Punt amb gust de victòria de l'AEM

L’EFAC va donar molt bones sensacions i va empatar (0-0) en la visita al Manresa. El punt premia la confiança, l’entrega i la paciència dels jugadors lleidatans i els permet continuar creixent. L’EFAC va tenir contra les cordes el segon classificat i només la falta de punteria el va privar d’una victòria que va merèixer de sobres.

Coneixedor de les limitacions pròpies, sobretot a nivell físic, així com de les virtuts d’un rival que a la primera volta li va fer molt mal al contraatac, l’EFAC va recuperar el seu millor to defensiu i va intentar dominar el joc i sortir amb la pilota controlada des del darrere, evitant riscos i limitant errors. Jordi Chiné, per la seua part, va tenir una gran actuació i va ajudar a mantenir la porteria a zero. Mentre les forces van durar, la millor versió de l’equip de Paco Márquez va portar el comandament davant d’un Manresa que va incomodar. Al minut 14, una doble ocasió va estar a punt d’obrir el marcador, primer en una jugada d’Adrià Monfort, titular indiscutible des que va tornar, però que encara està al 50 per cent de les seues possibilitats, en una de les seues interminables cavalcades que va acabar rematant fluix i molt pressionat, i després en una centrada posterior al rebuig del porter, Albert Juclà, que es va elevar per sobre dels defensors va estar a punt de sorprendre Rovira. També Roger Canadell va tenir la seua oportunitat en un magistral servei de falta que es va estavellar a la base del pal dret. El Manresa va disposar també d’una ocasió en un llançament indirecte que no van saber resoldre amb encert.

Molt menys habituals van ser les ocasions d’un i un altre equip en una segona part que, segurament, se li va fer llarga a un EFAC amb una banqueta molt limitada i que va haver de dosificar-se per provar de reduir els esforços tant a l’hora pressionar com en la recerca del joc en llarg. Al contrari que el Manresa, molt més fresc i que va buscar que fer mal durant els últims 45 minuts.

Però malgrat la millor disposició física dels locals, els de l’EFAC no van abaixar mai els braços, van mostrar del que són capaços quan juguen concentrats al cent per cent, i ben parapetats darrere, van impedir que el marcador es mogués.

Després de dos derrotes consecutives i uns fatídics mesos de febrer i març, en els quals un EFAC sota mínims només va poder sumar un triomf, aquest valuós empat davant d’un bon equip ha de suposar un nou punt de partida per continuar creixent i per afrontar amb garanties la complicada resta de competició que han d’afrontar els de Paco Márquez.

La setmana que ve, l’EFAC rebrà el Júpiter. En el xoc de la primera volta el resultat va ser un empat (1-1).

“Amb aquest rival i en el nostre estat és un bon punt”

Al finalitzar el partit l’entrenador de l’EFAC Almacelles, Paco Márquez, va declarar: “Hauíem pogut marxar al descans 0-2, però hem seguit fallant en la resolució de les jugades. Malgrat això hem estat superiors al Manresa a la primera meitat.” Respecte a l’estat del seu equip, va afirmar: “Hem vingut molt llastats, amb moltes baixes i jugadors tocats i en aquestes condicions i davant d’aquest equip, el punt és molt bo.”