a l’economia

La declaració de l’estat d’alarma va suposar un dur cop per a l’economia. El president del Govern central, Pedro Sánchez, va decidir prendre el control de l’Estat i a partir d’aquell moment només es podia sortir a de casa per anar a treballar, fer compres bàsiques o al metge, bàsicament. Bars, restaurants, lleure i comerços no essencials van haver d’abaixar la persiana.

Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre