Víctor Vidal: "Vull ser el porter a Segona A o a Primera"

A Guymon, una població de deu mil habitants al mig del desert d’Oklahoma. Allà va nàixer, el 14 de novembre del 1999, Víctor Vidal Mesalles, un jove porter que va debutar al primer equip del Lleida Esportiu fa dos jornades, a la Nova Creu Alta de Sabadell i, aquest diumenge passat, al Camp d’Esports davant del Peralada. Vidal és el segon jugador de la història del Lleida nascut als Estats Units, després de Manny Lagos (1991-92), encara que ell és lleidatà. El seu pare, veterinari d’Almenar, va rebre una oferta laboral de Guymon. La família va estar-hi sis anys i al quart va nàixer Víctor, que va viure allà fins que va complir els dos anys.

“No tinc cap record d’aquella època, però el meu oncle viu allà i jo encara hi torno cada estiu a fer de monitor de campaments”, explica Vidal, que afegeix que aquest estiu ja no hi anirà “per poder fer la pretemporada amb el Lleida”. El jove porter de 19 anys porta tota la seua vida al club. “Als quatre anys, sense haver jugat abans, els vaig demanar als meus pares que m’apuntessin al Lleida. Vaig començar al Prebenjamí C i em va agradar”, relata. Catorze anys després, ha debutat amb el primer equip i confessa que el seu somni és arribar a ser el primer porter: “I per què no, a Segona A o a Primera. Tant de bo pugui assentar-me aquí i arribar a ser el capità.”

El dimecres 10 d’abril, Pau Torres es va lesionar durant l’entrenament, a quatre dies del matx davant del Sabadell. Vidal explica que li va enviar un missatge d’ànim i Torres li va contestar: “Ha arribat el teu moment, estàs preparadíssim i tens nivell de sobres per estar allà.” Dissabte va saber que jugaria. “Me’n vaig anar a casa i vaig intentar distreure’m. Crec que més nerviós que el dia abans del debut no ho tornaré a estar mai”, confessa. “A la nit em va costar adormir-me.” Però els seus nervis es van dissipar tot just trepitjar la Nova Creu Alta: “A nivell personal estic molt satisfet amb el debut, però va ser un debut agredolç, perquè no en vam traure res positiu.”

El seu debut el va presenciar tota la seua família, però especialment va emocionar el seu avi. Antoni Mesalles Costa havia estat directiu del club i també porter a finals dels anys 40 i principis dels 50, quan el Lleida va aconseguir el primer ascens a Primera. Ara, Víctor n’ha pres el relleu i ha debutat amb el primer equip en partit oficial, una cosa que ell no va aconseguir. “Des dels quatre anys, el meu avi sempre ha vingut a veure’m.” De fet, rememora que, de petit, “sempre guanyàvem àmpliament. Jo m’avorria i, com que l’Annex llavors era de sorra, em dedicava a fer castells. El meu avi m’avisava des de darrere de la porteria quan m’atacaven”.

El seu primer record del Camp d’Esports és de la temporada 2004-05, a Segona A: “Recordo Stankovic. Era boníssim, l’ídol.” Sobre els seus referents, Vidal apunta a Pau Torres. “Entrenar-me amb ell és com estar a l’escola. Per la seua experiència, els consells que et dóna i el que veus.” A més de Pau, el seu ídol ha estat Víctor Valdés, “encara que ens assemblem només en les inicials”, riu. Per estil de joc se sent identificat amb Neuer o Ter Stegen. “M’agrada jugar fora de l’àrea i amb els peus.” Compleix la fama de supersticiós dels porters: “No m’agrada tallar-me els cabells ni afaitar-me dos o tres dies abans del partit, com just quatre hores abans de jugar i sempre m’adormo cap al mateix costat”, explica aquest estudiant de segon de Medicina.