Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

SEMBLA QUE VA SER AHIR

El futbolista que va sorprendre Di Stéfano

Actualitzada 03/07/2017 a les 13:30
Pepe Granés és el futbolista amb més talent que ha donat el futbol lleidatà en tota la història, però el seu amor per la bona vida va frenar la seua prometedora carrera || En tots els equips en què va militar el recorden com un jugador inigualable
Granés, en una altra de les etapes amb la UD Lérida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El debut de Granés (ajupit, primer per l'esquerra) al Betis en un atapeït Heliòpolis: 11-0 a l'Úbeda amb dos gols del lleidatà.

REAL BETIS
Granés, en una altra de les etapes amb la UD Lérida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Granés, en una altra de les etapes amb la UD Lérida.

FONS DANI BADIA
Granés, en una altra de les etapes amb la UD Lérida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Granés, en el debut amb la Unión Deportiva Lérida.

FONS DANI BADIA
Granés, en una altra de les etapes amb la UD Lérida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Granés (esquerra), a Màlaga, amb un altre exblau, Lluís Pellicer.

FONS DANI BADIA
Granés, en una altra de les etapes amb la UD Lérida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Granés al Camp d'Esports.

FONS DANI BADIA
Granés, en una altra de les etapes amb la UD Lérida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Di Stéfano no va ocultar mai la seua admiració pel joc de Pepe Granés.

FONS DANI BADIA

A Alfredo Di Stéfano li van preguntar en una entrevista quins jugadors l’havien impressionat més en el seu pas pel futbol espanyol. Va respondre que Kubala, ‘Luisito’ Suárez i Pepe Granés. El periodista, estranyat, li va replicar que no havia sentit a parlar de Granés. “Tenia altres prioritats a la vida”, va contestar l’astre argentí.

José Granés Pedro (Lleida, 14 de febrer del 1934) ho tenia tot per ser una gran estrella del futbol: físic, rapidesa, intel· ligència, clarividència per llegir els partits, capacitat de desbordament i gol (rematava amb els dos peus i tenia també una gran rematada de cap). Als 18 anys, amb tan sols un partit jugat a la Unión Deportiva Lérida, en la
temporada 1951-1952, a Segona Divisió, el Reial Madrid de Di Stefano es va fixar en ell. No va arribar a jugar cap partit oficial (en aquella època no estaven permesos els canvis) tret d’un amistós, encara que va guanyar la Lliga d’aquell any. Però va arribar a sorprendre per les seues característiques l’astre argentí que poc després lideraria el Madrid per guanyar cinc Copes d’Europa consecutives: les rabones, ruletes o passades d’esperó no tenien secrets per a ell. Antonio Gausí, un altre il·lustre del futbol lleidatà, que va compartir amb ell vestidor al vell Chamartín, explicava que, després dels entrenaments, Granés i Di Stéfano es quedaven sobre la gespa per jugar-se l’aperitiu. Pagava el que menys encertava amb la pilota, des de diferents punts del camp, a la creu d’una porteria. La majoria de les vegades guanyava Granés. Di Stéfano sempre deia als periodistes que, amb Kubala i Luisito Suárez, Granés era el jugador que més l’havia impressionat en el futbol espanyol. Preguntat per què, a
diferència dels dos jugadors del Barcelona, a Granés no el recordaven, el crac argentí responia: “Perquè tenia altres prioritats a la vida.

I és que, bohemi, díscol i poc amant de la disciplina, a Granés li agradava la nit i la dolce vita, cosa que li va impedir triomfar, perquè ell no va voler, en el futbol d’elit. A Lleida, per exemple, recorden com s’atansava al pati del col·legi Maristes d’Anselm Clavé per jugar al futbol amb els alumnes, o com un diumenge va fallar un penal a propòsit perquè estava enfadat amb l’entrenador.

I a l’Europa, on l’esmenten com a “Gran Mestre” i el millor jugador que mai ha vestit la samarreta escapulada, asseguren que era tan presumit que, quan rebia un cop, no es recolzava mai sobre la gespa si abans el massatgista no col·locava una tovallola per poder reclinar el cap. Després del seu pas pel Reial Madrid, va jugar al Betis, Castelló, Hèrcules –a Primera–, Terrassa, Condal, Europa, Mallorca i Reus, on va penjar les botes l’any 1966. Però, malgrat no durar gaire en cap equip, els aficionats que omplien les grades de l’Heliòpolis sevillà, La Viña alacantina, el Cerdenya barceloní o el Lluís Sitjar mallorquí, es posaven dempeus per aplaudir les seues genialitats.

 

Es jugava l’aperitiu amb Di Stéfano a veure qui encertava més vegades la creu i sempre guanyava ell

 

Al Betis va fer història el seu debut amb la samarreta verd-i-blanca el 18 de gener del 1953. El club militava a Tercera divisió i amb Jerez i Cadis lluitava per l’ascens a Segona. Cedit pel Reial Madrid, es va enfrontar a l’Úbeda, que va golejar 11-0 marcant dos gols i meravellant una afició que, des d’aleshores, el va considerar el seu ídol. No obstant, aquella mateixa temporada acabaria jugant al Castelló a causa del seu conflictiu caràcter.

Al Lérida, Granés va militar en tres etapes diferents: la temporada 1951-1952, a Segona, amb un sol partit jugat –va debutar amb 17 anys–, però prou per cridar l’atenció de Bernabéu; en la 1954-1955, també a Segona, amb vint partits jugats i cinc gols, i en la 1960-1962, ja a Tercera, amb 35 partits jugats, entre les dos temporades, i 11 gols. Pepe Granés, als 83 anys, viu ara dels records a la residència Santiago Rusiñol, plaça Doctor González Bueno, 16 baixos, d’Aranjuez.
 

Deu equips en quinze temporades en actiu
  • UD Lérida 1951-1952 Segona
  • Terrassa 1956-1957 Segona
  • Reial Madrid 1952-1954 Primera
  • Condal 1957-1958 Segona
  • Betis 1953-1954 Tercera (cedit)
  • Europa 1958-1959 Tercera
  • Castelló 1953-1954 Segona (cedit)
  • Mallorca 1959-1960 Segona
  • UD Lérida 1954-1955 Segona
  • UD Lérida 1960-1962 Tercera
  • Hèrcules 1955-1956 Primera
  • Reus 1962-1966 Tercera
 
El debut amb la samarreta blanca, en un amistós
La primera i única vegada que Pepe Granés va jugar amb el Reial Madrid va ser el dijous 29 d’octubre del 1953, en un amistós que l’equip blanc va disputar a Villanueva de la Serena davant del Vilanovense, que va derrotar per 2-4. Granés no va marcar cap gol, però va jugar els 90 minuts. Poques setmanes després, va ser cedit al Betis. L’alineació titular va ser la formada per Juanito; Becerril, Campo, Cabrera, Granés, Narro, Sobrado, Vázquez, Marsal, Rodríguez i Gento. També van jugar Cosme, Alvarito i Mata.
Detalls
El seu caràcter bohemi i díscol va frenar la carrera esportiva del futbolista lleidatà, que al fitxar amb 18 anys pel Reial Madrid semblava no tenir sostre. 
Els historiadors del Betis encara recorden meravellats els partits de Granés en els quals posava dempeus les atapeïdes grades del vell Heliòpolis.
A l’Europa, on va jugar la temporada 1958-1959, encara l’esmenten com el jugador més gran que mai ha vestit la samarreta escapulada
  
Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre