SEGRE

DEPORTES_LUNES

Tres punts d’or

El Barça s’agafa a la lluita pel títol de Lliga després de guanyar al Calderón amb gols de Rafinha i Messi, que va fer inútil l’empat de Godín || Els blaugranes van millorar respecte al PSG i al Leganés, però van patir en excés en defensa davant d’un Atlètic desencertat i que es va trobar amb Ter Stegen

El trident va celebrar efusivament el gol aconseguit per Leo Messi que va donar els 3 punts.

El trident va celebrar efusivament el gol aconseguit per Leo Messi que va donar els 3 punts.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El FC Barcelona es va emportar tres punts d’or del Vicente Calderón (1-2) per mantenir intactes les opcions de lluitar pel títol de Lliga, una victòria que momentàniament el situava com a líder en solitari, encara que hores després el Reial Madrid era capaç de remuntar un 2-0 (2-3), amb ajuda arbitral inclosa, per mantenir-se una jornada més a la primera posició. Leo Messi, una mica apagat en els últims partits davant el PSG i Leganés, va tornar a demostrar que no li fa falta un gran joc del seu equip per marcar la diferència i va fer el gol de la victòria.

El Barça va millorar respecte als partits davant del PSG i Leganés, però a la primera meitat va patir molt, especialment a l’inici. L’Atlètic no tem ningú, ni el Barcelona, el “millor equip del món” en paraules de Simeone, i al qual va esborrar del terreny de joc tota la primera mitja hora, devorat per empenta, per ambició, per pressió, per col·locació i també per futbol, amb un Gabi descomunal en tot, en cada aspecte del joc, omnipresent i insuperable per a un equip blaugrana superat davant de tal exigència.

El porter alemany, com ja és habitual aquesta temporada, va evitar algun gol més dels matalassers

No hi va haver rastre en mitja hora del Barcelona, desfigurat quan el partit va entrar en joc. Ni ho va tenir clar a la sortida de pilota, atabalat pel seu adversari, ni en la transició cap a l’atac. Sí quan va veure l’opció de contraatac, molt poques vegades, però llavors sí que va aparèixer Messi, llavors sí que va connectar Neymar i llavors sí que va espantar. I llavors ja havien passat 30 minuts d’incontestable domini de l’equip blanc-i-vermell, gairebé sempre en camp contrari (el 74 per cent del joc va ser en terreny blaugrana durant la primera mitja hora), amb tot el pla molt mesurat, quan havia de pressionar, a qui podia deixar sortir amb la pilota i a qui no. Mitja hora potent, aclaparadora per moments, però sense gol. Unes vegades per les intervencions de Ter Stegen, que va volar cap a un xut de Griezmann i que va ser oportú en unes quantes ocasions per frustrar la passada final; una altra per l’aparició vital d’Umtiti i unes quantes més perquè a l’Atlètic li va faltar l’últim plus a l’àrea, el que separa el gol d’un refús o d’un robatori de pilota. No havia existit el Barcelona... fins llavors, fins que Messi va agafar una pilota al mig del camp i va combinar amb Neymar per provar per primera vegada Jan Oblak, de tornada a l’onze 75 dies després de lesionar-se. La pilota va acabar en gol, invalidat per una falta de Luis Suárez sobre el porter eslovè. Després va disparar alt l’uruguaià, en un altre contraatac; després va volar Oblak per repel·lir un llançament de falta magistral de Leo Messi que anava a l’escaire i més tard va ser un cop de cap de Piqué; senyals de vida d’un Barcelona que no en tenia instants abans, que encara sense jugar bé, sense reconèixer-se a si mateix, és capaç d’inventar ocasions de molt poc, gairebé del no-res. El partit arribava al descans sense gols i després del pas pels vestidors, el FC Barcelona es va mostrar molt més incisiu i mostra d’això va ser un contraatac que va culminar amb una passada de Messi a Luis Suárez, que va executar un tret creuat a l’esquerra que va marxar fregant el pal. Va ser el preludi de la primera diana que va arribar després d’un embolic a l’àrea blanc-i-vermella en què van participar tots els jugadors del Barcelona (m.63), i va ser Rafinha el que finalment va empènyer la pilota per inclinar la balança del costat blaugrana, una cosa que no es corresponia amb el que s’havia vist sobre la gespa de la capital.

Malgrat animar-se després del gol, els de Luis Enrique van veure com la insistència de l’Atlètic va tenir recompensa i Diego Godín, a la sortida d’una falta escorada, va rematar de cap per fer el gol que va tornar a posar les taules en un xoc completament diferent al de la primera part. Finalment, Leo Messi va anotar el gol de la victòria visitant després d’una pilota penjada a l’àrea que va recollir Umtiti per posteriorment cedir a Luis Suárez, que va deixar la pilota al de Rosario, que la va empènyer a plaer, posant l’1-2 que es va tornar definitiu. El Barça va sobreviure a un Atleti que perd el tren dels primers llocs, amb menys descans pel viatge a Leverkusen per fer bona la derrota del Madrid a Mestalla.

Amb aquest resultat en l’últim Atlètic-Barça de lliga al Calderón (el quadre culer tornarà per disputar la final de Copa), els blaugranes s’enganxen a la Lliga i es mantenen a un punt d’un Madrid que ahir va tornar a guanyar amb polèmica, a l’empatar gràcies a un inexistent penal (vegeu la pàgina 5).

tracking