«L'Administració sols posa pedaços»

Després del congrés del sindicat, comença el seu nou mandat al capdavant de la UGT de Lleida. Quins són els seus grans objectius?

Fa quatre anys, vam celebrar el congrés el mes de novembre de l’any 2016, en un context marcat pel procés, que ha afectat en tots els àmbits. El vam acabar i en vam iniciar un altre de marcat per la pandèmia, que redunda en la situació de precarietat de la qual no havia sortit l’economia ni milers de treballadors lleidatans. El nostre projecte planteja eixos que giren entorn de l’augment de l’afiliació, la implicació de les dones i els plans d’igualtat, fer més visible la UGT a Lleida i el canvi de la seu del sindicat.

Quina és la situació avui del sindicat a la província?

Som el primer sindicat a Lleida en afiliació i en implantació a les empreses a través de les eleccions sindicals. Hem de ser encara més reivindicatius i militants. La UGT sempre ha estat necessària al llarg dels seus 135 anys d’història i ara ho és més encara si és possible en un moment de crisi i precarietat, amb unes llistes de l’atur que estan creixent.

Què es plantegen per acabar amb la bretxa salarial entre homes i dones?

Mantenim la ferma voluntat de continuar feminitzant el sindicat. Mantenim la lluita contra la bretxa salarial. Ha de desaparèixer. A més, ens hem marcat el seguiment dels plans d’igualtat que han d’implantar i complir les empreses.

Com pretén fer més visible el sindicat?

Estem decidits a continuar i reforçar la presència del sindicat en el teixit social i civil de la província de Lleida, en la seua base associativa. De fet, som un element necessari per a moltes plataformes de diferent índole que es creen a Lleida.

Com es troba la seua batalla per la seu sindical?

Mantenim una lluita sense treva amb el ministeri de Treball per tancar un contracte amb opció a compra per instal·lar-nos com més aviat millor en la que era l’antiga seu de l’INSS a Lleida, després d’haver hagut d’abandonar de pressa i corrents l’antic edifici sindical pel seu pèssim estat i l’accident que va registrar el mes de maig passat i que podria haver tingut greus conseqüències. És necessari que l’Administració inverteixi entre 600.000 i 900.000 euros en la que ha de ser la nova seu per adequar-la.

Si ara féssim una foto de la situació econòmica de Lleida, com seria?

Seria una foto en blanc i negre i desenfocada. Podríem intuir la figura però indefinida, amb els efectes de la crisi generada per la pandèmia, les primeres conseqüències de la qual van estar marcades per un nombre ingent dels expedients de regulació temporal d’ocupació, i després Lleida es va veure de nou colpejada per un segon confinament a l’estiu. Els tres pilars de la nostra economia han patit o estan patint les conseqüències, des de l’agro fins als serveis, capitanejats per hostaleria restauració i comerç, passant per la construcció. Els serveis es troben contra les cordes per les restriccions contra la Covid i la construcció és una activitat que avui és catatònica. El pitjor en aquesta crisi és la desinformació i la falta de resposta de l’Administració, que va posant pedaços i no escolta.

Què creu que hauria de fer l’Administració?

Necessitem uns pressupostos que no deixin ningú al marge. Els ERTO no són una solució definitiva, però s’han de mantenir el temps que sigui necessari mentre se’n troba una altra. Tenim 26.000 aturats a Lleida i alguns experts auguren que sense mesures, el 30 per cent dels ERTO poden convertir-se en acomiadaments. A Lleida podríem arribar a 36.000 aturats. És molt perillós.