Vilanova de l'Aguda és el municipi més petit de Lleida amb equip de futbol federat

L’equip de futbol de Vilanova de l’Aguda és el gran orgull i el seu motiu de reunió cada quinze dies d’aquest municipi que no supera els 200 habitants i que està format pels nuclis de Vilanova, Ribelles, l’Alzina, Vilalta, Guardiola, les cases de la Vall o de Valldàries i un total de 35 masies. És la població més petita de Lleida i una de les més petites de Catalunya que compten amb un equip de futbol federat i un dels tres clubs del seu grup de Tercera Catalana, al costat del Torà i el Pobla de Segur, amb camp de terra.

Fundat la temporada 1931-32, la UE Vilanova de l’Aguda va participar als anys 70 en diversos tornejos locals fins que la campanya 1978-79 es va federar i allà segueix 40 anys després amb la meitat de la plantilla formada per jugadors de casa (deu de vint), als quals se n’hi afegeixen de localitats veïnes com Artesa de Segre, Ponts i Guissona.

El proper 8 de juny té previst celebrar els 40 anys ininterromputs que fa que està federat, tot un esdeveniment per a aquest club que només ha tingut dos presidents en aquest temps i en el qual cada membre de la junta es reparteix diferents tasques com netejar les casetes de les banquetes.

Entre les 400 i 500 persones que s’esperen per a aquesta festa hi haurà una pèrdua sensible, la del president Pere Argelich, mort a l’octubre. “Sentim un gran tristesa, li hauria encantat estar en aquesta celebració”, diu Pilar Chinchilla, secretària i única dona en una junta de deu persones. El seu espòs, Xavier Bernaus, al costat de Ramon Bernaus, formen el tàndem d’entrenadors, i el seu fill gran juga a l’equip. Pilar s’encarrega des de la tramitació de fitxes fins organitzar els sopars dels divendres, única recompensa per a uns jugadors totalment amateurs després de l’entrenament setmanal.

El club subsisteix amb un pressupost de tot just 8.000 euros, dels quals 2.000 els aporta l’ajuntament, que també es fa càrrec de les despeses de manteniment de les instal·lacions del camp. “És dels pocs de terra que sobreviuen, ho sabem, però està molt ben cuidat. Tant de bo en poguéssim tenir un de gespa artificial, però no ens ho podem permetre”, diu l’alcaldessa, Montserrat Fornells, que és la major fan i component de l’únic grup d’animació de l’equip, les cheerleaders, format per les parelles, mares i germanes dels jugadors. Animen a casa i en alguns desplaçaments.

El club també es finança amb alguns patrocinadors i el centenar de socis amb qui compta. “No hi ha casa al poble en la qual no hi hagi un soci i en moltes són tots els membres de la família”, assegura Fornells, que afegeix que el club “és un actiu molt important per al municipi perquè cada quinze dies hi ha un acte social que fa que molta gent conegui el poble gràcies al futbol”.

Joan Tuca, a punt de complir els 37 anys, és actualment jugador i com a entrenador de l’equip va aconseguir fa dos temporades l’ascens a Tercera Catalana. “És un gran mèrit que estiguem en aquesta categoria. Quan es deia Segona Regional (l’actual Tercera Catalana) vam quedar dos anys subcampions sota la presidència de Josep Capell, que va estar-hi 28 anys, i es va renunciar a l’ascens perquè costava molts diners”.

Cinc poblacions amb més de mil habitants, sense equip sènior

El futbol modest té, cada temporada que passa, més dificultats per subsistir. Ja no és la primera atracció de cada poble i els joves, amb cada vegada més futbol televisat i altres ofertes de lleure, ja no hi paren interès. Per això, exceptuant el futbol base, hi ha moltes poblacions lleidatanes que no tenen equip federat amateur.