Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Moustapha intenta frenar l'avenç d'un jugador de l'Alcoià, amb Valiente a terra, en una acció del partit d'ahir.
CARLES MIRANDA
Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Moustapha intenta frenar l'avenç d'un jugador de l'Alcoià, amb Valiente a terra, en una acció del partit d'ahir.
CARLES MIRANDA
Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Moustapha intenta frenar l'avenç d'un jugador de l'Alcoià, amb Valiente a terra, en una acció del partit d'ahir.
CARLES MIRANDAEl Lleida, que segueix imbatut en els desplaçaments, va sumar un empat en el sempre complicat camp d’El Collao, davant d’un Alcoià en hores baixes –encara no ha guanyat a casa aquesta temporada–, i es manté en zona de play-off.
Els de Gerard Albadalejo no ho van tenir gens fàcil al feu alacantí, sobretot a la primera meitat, en què no va estar gens encertat i sempre en mans d’un rival que va marcar molt aviat. L’Alcoià va fer molt de mal per la banda dreta, en la qual Carlos Barreda i Ongba van trobar un veritable passadís davant d’un Pumar que ahir no va tenir el seu dia.
Fins al 26 no hi va haver la primera rematada, obra de Jorge Félix, que va tornar a ser el millor del seu equip, i que va obligar a lluir-se Bañuz. L’Alcoià, en canvi, ho intentava una vegada i una altra, encara que tampoc sense gaire èxit. Tan sols una rematada de López Silva, que es va estavellar en el lateral de la xarxa, hauria pogut significar el 2-0. I així es va arribar a la jugada clau. Possible penal a David Torres, que perd els nervis i s’encara amb Trilles i que li costa la targeta.
Públic i jugadors es van dedicar a protestar a l’àrbitre, però el joc va seguir. Aitor Núñez va centrar i Jorge Félix, anticipant-se a Mario Fuentes, va establir l’empat. El quart gol del davanter aquesta temporada. Retirar-se als vestidors amb l’1-1 era el millor que li podia passar al Lleida, que va agafar oxigen al descans. I encara que la segona meitat la va començar amb un ensurt, amb rematada de Torres que va obligar Diego Rivas a realitzar la parada del partit, ja res va ser igual que al primer temps.
El Lleida va començar a tocar i tocar davant d’un rival que jugava ja més amb el cor que amb el cap. Ongba encara va tenir una altra ocasió que va desbaratar Rivas i el Lleida, que va fer un doble canvi ràpid, es va fer amo i senyor del camp i del partit... encara que sense pegada per rematar-lo. L’ocasió més clara la va tenir Valiente, amb una rematada des de la vora de l’àrea, que va acabar al pal, i Manu Molina encara en va tenir una altra, sol davant de Bañuz, però el seu xut va sortir massa creuat.
Molina gaudiria d’una altra, menys clara, amb un teua-meua amb Bojan, que va estar pocs minuts al camp, però donant sempre senyals de vida, que no es va atrevir a rematar. Els últims minuts, amb el matx trencat, van ser un estira-i-arronsa sense ocasions, amb una rematada de Gato que se’n va anar per sobre del travesser. El punt estava lligat. Podien ser tres, però, tal com van anar les coses, tampoc era menyspreable l’empat. Un punt més al sarró.
