SEGRE

TRIBUNALS

La RFEF va pagar 36 milions en 7 anys per samarretes per a àrbitres que no s’utilitzaven per la seua mala qualitat

En un contracte a dit a l’empresa Estudio 2000

La RFEF va pagar 36 milions en 7 anys per samarretes per a àrbitres que no s’utilitzaven per la seua mala qualitat

La RFEF va pagar 36 milions en 7 anys per samarretes per a àrbitres que no s’utilitzaven per la seua mala qualitatEFE/Archivo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La Real Federación Española de Fútbol (RFEF) va pagar, mitjançant un contracte a dit, 36,5 milions d’euros, entre 2009 i 2016, a una empresa per subministrar-li samarretes per a àrbitres que no s’utilitzaven per la seua mala qualitat i que va pagar a canvi comissions a José María Villar i Juan Padrón.

Aquest és un dels aspectes que investiga el jutge Santiago Pedraz en el cas contra el president de la RFEF, a presó des d’ahir per lucrar-se des de fa almenys vuit anys amb fons de la federació.

Es tracta de la concessió a l’empresa Estudio 2000 d’un contracte per proveir material esportiu a la RFEF del qual es va beneficiar el vicepresident econòmic de la federació, Juan Padrón -també a la presó-, "protegit", diu el jutge, pel mateix Villar.

A canvi de donar el contracte a l’empresa, tant Padrón com Villar van desviar part dels fons federatius al seu patrimoni particular a través d’operatives societàries complexes, explica el jutge en l’extensa ordre de presó.

El magistrat indica que no consta que l’adquisició de roba esportiva a Estudio 2000, dirigida a vestir el col·lectiu arbitral per la RFEF i a les seleccions de les federacions territorials, s’hagi ofertat "respectant principis de competitivitat".

Així, Estudio 2000, l’amo del qual, Vicente Bernad Vico, és amic de Padrón, va rebre a dit 36.534.336 euros entre 2006 i 2016 per subministrar aquest material, que va resultar ser de tan mala qualitat que els àrbitres no l’utilitzaven, segons s’extreu d’un correu electrònic contingut en el sumari.

L’empresa, que des de 2013 "subsisteix exclusivament gràcies a la RFEF", entitat que suposa el 99% de la seua facturació, tenia a data 31 de desembre de 2016 gairebé 15 milions d’euros en els seus comptes, detalla el jutge en la interlocutòria.

Del sumari de l’operació Soule s’acaba a més, diu Pedraz, que la RFEF feia pagaments a Estudio 2000 "des de molt abans del període en estudi", és a dir, l’any 2009, i també que "treballen amb retard i se li avança un elevat percentatge del pagament anual total abans que entreguin les peces esportives de la marca Pony, el preu dels quals està sobrevalorat."

De fet, el jutge reflecteix en la interlocutòria un quadre amb un estudi del que haurien costat les peces d’haver-les encarregat directament a l’empresa que se les venia a Estudio 2000 i resulta una diferència de 5 milions d’euros que la RFEF, diu Pedraz, es podia haver estalviat.

A canvi d’aquests contractes, els implicats en la trama cobraven comissions a través de l’empresa de Padrón Tenerife Sport, que va cobrar entre 2009 i 2011 gairebé 700.000 euros d’Estudi 2000.

A més, els investigadors van detectar un ingrés de gairebé 1 milió d’euros en el compte de Tenerife Sport de dos empreses dels germans Bernad Vico (amos d’Estudio 2000) que es va utilitzar per cancel·lar un préstec hipotecari d’1,2 milions d’euros de Padrón.

El jutge apuntala les seues sospites que Tenerife Sport és una empresa creada per cobrar comissions que només paga a dos o tres treballadors i "resulta difícil determinar l’emplaçament de la seua única sucursal, ja que no té rètol comercial ni aparador, així com tampoc símbols o distintius que la identifiquin i facilitin el flux de clients."

"L’aparença externa del local és d’inexistència d’activitat comercial, i la interior d’aspecte espartà, amb multitud de caixes apilades i sense elements decoratius o altres que animin a la compra o atracció de clients", afirma la interlocutòria, quan és una empresa dedicada en teoria a "un altre comerç a la menuda en establiments no especialitzats".

La manipulació del contracte era tan evident que el mateix fill de Ángel María Villar, Gorka (que manejava a l’ombra la federació), va tractar el tema en una conversa punxada del passat 7 de juliol amb el president de la Federació Càntabra de Futbol, José Ángel Peláez.

En aquesta trucada, ambdós reflexionen sobre quines despeses podrien retallar per complir els objectius pressupostaris que han marcat per a la RFEF.

"Jo el trauria de la roba i aquest contracte me'l carregaria, ja? Jo recordo de... és un contracte que a més té vint anys", diu Gorka, a la qual cosa Peláez respon afirmativament per afegir que treballen "amb moltíssim retard" i que se’ls ha donat un avançament de 3,6 milions.

Gorka respon que li sembla "una vergonya" i Peláez afegeix: "La veritat que el que tingui el contracte aquest... té una ganga de putíssima mare... té garantit unes vendes de 4 milions i mig d’euros... faci el que faci al preu.. Al preu que posa, perquè els preus, tema d’ous.".

"Sí, correcte... sí, no... no... no, és una vergonya allò del contracte aquest... aquest contracte cal carregar-lo ja... o sigui, ja, ja", conclou el fill de Villar.

tracking