Bèlgica, sense final

França jugarà la final del Mundial de Rússia 2018 al superar la Bèlgica del balaguerí Robert Martínez (1-0) amb un cop de cap del central barcelonista Samuel Umtiti en un córner. Va ser la sentència d’un conjunt gal que va jugar les seues cartes al contraatac i va frenar en sec el somni de la generació daurada del futbol belga.

La nova fornada bleu tindrà la seua segona final consecutiva, després de la que van perdre a l’Eurocopa 2016 davant de Portugal, i la tercera del seu país a la Copa del Món. La primera la van guanyar a casa el 1998 al Brasil amb el seu seleccionador Didier Deschamps sobre la gespa. En la segona, van caure davant d’Itàlia a Alemanya 2006.

Va sortir Robert Martínez protegint el seu migcamp amb Moussa Dembélé com a substitut del defensor sancionat Thomas Meunier, amb l’objectiu d’auxiliar Axel Witsel i exercir de gos de presa amb les arrancades de Kylian Mbappé, que va aparèixer en el primer minut buscant una carrera i advertint del que vindria. La pilota va ser des de l’inici belga, que va maniobrar entre una defensa de quatre i l’esquema de tres centrals i dos jugadors oberts a les bandes: Nacer Chadli i Eden Hazard. Aquest va superar sempre el jove lateral gal Pavard. L’assetjament belga seguia: un cop de cap de Marouanne Fellaini i un xut després d’un rebuig en un córner de Toby Alderweireld. En totes dos va respondre Hugo Lloris, salvador del seu equip en els primers 25 minuts.

Sense haver arribat al gol, els Diables Rojos van baixar una marxa i França va començar a trobar el contraatac i les ocasions. Giroud en va tenir dos, una rematada de cap a centrada de Pavard en una jugada assajada i un xut fluix després d’una passada de la mort de Mbappé, el desmarcatge del qual havia trobat Griezmann, amb una assistència mil·limètrica. Les receptes dels dos equips –la possessió belga cap a les bandes i l’espera francesa per al contraatac– eren tan complementàries que provocaven ocasions en un i un altre costat. Abans del descans, Courtois va evitar amb el peu dret que Pavard marqués a passada de Mbappé, i Lukaku no va saber aprofitar un error d’Umtiti per rematar.

Després dels pas pels vestidors, la tònica va seguir molt ajustada, però la possessió belga era menys perillosa i els contraatacs francesos, més afilats. Vincent Kompany va evitar un rematada a la mitja volta de Giroud, però en el córner posterior Umtiti es va avançar a Alderweireld i Fellaini per marcar de cap l’1-0.

El gol acomodava encara més els de Didier Deschamps en la seua aposta i s’hi va unir que Mbappé va destapar el pot de les essències: una carrera amb passada per a Matuidi i una passada de taló dins de l’àrea per a la rematada de Giroud. Robert Martínez va reaccionar traient un mig (Dembéle) i sumant el davanter Dries Mertens.

En cinc minuts, dos centrades de l’atacant del Nàpols van obligar Lloris a treure una pilota amb els punys i a veure com una altra, rematada per Fellaini, se n’anava a uns metres de la seua porteria. La possessió tornava a ser de la generació daurada del futbol belga, que veia com el seu gran moment se li escapava. Així que avançava el rellotge, la desesperació belga anava en augment mentre els aficionats francesos començaven a entonar La Marsellesa.

Lukaku va tenir una opció de cap, però no va arribar a connectar, Courtois va aturar un xut ras a Griezmann i Tolisso va tenir el 2-0 en el descompte. Però ja poc importava, perquè els bleus estaran a la final de Moscou.

Onze gols ‘blaugrana’ en aquest Mundial El FC Barcelona, amb el gol de Samuel Umtiti, assoleix el Tottenham com el club que ha marcat més gols en el Mundial de Rússia. Amb la diana del central ja són onze els gols blaugrana repartits de la següent forma: Yerry Mina (3), Coutinho (2), Luis Suárez (2), Messi, Rakitic, Umtiti i Paulinho, que va anotar per al Brasil abans de caure eliminat i firmar pel Guangzhou de la Xina. Umtiti, a més, imita amb el seu gol de cap Carles Puyol, que va marcar en una semifinal d’un Mundial, davant d’Alemanya (1-0) en el de Sud-àfrica 2010.