Gols i dubtes per a Espanya

Tres gols de Cristiano Ronaldo van frustrar la remuntada d’Espanya, que va ressorgir fins a dos vegades contra l’actual campió d’Europa i contra si mateixa, però que va rebre el 3-3 quan ja sentia seu el triomf. L’empat va tenir gust de derrota, perquè des del seu futbol i des d’una versió convincent havia aixecat el partit en dos ocasions, primer després de l’1-0 en el minut 4 i després passat el 2-1 a punt del descans, amb un error incomprensible de De Gea. Però sobretot perquè potser va merèixer més que un sol punt. Tot plegat al cap de tres dies d’agitació, de l’inesperat canvi de seleccionador, d’una crisi i una voràgine de vint hores entre dimarts i dimecres que va desenfocar el matx. Una sèrie de cops inassumibles per a molts, més encara dins de totes aquestes circumstàncies, però no per a l’equip del debutant Fernando Hierro, que es va reposar amb decisió, que va esquivar cada inconvenient fins al 3-3 final.

No el va espantar l’1-0, en un penal de Nacho sobre Cristiano, que el madridista va transformar, ni tampoc la posada en escena trepidant de Portugal, llançada al contraatac, del qual no va treure profit Guedes, primer perquè li va faltar valentia per mesurar Sergio Ramos, i després perquè no va tenir gens de precisió. De la mala estona va sorgir la selecció espanyola contestatària des de la pilota, des del moviment pacient de la seua millor virtut, millorable potser en la profunditat per moments, però la qualitat que l’ha dirigit a molts èxits. Va assenyalar a Portugal que hi havia partit amb 1-0. Li marcava el compàs al qual es movia ja Espanya, inconformista i ambiciosa davant de tal panorama, rebel·lada contra l’adversitat i contra la pressió del seu rival i rearmada amb l’1-1 de Diego Costa, en una jugada que representa mil·límetre a mil·límetre el davanter. No havia entrat gaire en joc, només amb un embolic amb la pilota al principi, alguna obertura a la banda i una rematada alta. Fins que una pilota llarga, d’aquelles que tant li agraden, al xoc amb Pepe, li va donar la possessió. Es va regirar davant d’un parell de defenses, cap a un costat, cap a l’altre, va trobar el forat, va disparar i va empatar (1-1). Era el minut 24 dins d’un partit que era d’Espanya, per ritme, per joc i per ocasions. Apagat llavors Cristiano i, per extensió, l’atac de Portugal, la selecció espanyola es va divertir amb una versió molt reconeixible, amb un cacau d’Isco al travesser, amb rematades de Jordi Alba i Iniesta. Tot apuntava a l’1-2 per a Espanya. I va passar al contrari, indiscutiblement més per demèrit de De Gea, incapaç d’agafar una pilota fàcil, rasa, a les mans, mal posades i directes a la seua pròpia porteria, que per mèrit de Cristiano Ronaldo, que va trobar un gol en un xut del qual mai va intuir recompensa (2-1). Un nou pal per a Espanya, camí del vestidor, de nou incrèdul davant d’un gol inimaginable en un porter de tal nivell, de nou davant d’una altra competició contra si mateix, conscient que el marcador era advers per dos situacions més que evitables, pels seus errors, per dos regals, no pels encerts rivals ni de Ronaldo. També era una altra prova per a Espanya. Primer amb el 2-2, una altra vegada de Diego Costa, atent per rematar a la xarxa un toc de cap de Busquets en una acció a pilota aturada servida per Silva. Després amb el 2-3, un golàs imparable de volea de Nacho. Tan imparable com ho va ser la reacció de l’equip, que va posar sota control el partit, amb la certesa que li va aportar i li aporta sempre la possessió de la pilota, però amb el risc d’una falta al caire de l’àrea a tres minuts del final. Allà va agafar carrera Cristiano per a l’empat, un cop amb la dreta directe a la cara d’Espanya (3-3).