El Lleida empata al camp de l'Hércules

El Lleida va defensar el liderat amb brillantor al Rico Pérez alacantí davant d’un Hèrcules que, després del canvi d’entrenador, havia entrat en ratxa positiva de resultats. Però va haver de conformar-se amb un empat (1-1) que el manté a la seua privilegiada posició i eleva ja a nou la ratxa de partits sense perdre, a més de mantenir sense derrotes la trajectòria com a visitant. Però la sensació és que els de Molo, que van jugar millor que el rival, es van deixar dos punts pel camí, almenys d’acord amb les ocasions de gol de les quals va disposar i de què només va poder transformar-ne una, la de Raúl Gonzalez, al final del primer temps i que li va servir per estrenar-se com a golejador a l’equip blau.

L’Hèrcules, quan va poder trencar l’asfixiant pressió avançada del Lleida, va arribar potser més a l’àrea de Pau Torres, però mai va encertar amb la centrada adequada i amb la rematada guanyadora. En canvi, el Lleida, amb un Liberto enorme en les seues galopades per la banda, sempre va crear perill davant de Falcón, que va haver d’anar a totes tant en el primer com en el segon temps, especialment en dos jugades que van acabar sent claus, totes dos en el temps afegit, quan els locals, encoratjats pel seu públic, es van llançar a un esbojarrat atac sobre l’àrea lleidatana, deixant espais al darrere pels quals van entrar sempre, i a més bé, els treballadors jugadors de Molo.

Una gran jugada de Liberto, que es va recórrer tot el camp per la banda per entrar en diagonal, va acabar amb una rematada creuada al pal llarg que el porter de l’Hèrcules va enviar a córner amb una intervenció espectacular. I un minut després, ja en el 93, Alpha va tenir la victòria al seu abast amb un cop de cap que buscava l’escaire. Tanmateix, Falcón va volar de pal a pal per tornar a posar la manyopla i enviar de nou la pilota a córner. I encara va tenir el Lleida una última ocasió, davant d’un amagat Hèrcules, amb una falta lateral servida per Marc Martínez que no tindria conseqüències, ja que, després, el col·legiat va assenyalar el final del partit.

El Lleida, això sí, va demostrar una gran capacitat de treball i també de sacrifici i es va defensar amb molt ordre, tret d’alguns errors en l’entrega dels dos centrals i d’Oriol, davant de les constants pilotes penjades a l’olla per l’Hèrcules, que té en l’aspecte ofensiu la millor arma. Davant del Lleida el tècnic va treure tota l’artilleria, des de l’etern Carlos Martínez fins a Benja, Jona i un elèctric Moha Traoré, que va fer mal per la banda.

Tanmateix, l’Hèrcules, malgrat les arribades a la segona meitat (la majoria van acabar en faltes al caire de l’àrea o en córners) mai va fer la sensació de poder endur-se els tres punts, bàsicament perquè el Lleida no es va enfonsar després d’encaixar l’empat i va continuar buscant la victòria en contres sempre portades per un Liberto molt ben secundat per Marc Martínez i ajudat per Xemi, Abel i Raúl, molt motivat per jugar al seu Alacant natal. El Lleida segueix líder i ara tocarà defensar-ho diumenge davant d’un Oriola en zona de descens.