Adéu dolorós per a la llegenda

Usain Bolt, onze vegades campió mundial i vuit olímpic, va tancar ahir a Londres la seua carrera esportiva rodant per la pista, lesionat en plena recta final, quan havia recollit el testimoni en tercer lloc a la final del relleu 4x100. Quan afrontava els últims 50 metres, Bolt va ensopegar i va caure a terra entre gestos de dolor. Allà va es va quedar durant dos minuts, ocultant-se la cara amb les mans, abans d’incorporar-se per entrar caminant a la meta. La medalla d’or va ser per a la Gran Bretanya, que amb un crono de 37.47 va batre l’equip favorit, Estats Units (37.52), i el Japó (38.04).

Un comiat dolorós per a l’atleta més gran de tots els temps, que es va atansar lentament a la meta acompanyat pels seus tres companys de relleus en l’escena més dramàtica dels Mundials. El públic britànic, que va plorar la lesió de Bolt, va trobar consol amb la victòria dels seus. Chijindu Ujah, Adam Gemili, Daniel Talbot i Nethaneel Mitchell-Blake van aconseguir la gesta de batre un quartet amb el campió i el subcampió del món, Justin Gatlin i Christian Coleman.

Els velocistes locals van aconseguir la victòria al davant dels quartets dels Estats Units i el Japó

Quan el jutge de sortides espanyol Jordi Roig, que també havia empunyat la pistola en l’últim 100 del jamaicà, va efectuar el tret que posava en marxa la final de 4x100 metres, les grades atapeïdes de l’estadi van esclatar en un rugit eixordador. El clamor no va perdre cap decibel d’intensitat fins que el cos de Bolt va dir prou a mitja recta. Allà van començar a sentir-se els laments, abans de recuperar l’entusiasme al veure que els qui guanyaven eren els seus. Els aficionats van continuar amb el cor en un puny, esglaiats per l’emoció i conscients d’estar assistint a un esdeveniment històric, l’última carrera de l’home que sempre va voler ser una llegenda de l’esport i va treballar molt dur, destrossant-se l’esquena, per convertir-se en mite vivent.

La seua trajectòria esportiva descomunal es va extingir ahir al mateix estadi de Stratford que cinc anys enrere va ser l’escenari de la seua segona exhibició olímpica.

Els Mundials de Londres 2017 passaran a la història, inevitablement, per un adéu: el comiat del més gran al cap de deu anys majestuosos des dels Mundials d’Osaka 2007, on, amb 21 anys, va treure el cap amb una medalla de plata als 200 metres. El jamaicà va aconseguir una dècada després de la medalla de bronze en els 100, batut per Justin Gatlin.

Beitia, dotzena en salt d’alçada, i el 4x400 accedeix a la final d’avuiLa càntabra Ruth Beitia, campiona d’alçada als Jocs de Rio 2016, va inscriure el seu nom a la llista d’afectats per la ressaca olímpica als Mundials i va tancar l’actuació al dotzè lloc amb una marca d’1,88 metres. Beitia buscava la seua setzena medalla, que aviat va confirmar que era molt cara. Lasitskene, la ucraïnesa Iúlia Levxenko i la polonesa Kamila Licwinko es van jugar el podi. La russa va donar una mica d’emoció amb un nul en 1,99, però després va anar directa a buscar la barrera dels 2 metres. Ni en 2,01 ni en 2,03 va fallar la vigent campiona, que va donar a Rússia el primer títol com a neutral. Per la seua part, l’equip espanyol masculí de relleus 4x400 es va classificar per a la final d’avui gràcies a la victòria a la primera sèrie. El grup format per Óscar Husillos, Lucas Búa, Darwin Echeverry i Samuel García va vèncer Polònia, Cuba i Jamaica. Avui també competeix a la final dels 1.500 Adel Mechaal, amb escasses opcions d’aconseguir medalla.