SEGRE

L'euro compleix 20 anys en circulació

Els bitllets se sotmetran a un 'rentat de cara' i el 2023 hi haurà prototip de moneda digital

Una de les màquines que compta pessetes al Banc d'Espanya.

Una de les màquines que compta pessetes al Banc d'Espanya.Europa Press

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’euro compleix aquest diumenge, 2 de gener de 2022, la seua segona dècada en circulació pendent d’un rentat de cara amb el redisseny dels bitllets previst per a 2024 pel Banc Central Europeu (BCE) i sense perdre de vista una de nova era digital, per a la qual l’institut emissor espera tenir llest un primer prototip d’euro digital el 2023, així com l’esperada adopció de la divisa per a nous països de la UE, els primers dels quals podria ser Bulgària d’aquí a dos anys. Malgrat els alts i baixos viscuts en els seus primers vint anys a les butxaques dels ciutadans, l’euro s’ha consolidat com la segona moneda més utilitzada a tot el món, encara que a considerable distància del dòlar, que manté sense discussió la seua hegemonia com a moneda de reserva global, tret d’en l’emergent segment de l’emissió de bons verds, on les emissions denominades en euro lideren el mercat.

Com a reflex de la confiança dels mercats, la cotització de l’euro en relació amb el dòlar, que es manté lleugerament per sobre d’1,13 dòlars, ha experimentat una revalorització propera al 27% des del seu llançament, malgrat que el 2021 hagi acumulat una depreciació pròxima al 6% respecte al 'bitllet verd’ davant de les postures oposades del BCE, que s’ha compromès a no apujar tipus el 2022, i de la Reserva Federal dels EUA, que podria apujar-los fins tres vegades l’any entrant.

El 2 de gener de 2002 l’euro entrava en circulació a un preu de 0,8892 dòlars, tres anys després que es produís el seu llançament el gener de 1999 com a moneda virtual, aconseguint assolir aquella jornada un màxim de 0,9066 dòlars i tancar la sessió en 0,932 dòlars, amb una revalorització intradia del 4,8%.

De fet, des de la seua posada en circulació, la cotització de l’euro als mercats de divises va emprendre una marcada tendència alcista que, després dels titubejos inicials que van portar la seua cotització a un mínim de 0,856 dòlars l’1 de febrer de 2002, va permetre a la moneda europea assolir i depassar la paritat respecte al dòlar el 15 de juliol d’aquell mateix any. En concret, l’euro i el bitllet verd van assolir la paritat a les 13.15 hores del 15 de juliol de 2002, després d’haver iniciat la sessió aquell dia en 0,9941 dòlars, per culminar finalment aquella mateixa jornada en 1,0025 dòlars el seu primer tancament per sobre del 'bitllet verd’. Així, el progressiu enfortiment de la moneda europea davant la nord-americana marcava una nova fita un altre 15 de juliol, encara que aquesta vegada el 2008, en plena crisi financera i tot just un parell de mesos abans del col·lapse de Lehman Brothers, quan establia el seu canvi intradia més alt davant el 'bitllet verd’ en assolir els 1,6038 dòlars, una revalorització del 80,4% des de la seua posada en circulació.

En aquest sentit, paral·lelament al contagi de les dificultats financeres al mercat hipotecari 'subprime' dels EUA al conjunt del sistema financer d’aquell país i a la resta del món, l’euro perdia gradualment vigor i el 15 de setembre de 2008, data de la fallida de Lehman, tancava a 1,4264 dòlars. El debilitament de les economies europees en els anys posteriors a la Gran Recessió, incloent l’amenaça del 'Grexit' durant la crisi del deute sobirà de l’eurozona, i la introducció de polítiques d’expansió quantitativa per part del BCE, llavors liderat per Mario Draghi, juntament amb l’impacte últim de la pandèmia de Covid-19 durant gairebé els últims dos anys, han erosionat gradualment la cotització de l’euro, que actualment se situa tot just per sobre dels 1,13 dòlars, un 29% per sota del millor encreuament|cruïlla davant el 'bitllet verd’ a l’estiu de 2008.

EURO DIGITAL I NOUS BITLLETS

En els propers anys, l’euro se sotmetrà a un 'rentat de cara' amb el redisseny dels bitllets que té previst dur a terme el BCE per a 2024 amb la col·laboració dels ciutadans europeus. Aquest procés de redisseny dels bitllets d’euro serà un dels canvis més grans als diners de l’eurozona des que el BCE decidís acabar amb l’emissió de bitllets de 500 euros a partir de 2018.

Més enllà d’aquesta actualització del disseny dels euros, el BCE ha començat un procés molt més ambiciós amb vista al llançament d’un euro digital en els propers anys i per al qual la institució vol tenir llest un primer prototip el 2023. "Esperem reduir les decisions relacionades amb el disseny a començaments de 2023 i desenvolupar un prototip en els mesos següents", va anunciar l’executiu italià del BCE, Fabio Panetta, el mes de novembre passat, subratllant que l’euro digital servirà per reforçar la sobirania europea davant de la creixent importància de sistemes i mitjans de pagament no europeus.

MILERS DE MILIONS PERDUTS EN VELLES MONEDES NACIONALS

Malgrat l’èxit de l’euro en les seues dos primeres dècades de vida, els ciutadans dels 19 països de l’eurozona encara guarden a les seues butxaques o sota els seus matalassos milers de milions d’euros en monedes i bitllets de les seues respectives divises anteriors a l’euro, incloent 1.575 milions d’euros en les antigues pessetes espanyoles. Tanmateix, són els alemanys els més aferrats al seu vell marc, del qual encara conserven 12.350 milions d’euro en monedes i bitllets sense canviar, potser perquè el Bundesbank manté oberta de manera indefinida la finestreta de canvi, igual que succeeix amb els bancs centrals d’Àustria, Luxemburg, Bèlgica en el cas dels bitllets o els Països Baixos per a algunes denominacions.

Del seu costat, en països com França van quedar sense canviar francs per un import equivalent a uns 726 milions d’euros, després de què febrer de 2012 es deixessin de bescanviar, mentre que a Itàlia el procés es va tancar el 2019 i a Portugal s’ha deixat de canviar monedes d’escut i el febrer de 2022 es deixaran de bescanviar els bitllets.

En el cas de Grècia, on el període de canvi dels bitllets de dracma va acabar el març de 2012 (el 2004 en el cas de les monedes) s’estima que han quedat sense bescanviar uns 478 milions d’euros en dracmes, mentre que a Xipre i Malta, països que es van incorporar a la zona euro el 2008, els ciutadans no poden bescanviar la seua anterior divisa des de 2017 i des de 2018, respectivament.

tracking