Jugadors incombustibles

Diumenge passat es decidia l’ascens a Segona Catalana entre dos equips de la Noguera. Vallfogona i Térmens s’enfrontaven en un duel sense precedents per un ascens històric. Al final, el Vallfogona va ser el que va obtenir el premi, després d’una eliminatòria emocionant i molt igualada.

Curiosament, en tots dos equips juguen dos dels jugadors més veterans del futbol català, com són Josep Maria Casals, de 47 anys, del Térmens, i Juanjo Tenorio, de 46 anys, del Vallfogona. Entre els dos sumen 93 anys i tant Josep Maria com Juanjo han fet del futbol la seua vida. Dos jugadors admirables per la seua entrega i exemple al terreny de joc i també per la seua honestedat com persones.

Dues Trajectòries

Josep Maria Casals Campabadal, nascut el 28 de març del 1970, va iniciar els seus passos al Térmens i durant el servei militar va jugar en un equip de la Regional Preferent de Múrcia. Va tornar al Térmens per fitxar la temporada 1991-92 per l’Artesa de Segre, a Regional Preferent i el 1992 va fer el salt al Balaguer, que jugava a Tercera, amb Carles Viladegut a la banqueta. Just aquella mateixa temporada, Juanjo Tenorio González, nascut el 23 de juny del 1971 i format en el futbol base del Balaguer, se n’anava a Pamplona, fitxat per l’Osasuna.

Tenorio, que va fitxar per l’Osasuna, va jugar vint temporades al Balaguer, on és un referent

Casals va jugar cinc temporades al Balaguer a les ordres de Viladegut, Paco Marfil, Juan Carlos Oliva, Antoni Gomà i, novament, amb Carles Viladegut la 1997-98, en què va coincidir amb la tornada de Juanjo Tenorio, amb el qual va formar la parella de centrals de l’equip aquella temporada. Després de la 97-98, Casals va tornar al Térmens i, tret d’una època als Veterans del Balaguer, sempre ha defensat els colors de l’equip del seu poble. Amb 47 anys encara no pensa a penjar les botes i espera seguir una temporada més al Térmens.

Juanjo Tenorio, per la seua banda, després de ser el gran capità del Balaguer i la insígnia del club, se’n va acomiadar la temporada anterior. A la seua edat, va fer una bona temporada ajudant l’equip de Jordi Cortés per aconseguir la tercera posició a la classificació i quedant-se a les portes de la promoció d’ascens a Tercera.

Era la seua temporada número vint jugant amb el primer equip, divuit de les quals com a jugador de la primera plantilla i dos com a juvenil, encara que ja hi va disputar diversos partits amb el sènior. Tenorio ha marcat 104 gols entre Lliga i promocions. És el tercer màxim golejador de la història del club i a aquestes xifres s’afegeixen 150 encontres amistosos en els quals ha marcat més de trenta gols.

En total són més de 800 partits i de 135 gols defensant els colors del Balaguer. Va ser, a més, l’autor del gol número 1.000 de la història del club a Tercera divisió. Va ser la temporada 1998-99, durant el duel Balaguer-Vilafranca, en el qual els locals van guanyar per 5-0 i el tercer gol de la tarda, el que sumava 1.000, el va anotar Juanjo Tenorio.

Quan va finalitzar la temporada 2015-2016, Juanjo va tancar la seua relació com a jugador amb el Balaguer, club en el qual, sens dubte, ha estat un dels més grans de la seua història. Aquesta temporada ha defensat els colors del Vallfogona i ha tornat a fer història contribuint a l’ascens del club a la Segona Catalana.

En primera persona

“Algun dia ho deixaré, però encara tinc el cuc”.

Juanjo Tenorio encara no ha decidit si aquesta ha estat la seua última temporada com a jugador federat i si prolonga la seua llarga carrera un any més. “Malgrat l’edat encara tinc el cuquet de continuar jugant a futbol”, explica. “Sé que algun dia ho hauré de deixar. No sé encara si serà aquesta temporada o l’allargaré un any més”, afegeix. “La ver itat é s que aquesta temporada he acabat cansat, però sé que això em passa cada any i quan arriba la pretemporada ja he tornat a tenir ganes de jugar a futbol”, confessa el veterà futbolista del Vallfogona.

Casals:

“Em sento amb forces per seguir jugant”.

Igual que Juanjo Tenorio, Josep Maria Casals no ha decidit encara si seguirà o no, però aposta per prolongar la seua carrera. “Em sento amb forces per seguir jugant. No m’he plantejat deixar-ho i si el club em vol seguiré un any més amb el Térmens”, explica. Guarda un gran record pel seu pas pel millor Balaguer de la història recent. “Vaig jugar al costat de futbolistes com Bañuelos, Ortiz, Claramunt, Emili i molts altres i a la meua última temporada a Primera Catalana, la 97-98, vaig estar amb Juanjo Tenorio, tot un símbol del futbol a Balaguer.”