ESNOTICIA
Dones en l'esport rei
El futbol compta cada vegada amb més dones en totes les seues estructures, encara que el 95% de les fitxes segueixen sent masculines || Continuen lluitant contra prejudicis i una visió masclista
L’AEM és un dels clubs lleidatans que ha fet una aposta ferma pel futbol femení, amb un centenar de jugadores.
En una societat en la qual les dones encara lluiten pels seus drets, el futbol segueix sent un reducte masculí, com reconeixen les que s’han introduït en aquest món d’homes. Tanmateix, la seua presència, no només als terrenys de joc, creix sense parar i no hi ha dubte que han arribat per quedar-s’hi i conquerir-lo. El futbol també és femení.
Cada cap de setmana, centenars de noies practiquen a les comarques lleidatanes el seu esport favorit, el futbol. Els apassiona l’anomenat esport rei. Però, per a aquest cada vegada més nombrós grup de nenes i dones futbolistes, practicar el seu esport els suposa també una lluita. Lluiten per esfondrar el tòpic que el seu és un esport de nois i lluiten contra les estadístiques que s’entossudeixen a ratificar-ho, contra la discriminació, contra el sexisme i contra els insults masclistes. El futbol femení és potser el que ha experimentat un creixement més gran en els últims anys. El 2011, les llicències femenines a la Federació Catalana de Futbol (FCF) eren 1.974. El passat 2016, s’havien elevat fins a les 7.615, és a dir, un creixement del 285%. Però, a pesar de quadruplicar-se el nombre de practicants, tot just suposen el 5% del total de les 150.000 fitxes federatives amb què compta el futbol català.
A Lleida són 746 fitxes. A poc a poc, la dona s’obre camí en un esport que la continua discriminant, on encara hi ha gent capaç de justificar una agressió a un àrbitre o on els insults, sexistes o no, es resisteixen a desaparèixer dels terrenys de joc. I no serà per falta de campanyes des de l’FCF. Com en la mateixa societat, la dona s’obre pas de manera imparable. A Lleida, amb prou feines són mitja dotzena les dones que presideixen un club, només hi ha tres dones àrbitre i a la delegació lleidatana de l’FCF tenen censades vint-i-sis entrenadores.
El futbol femení ha quadruplicat en cinc anys el nombre de fitxes i la progressió és imparable
“El futbol femení a Lleida fa unes temporades que està estabilitzat. Creix molt lentament. M’agradaria que hi hagués més clubs, sobretot els grans, que apostessin per fer equips femenins”, explica Jordi Terés, delegat de l’FCF a Lleida, que en els últims anys ha incrementat les campanyes de captació de jugadores. “No és un esport de nens, és esport i és igual per a nens que per a nenes”, explica. “Però a la tele només es veu el futbol masculí. Els nens veuen Messi i volen imitar-lo. Les nenes no veuen ningú a la tele. Ja no és un problema de Lleida o Catalunya, és general. Però tinc clar que el futbol femení ha arribat per quedar-s’hi i només pot anar a més”, afegeix.
Andreu Subies, president de la Federació Catalana, explica que “els problemes de sempre han estat la falta de nenes i la falta de continuïtat en els equips. Sobretot a Lleida, Girona i Tarragona s’han de fer desplaçaments molt llargs, que ho encareixen. Per això des de l’FCF els subvencionem”, explica. “Ens hem proposat un objectiu: arribar a les 15.000 fitxes en un termini de deu anys, però necessitem l’ajuda dels clubs, han d’animar-se a fer més equips i la nostra idea és ajudar-los. Ja organitzem trobades, tornejos... les instal·lacions són cada vegada millors. Però han de veure que hi ha una bona organització, rigor en les coses que fem i que baixi l’agressivitat. D’aquí vénen les campanyes contra la violència i contra els insults. Tot plegat va unit”, afegeix.
Xavi Pérez, responsable del Comitè Tècnic d’Àrbitres a Lleida, admet que els costa molt aconseguir dones àrbitre. Només n’hi ha tres aquesta temporada. “Fa dos temporades en teníem vuit. El normal és que siguin jugadores que passen a xiular partits i el problema és que la legislació permet compaginar les dos coses fins als 19 anys, però als 20 han d’elegir. O juguen, o arbitren. I tan joves, el que volen és jugar. Si n’hi hagués més, seria més fàcil que s’hi animessin més noies”. Admet també que continua present en la societat la idea que el futbol és masculí. “Les noies s’apunten més a altres esports. A una nena li ha d’agradar molt el futbol per elegir-lo.”
El lleidatà Lluís Cortés, seleccionador català sub-18 i segon en l’absoluta, constata que “avui dia a ningú li resulta estrany arribar a un camp i veure un partit de futbol femení. Ha augmentat el nombre de jugadores, però també el d’entrenadores. Cada vegada s’inicien més nenes que creixeran jugant a futbol i, quan deixin de jugar, continuaran vinculades com a entrenadores o directives. I el seu nivell és cada vegada més alt”, assegura.
