Una altra remuntada

El Barça va capgirar la situació, per mitjà de Luis Suárez i Leo Messi, per guanyar un combatiu Alabès (2-1), que va dominar el marcador fins al minut 72. Un triomf sofert que permet als d’Ernesto Valverde mantenir intacte el seu avantatge. El quadre vitorià, l’últim equip que va guanyar al Camp Nou en Lliga (10 de setembre del 2016, 1-2), va ser valent, però es va quedar amb la mel als llavis després dels gols de Luis Suárez i Messi.

Al domini insistent i al joc de desgast del Barcelona, l’Alabès va oposar molta intensitat i una velocitat letal a la contra. Va colpejar cada error defensiu dels blaugranes i si no es va avançar abans del minut 23 va ser per les grans intervencions de Ter Stegen. L’entrada d’inici de Coutinho va donar més consistència a l’atac, encara que els de Valverde van notar en excés l’absència de Busquets en la circulació. Tenia la pilota el Barça i va arribar la primera ocasió per mitjà d’un robatori de Digne i una rematada massa creuada (min.7). Va advertir Luis Suárez després d’una combinació vertiginosa entre Iniesta i Messi, però l’Alabès va assestar primer. En una incorporació a l’atac d’Umtiti, una pèrdua i una ràpida transició que va concretar Guidetti amb fortuna (0-1). El pla de l’Alabès havia funcionat i encara hauria pogut incrementar el seu avantatge en una rematada de Sobrino salvada per Ter Stegen tres minuts després. A partir de llavors, el Barça va posar una marxa més. Luis Suárez ja havia tingut una bona ocasió en una rematada aturada per Pacheco, posteriorment Iniesta també la va tenir i les dos següents van portar la firma de Messi, especialment en una falta que va salvar Pacheco entre la mà i el pal. Havia aguantat l’Alabès.

Valverde va fer un gir a la situació d’una manera curiosa. En el minut 52 va posar en joc els seus dos laterals titulars: Sergi Roberto i Jordi Alba, els seus millors assistents, a la recerca de més profunditat. Però la millor ocasió la va tornar a tenir l’Alabès, en una contra iniciada per Guidetti en què va intervenir Ibai Gómez i que Duarte no va concretar davant de Piqué. Fins aleshores, el futbol del Barça era molt pla. Messi no intervenia, Iniesta i Coutinho eren intranscendents i a Luis Suárez no li arribaven pilotes. L’Alabès, lluny de conformar-se amb el 0-1, va continuar fidel al seu llibre d’estil, però aleshores, els blaugranes ja eren més precisos i van trobar més espais en les transicions. En una, Messi va habilitar Suárez i Pacheco va evitar l’empat, i poc després Paulinho tampoc no va encertar des de l’àrea petita, i va salvar Duarte sota pals. La inèrcia del partit convidava a l’empat i va arribar en una jugada per l’esquerra d’Iniesta i una centrada al segon pal on Luis Suárez va empalmar a la xarxa (1-1, min.72). El seu vuitè partit consecutiu marcant. Des d’aleshores i fins al final, el Barça va serrar les dents. L’uruguaià la va tornar a tenir, però va ser Messi qui va completar la remuntada en un magistral llançament directe de falta que va superar Pacheco, una acció que va nàixer d’una falta sobre Alcácer (2-1). El l’última acció, els vitorians van reclamar un penal per una mà d’Umtiti en una rematada de Munir, encara que va ser involuntària.