Eduard i Albert, els únics nens al club Gyas de Tàrrega de gimnàstica rítmica

La història de Billy Elliot, el protagonista de la pel·lícula britànica que narrava el cas d’un nen que volia ballar i convertir-se en un professional de la dansa, no dista gaire de la de l’Eduard i l’Albert, dos nens de 9 i 6 anys que practiquen gimnàstica rítmica al club Gyas de Tàrrega i que han plantat cara als estereotips, lluitant per tenir les mateixes possibilitats en un esport sense sexisme. Són els únics nens en un club amb 150 gimnastes nenes i una disciplina que va nàixer exclusivament femenina i segueix associada a elles.

Albert Fernández Casas, encara en categoria baby, no competeix de moment. Eduard Ionut Creanga, en canvi, amb només un any i mig de pràctica, ja ha guanyat diversos campionats escolars provincials i aspira a anar a la fase final dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya. La col·lecció de medalles que pengen de les lleixes de la seua habitació així ho testifiquen. Però això és el que menys importa. “El meu pare em va apuntar a futbol, però no se’m donava bé i tampoc m’agradava. Només m’agrada un esport, que és la gimnàstica rítmica”, etziba amb desimboltura l’Eduard, el gran de tres germans d’una família sense antecedents esportius.

El seu pare Ionut i la seua mare Elena confessen, no obstant, que “l’Eduard està fent l’esport que li agrada i el que no vam poder fer nosaltres a la nostra infantesa per falta de recursos”. Veuen com una cosa que “hauria de ser normal” que l’Eduard s’hagi decantat per la gimnàstica rítmica i no per esports associats tradicionalment als nois. Maria Alba Segarra, directora del club Gyas, admet que la irrupció de l’Eduard ha causat impacte. “És un nen molt aplicat i molt alegre que, a més, es guanya el públic perquè té carisma. Sempre es fa un silenci i encara que hi hagi nenes amb millor tècnica, perquè porten més temps, ell brilla d’una forma especial.” No li va costar gens integrar-se gràcies a la tasca de les seues entrenadores Aina Cerqueda i Susanna Rosell, i, sobretot, a tres companyes del seu col·legi, l’Escola Pia, que van ser en bona mesura les causants que la seua passió sigui la pràctica de la gimnàstica rítmica.

Aquest esport i la sincronitzada, encara excloents per a homes als Jocs Dels 42 esports que es van disputar en els últims Jocs Olímpics a Rio de Janeiro el 2016, només en dos podia competir exclusivament un sexe: natació sincronitzada i gimnàstica rítmica. Olímpics des de Los Angeles 1984, es tracta dels últims esports que encara són excloents en el màxim nivell de competició i en aquest cas, per a homes. A la resta, hi ha categories femenina i masculina, amb matisos en alguns. La Reial Federació Espanyola de Gimnàstica (RFEG), que permet federar-se als homes en Rítmica des del 2009, compta en aquests moments amb 85 llicències nacionals d’homes davant 6.001 dones. Hi ha a part llicències autonòmiques en un nombre complicat de necessitar però també poc important. “Anem avançant molt a poc a poc en la normalització”, apunta Maria Alba Segarra, directora del club Gyas, que va nàixer el 1982 amb la gimnàstica rítmica com a prioritat, encara que tenen altres seccions, i que compta amb gimnastes de 3 a 18 anys, que competeixen exclusivament en campionats escolars, no federats. “Vam tenir alguna vegada algun nen a Rítmica, però ho van deixar aviat”, diu Segarra, il·lusionada amb el XXXIII Trofeu Ciutat de Tàrrega que organitzarà el club el dia 13 i en el qual brillaran les seues noies i, esclar, l’Eduard.