El Força Lleida planta cara a la pista del líder Betis, però encaixa la quarta derrota seguida

El Força Lleida va plantar cara ahir al líder de la LEB Or, un Betis que ho va passar malament durant la primera meitat però que va acabar per imposar la qualitat individual (77-68). Per als de Jorge Serna va ser la quarta derrota consecutiva, que els allunya una mica més de la zona noble, malgrat que l’equip va firmar una primera meitat molt digna, en la qual va posar contra les cordes un rival ple d’estrelles.

Fred inici de partit, tant com l’ambient d’un San Pablo que ha passat millors moments en el món del bàsquet. Ambdós equips es van mantenir sense anotar fins que Djuran, amb un triple, va desembussar el marcador. Un altre llançament exterior del serbi va posar el 2-8 i el Betis va començar a carburar. Serna va moure banqueta i va donar entrada a Chapela, que va donar un major ritme de circulació a la pilota, i el Força Lleida va tornar a córrer. Un altre triple de Djuran, el tercer, va posar el 10-17 i una safata de Quintela va acabar amb la paciència de Curro Segura. Però els de taronja anaven com una moto. Quart triple de Djuran i un altre de Feliu per completar un parcial de 0-11 i situar-se 15 punts a dalt (10-25), diferència que es va mantenir fins al final del primer quart. Tota una declaració d’intencions.

El Força Lleida va arribar a pasar per sobre del líder en una primera meitat a què no va donar continuïtat

Triple de Malmanis per obrir el segon quart, que va rebre una ràpida resposta amb la primera cistella de Steel i un nou llançament exterior de Stutz, que va suposar la màxima de 17 punts (15-32). El Betis es va veure contra les cordes i va saber reaccionar, especialment de la mà d’un Almazán incombustible, que va provocar que Serna demanés el seu primer temps mort a falta de 5:45 per al descans i amb 22-34 al marcador. La reacció bètica era el que més temia el tècnic lleidatà. Va continuar apretant el conjunt andalús, de nou amb Almazán, i va arribar a situar-se a deu punts de desavantatge. Els lleidatans ho van solucionar de la millor manera que sabien, movent la pilota i buscant tirs exteriors alliberats. Van aparèixer una altra vegada Djuran i Stutz per situar el seu equip 14 punts a dalt (28-42). Semblava que el Força Lleida podria mantenir-se per sobre d’aquesta barrera, encara que va rebre un cop encaixant el 34-44 de Stainbrook sobre la botzina. Tot i així, els lleidatans havien aconseguit reaccionar després d’una sèrie de males actuacions sobre el parquet i estaven sorprenent tot un Betis.

Però tot el treball de la primera meitat se’n va anar en orris com un castell de cartes en tot just dos minuts. Parcial de sortida de 8-0 i temps de Serna amb el 42-44. El Força Lleida s’havia quedat al vestidor. No va tardar gens el Betis a igualar el partit i, si les coses ja s’estaven complicant, encara es van posar pitjor. Stutz va rebre un cop a la cara que els àrbitres ni van considerar i el nord-americà va haver de marxar sagnant. El conjunt bètic va aprofitar que el Força Lleida ho estava passant molt malament per fer encara més mal. Va aparèixer Bropleh, el seu jugador més determinant, mentre que Serna havia de recórrer als vinculats Oliva i Lafuente. Després d’una cistella de Dani Rodríguez, el Betis va agafar una màxima diferència de 7 punts (53-46). Sorprenentment, els de taronja van sobreviure als seus pitjors moments gràcies a Oliva i Steel, que va anotar el seu primer triple amb la samarreta del Força Lleida. Cinc punts de desavantatge era el que tenia l’equip de Serna al final del tercer quart (59-54), però semblava que la llosa pesava com mai i el Betis anava disparat cap a la catorzena victòria consecutiva a la LEB Or. Si faltava per aparèixer algú en una plantilla plena d’estrelles, aquest era Lluís Costa, que va agafar les regnes del seu equip i el va posar 10 punts a dalt a falta de 6:50 per al final (68-58). Serna va demanar temps perquè el seu equip necessitava respirar davant de tant cop moral. Però era molt complicat, al Força Lleida se li havia esgotat tota la gasolina i el Betis va anar sumant i sumant per inèrcia, fins a acabar amb la resistència d’un equip que s’ha de quedar amb la imatge de la primera meitat.