Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

DEPORTES_LUNES

Viñales no falla i Marc és quart

  • AGENCIAS
Actualitzada 27/03/2017 a les 11:50
El gironí guanya el primer duel amb Màrquez, que es va quedar sense podi || La prova es va ajornar en dos ocasions per la pluja i es van retallar dos voltes
Marc Màrquez, en el moment de canviar de moto durant la carrera.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Marc Màrquez, en el moment de canviar de moto durant la carrera.

Marc Màrquez, en el moment de canviar de moto durant la carrera.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Marc Màrquez, en el moment de canviar de moto durant la carrera.

Marc Màrquez, en el moment de canviar de moto durant la carrera.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Marc Màrquez, en el moment de canviar de moto durant la carrera.

Maverick Viñales (Yamaha YZR M 1) va complir totes les previsions que el donaven com a favorit i es va emportar la victòria al Gran Premi de Qatar de MotoGP, que es va disputar finalment ahir al circuit de Losail malgrat els tímids intents d’aparició de la pluja. El de Figueres va protagonitzar la seua primera i laboriosa victòria al manillar de la Yamaha YZR M 1 i la segona en la categoria reina després de la de Silverstone (Anglaterra) de l’any passat, al davant dels italians Andrea Dovizioso (Ducati Desmosedici GP17) i Valentino Rossi (Yamaha YZR M 1), mentre que Marc Màrquez es va quedar fora dels llocs d’honor amb un gris quart lloc.

Una vegada més la mala sort va voler que la pluja, que no va aparèixer en cap de les anteriors carreres, ho fes en la de MotoGP, que va veure retardada la sortida fins en dos ocasions, però al final es va procedir a realitzar-la amb dos voltes menys de les previstes, encara que alguns pilots no estaven gaire satisfets de la decisió al considerar que el revolt catorze i algun més estaven molt humits per rodar amb pneumàtics llisos. Tot i així, es va donar la sortida, en la qual l’italià Andrea Iannone (Suzuki GSX-RR) es va col·locar al capdavant, encara que tot un debutant com el francès Johann Zarco (Yamaha YZR M 1) va sorprendre els seus rivals i es va posar líder abans d’acabar la primera volta, amb Màrquez al seu rebuf.

 

Andrea Dovizioso va acabar segon al davant de Rossi, amb Pedrosa cinquè i Lorenzo, onzè
“Les condicions de la pista havien canviat, però he obtingut el primer objectiu que era acabar la carrera”

 

El gal va aguantar els envits de Màrquez, que al darrere va haver de defensar-se dels atacs tant de Iannone i Dovizioso. Llavors, Jorge Lorenzo (Ducati Desmosedici GP17) va protagonitzar el seu propi calvari al rodar molt lluny del cap de carrera en una retardada dissetena plaça, després de sortir de la pista a la primera volta, encara que va poder tornar sense més contratemps.

Zarco va saber mantenir l’aplom i el ritme per contenir tot un Marc Màrquez, que no podia superar-lo, i que després d’ell portava els dos Andrea, Dovizioso i Iannone, i Maverick Viñales, amb un segon grup uns metres al darrere encapçalats per Dani Pedrosa (Repsol Honda RC 213 V) i Rossi.

El britànic Cal Crutchlow (Honda RC 213 V) va ser el primer a rodar per terra a la quarta volta, encara que va recuperar la moto i va intentar continuar en carrera, si bé va tornar a caure dos voltes més tard. Per la seua part, al davant, Viñales no podia amb el ritme dels pilots de cap i es va anar quedant despenjat fins a veure’s assolit per Rossi i Álvaro Bautista (Ducati Desmosedici GP16), que van donar bon compte de Pedrosa, mentre que Lorenzo va recuperar algunes posicions per passar catorzè en la sisena volta i desè en la novena.

Una volta més tard, en la setena, Zarco se’n va anar per terra al bloquejar el fre davanter al segon revolt del traçat. Els seus somnis de victòria es van dissipar de cop. Va assumir el lideratge Dovizioso, seguit molt de prop per Màrquez, Iannone i Viñales, amb els dos primers avançant-se en diverses ocasions, mentre que Bautista va sucumbir al fort ritme i va caure a la vuitena volta, com també li va succeir en l’onzena a Iannone, que va entrar colat en un revolt intentant “posar pressió” al lleidatà.

Màrquez no va poder aguantar el ritme del davant i primer Viñales i després Rossi el van acabar superant, encara que les diferències entre tots ells no van arribar en cap moment al segon i mig. Les voltes finals havien de ser d’autèntic infart. En la catorzena volta Viñales va assolir el seu objectiu, es va posar per dins de la traçada i va superar Dovizioso, que li va tornar l’avançament al final de la recta de meta, però no va tardar gaire el de Yamaha a tornar a avançar-lo per intentar posar els suficients metres d’avantatge com perquè ningú inquietés la seua primera victòria de la temporada.

Dovizioso no estava disposat a vendre barata la seua derrota i a tres voltes del final va tornar a superar Viñales. Es preparava el desenllaç final, però Viñales va saber jugar les seues cartes amb mestria per consolidar la victòria davant de Dovizioso i Rossi.

El de Cervera va acabar a la quarta plaça al davant del seu company Dani Pedrosa i d’Aleix Espargaró, mentre que Àlex Rins, en la seua primera carrera al manillar de la Suzuki GSX-RR, va aconseguir la novena posició, amb Jorge Lorenzo en una discreta onzena plaça i Tito Rabat (Honda) quinzè.

Àlex Màrquez va obrir la temporada amb un meritori cinquè lloc en una carrera dominada pel seu company a l’equip Estrella Galicia 0,0 Kalex, l’italià Franco Morbidelli, que va guanyar el primer gran premi de manera clara i convincent a l’imposar-se al circuit de Losail als seus rivals més directes, el suís Thomas Luthi (Kalex) i el japonès Takaaki Nakagami (Kalex).

Morbidelli, que va sortir des de la pole, no va fallar a la sortida i va enfilar la recta de meta al capdavant de la carrera, mentre que Màrquez, que va ser segon en entrenaments, es va veure superat pel suís Thomas Luthi (Kalex) abans d’arribar al revolt de final de recta. Amb prou feines complerta la primera volta el suís va superar Morbidelli, però l’italià va recuperar la posició en la següent i al seu atac van respondre tant Luthi com el lleidatà, però també Nakagami i el portuguès Miguel Oliveira al manillar de la nova KTM amb xassís tubular.

A poc a poc Morbidelli va anar augmentant l’avantatge sense que Luthi i Màrquez, els més forts darrere d’ell, fossin capaços d’aguantar el seu ritme i va anar consolidant el seu avantatge sobre el quartet perseguidor, en el qual Luthi va assumir el rol de líder, i en el qual el primer a quedar-se despenjat va ser Màrquez. “En el warm-up he vist que les condicions de la pista havien canviat molt, però he aconseguit el meu primer objectiu que era acabar la carrera”, va dir satisfet el lleidatà.

El final de cursa no va oferir gaires sorpreses, ja que Morbidelli va consolidar la seua victòria i Luthi la segona plaça amb Nakagami tercer, davant d’Oliveira i Màrquez, que ja es va deixar veure amb força.

Marc Màrquez no estava gens content al final de la carrera a causa de la decisió de canviar la seua elecció de pneumàtic davanter, del dur, escollit inicialment, pel mitjà a la roda de davant.

“Em penedeixo del canvi de pneumàtic, és del que més em penedeixo en tot el cap de setmana”, va assenyalar. “Després del warm up hem trobat

una cosa que ens ha ajudat bastant amb el tren davanter. Però ha començat la pluja, el retard, han rebaixat dos voltes la carrera i han començat a arribar els dubtes. Michelin m’ha dit que era l’únic, que anés amb compte. Hem tingut una mica de por i per voler anar a assegurar ens hem confós i ens ha passat que després de cinc voltes he destrossat el pneumàtic davanter. Ja ho he vist i he pensat, acaba on puguis. I com que ho he vist després de la cinquena volta un quart lloc final és un bon resultat”, va afegir.

Sobre el nou pneumàtic va manifestar que “tot és conseqüència. Si tu perds en acceleració has de guanyar en frenada. I aquest pneumàtic és el que portava tothom. Per fer el temps amb l’Honda has d’anar a buscar la frenada, ja és el meu estil de pilotatge i per això sempre m’agrada anar amb gomes més dures. Sóc dels únics que elegeixen goma dura, però moltes vegades encertem i aquesta vegada ens hem confós una mica. En els entrenaments sí que duraven quatre voltes, però en carrera no han durat. Només anava mirant a la pissarra qui venia darrere perquè sabia que em passarien. Al final el quart lloc és bastant bo”, va afegir el pilot lleidatà després de la carrera.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre