Ajuntaments de Lleida tanquen avui una hora en protesta pel “setge” de Barcelona

Els ajuntaments de Lleida governats pel PDeCAT i ERC (amb 194 dels 231 consistoris) tancaran les portes avui i demà durant una hora per protestar contra el “setge policial” a Barcelona. Així ho van explicar en un comunicat, firmat pels dos partits polítics, en el qual expressen el seu “rebuig contundent d’aquest atac a les institucions catalanes i a la llibertat dels seus ciutadans” i manifesten “ple suport al president i al Govern de la Generalitat”. Els ajuntaments s’afegeixen als actes de suport i protesta pels registres i les detencions d’ahir mentre continuen les declaracions dels edils davant Fiscalia pel referèndum.

Mentrestant, el PSC de Lleida va cridar a la calma i va reclamar a les institucions catalanes que “desisteixin de l’intent de celebrar un referèndum il·legal”. Diversos edils socialistes no van atendre les consultes ahir de SEGRE sobre si s’afegiran a la protesta o bé van dir que la desconeixien.

Els 12 alcaldes cridats a declarar davant les fiscalies de Lleida, Balaguer i Cervera es van negar també a atendre les preguntes del fiscal. A la capital del Segrià, unes 200 persones van acompanyar el president de la Diputació i alcalde de Fondarella, Joan Reñé; el de Bellvís, Joan Talarn, i l’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, durant la seua declaració davant la Fiscalia. Reñé va qualificar els mètodes de l’Estat d’“erronis, innecessaris i desproporcionats” i va explicar que el conflicte entre Catalunya i Espanya només es resoldrà “parlant, discutint i arribant a acords”. Pujol tampoc va declarar perquè va considerar que “el procés que estan seguint a nivell judicial no és el que correspon”. Per la seua banda, Talarn va apuntar que ell es deu al seu poble, que “vol votar i decidir”, i no pot “negar-los aquest dret”.

A Balaguer, els alcaldes republicans d’Artesa de Segre, Domènec Sabanés; Balaguer, Jordi Ignasi Vidal; la Pobla de Segur, Lluís Bellera, i Sant Esteve de la Sarga, Jordi Navarra, van rebre el suport de 150 veïns. Cap d’ells no va declarar i van declinar contestar les preguntes de la fiscal sobre el seu suport al referèndum. Van remarcar que eren allà perquè els seus veïns volien votar i han de complir les reclamacions de la ciutadania. Sabanés va indicar que “és penós que en una democràcia els alcaldes hàgim de venir al jutjat, mentre que membres del Govern central que han robat no han estat ni quatre dies a la presó i no han tornat els diners”. Per la seua banda, Vidal, visiblement emocionat, va agrair el suport de veïns, alcaldes i regidors i va incidir en les mateixes reivindicacions que Sabanés. Bellera va indicar que “molts parlen de democràcia, però no són demòcrates. Aquí hem vingut els demòcrates. Si ara mirem 40 anys enrere, estàvem defensant el país de la dictadura”, va dir, mentre que Navarra va indicar que “com que no he fet res dolent, no he de donar explicacions a ningú”.

Així mateix, més de 500 veïns de les comarques de la Segarra, l’Urgell i el Pla d’Urgell van acompanyar ahir els alcaldes de Linyola, Alexandre Mases; el Palau, Montse Meseguer; Golmés, Jordi Calvís; Guissona, Xavier Casoliva; i Cervera, Ramon Royes, fins als jutjats de Cervera, on els cinc alcaldes es van negar a declarar.

Els actes van començar a les 9.45 hores amb una marxa encapçalada pels alcaldes des de la Paeria fins als jutjats, en què van participar també l’alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, i el president del consell de l’Urgell, Salvador Bonjoch, que declararan demà, i l’alcalde d’Agramunt i diputat, Bernat Solé. Els 41 alcaldes de la Segarra i l’Urgell estan citats.

Va ser una manifestació pacífica encapçalada per una pancarta amb la paraula “democràcia”. A la sortida, els alcaldes, que van ser a l’interior dels jutjats durant uns 20 minuts cadascun, van coincidir a assenyalar que va ser “un acte tens i fred”. L’alcalde de Cervera va oferir dos clavells al fiscal “perquè veiés que la nostra era una proposta pacífica”. El suport dels assistents va fer que alguns dels alcaldes arribessin a emocionar-se.

A la resta de Catalunya van declarar els alcaldes de Girona, Palafrugell i Valls, mentre que el de Sabadell, Maties Serracant, es va negar a fer-ho. Serracant és membre de la formació Crida per Sabadell, en la qual s’integra la CUP. Els 16 alcaldes d’aquesta formació no aniran davant del fiscal.