Vuit alumnes del Manuel de Montsuar fan de monitors en un llogaret de Gàmbia

Gàmbia és un dels països més pobres del planeta al qual, paradoxalment, l’anomenen el somriure de l’Àfrica. Des de fa uns dies, un poble d’aquest petit país encaixonat al Senegal sí que va tenir motius per somriure. Un grup d’alumnes de quart d’ESO de l’INS Manuel de Montsuar que cursen l’assignatura optativa de Servei Comunitari, amb el suport i col·laboració de l’ONG Alpicat Solidari, van estar del 16 al 23 de febrer a Baja Kunda, un llogaret perdut a la sabana, on van poder conèixer de primera mà una petita part de la realitat de l’Àfrica subsahariana, però sobretot conviure amb la seua gent i exercir de monitors dels nens i nenes de l’escola del poble organitzant jocs i repartint pilotes, samarretes i material esportiu que els van facilitar els clubs Atlètic Segre i CECELL.

Els vuit alumnes (Laia Lacasa, Laia Aymerich, Iker Farreres, Lluc Folch, Max Arbó, Núria Pellicer, Joan Castellón i Andrea Chavarri, acompanyats per les professores Rosa Sol i Anna Gutiérrez) van quedar “impactats”, tal com reconeix Andrea Chavarri amb la situació que es van trobar.

Col·laboració entre el centre educatiu i Alpicat Solidari, que hi exerceix la seua tasca solidària

“És una gran experiència de vida veure com aquests nens d’entre 5 i 16 anys són molt més feliços sense tenir pràcticament res que moltes persones que ho tenen gairebé tot aquí on vivim”, assenyala Andrea, jugadora de l’equip cadet A del CECELL, el germà de la qual, Marc, juga a l’infantil A de l’Atlètic Segre.

A Baja Kunda, Alpicat Solidari està desenvolupant, des de la seua creació el 2005, diferents projectes de cooperació en l’àmbit de la sanitat, educació, agricultura i cooperativisme. “Ens van impressionar aquests projectes i la gent allà és molt efusiva. Ens feia gràcia que tot just sorties al carrer a caminar ja tenies un munt de nens agafant-te de la mà. Et donen un afecte que aquí hem perdut una mica”, assegura Andrea Chavarri.

Van trobar una escola desgavellada i amb la pintura escantellada a les parets, amb una pissarra en la qual amb prou feines podia escriure el guix, una cosa molt allunyada d’allò a què estan acostumats a l’institut Manuel de Montsuar. “M’agradaria tornar a viure una experiència així. Et fa posar els peus a terra”, conclou Andrea.