La justícia europea tomba l'obligació de declarar els béns a l'estranger

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va declarar aquest dimecres il·legal la legislació espanyola que obliga a declarar als residents els béns i drets a l’estranger a través de l’anomenat "model 720" per considerar que les sancions i multes que imposa són "desproporcionades" i menyscaben la lliure circulació de capitals a la Unió Europea. La cort europea va donar així la raó a la Comissió Europea, que el 2019 va recórrer als tribunals comunitaris després de demanar a Espanya de modificar sense èxit una legislació que, segons el seu parer, imposa sancions "desproporcionades" als qui no fan la declaració o la presenten fora de temps.

La normativa espanyola, que es va introduir per lluitar contra el frau i l’evasió capitals, exigeix que els contribuents residents en el seu territori notifiquin a Hisenda els actius que tenen a l’estranger, tals com propietats, comptes bancaris i actius financers. No fer-ho o presentar una declaració incorrecta o fora de termini, està castigat amb multes fixes i proporcionals i amb la regularització de l’impost degut pels esmentats béns, encara que aquests hagin estat adquirits durant un període ja prescrit.

En la seua sentència, el TJUE considera que aquesta legislació va en contra del Dret comunitari i que Espanya ha incomplert amb ella les obligacions que li incumbeixen en virtut del principi de lliure circulació de capitals, ja que les sancions previstes estableixen una diferència de tracte entre els residents a Espanya en funció d’on es localitzin els seus actius. "Aquesta obligació pot dissuadir els residents d’aquest Estat membre d’invertir en altres Estats membres, impedir-los fer-ho o limitar les seues possibilitats de fer-ho, i constitueix, per tant, una restricció a la lliure circulació de capitals", afirma la cort en un comunicat.

El Tribunal subratlla a més que la legislació va més enllà del necessari per aconseguir els seus objectius de lluita contra el frau i l’evasió fiscal en imposar mesures desproporcionades en cas d’incompliment. En concret, la norma preveu que es gravin les rendes no declarades corresponents al valor d’aquests actius com "guanys patrimonials no justificats", la qual cosa a la pràctica impedeix que l’afectat s’empari amb la prescripció. Per al TJUE aquesta mesura és desproporcionada ja que permet a l’Administració tributària procedir temporal sense limitació a la regularització de l’impost degut, així com "qüestionar una prescripció ja consumada en favor del contribuent, la qual cosa vulnera l’exigència fonamental de seguretat jurídica".

El Tribunal també considera desproporcionades les multes pecuniàries, que consisteixen en una sanció equivalent al 150 % de l’impost calculat sobre el valor dels béns a l’estranger, que a més pot acumular-se amb multes de quantia fixa per cada conjunt de dades que no es presentin. El "tipus molt elevat" d’aquesta multa i la seua acumulació amb les quantitats fixes "pot donar lloc en molts casos que l’import total de les quantitats degudes pel contribuent superi el 100 % del valor dels seus béns o drets estranger el que "constitueix un menyscapte desproporcionat de la lliure circulació de capitals".

Així mateix, les multes fixes tenen un import molt elevat, que "no guarda cap proporció amb les sancions previstes per a infraccions similars en el context nacional" i "no està limitat", argumenta el Tribunal. Espanya s’ha ara d’atenir amb rapidesa a la sentència del TJUE, que és vinculant. En cas de no fer-ho, la Comissió Europea pot tornar a recórrer a la justícia i demanar que se li imposin sancions pecuniàries.