CRÒNICA. El Lleida, líder, es diverteix

El Lleida va obtenir ahir una victòria plàcida que el fa més líder del Grup III de la Segona divisió B. Es va imposar per 4-0 a l’Oriola en un partit que va controlar en tot moment i que va deixar sentenciat a la primera meitat, amb un 3-0 que feia justícia als mèrits de l’equip. Va desplegar bon joc i va mostrar una eficàcia letal, davant de la qual no va poder fer res un rival que es troba a la zona baixa de la classificació i que no va mostrar resposta davant del joc desplegat pels de Molo. Amb aquest triomf, el Lleida encadena deu jornades sense perdre i augmenta a dos punts l’avantatge sobre el segon classificat, que ara és el Castelló. És, a més, l’equip menys golejat del grup, després d’haver encaixat només set gols en dotze jornades.

El triomf del Lleida va ser coral, amb una gran actuació de totes les línies i amb un excepcional Pau Torres, que va parar amb solvència el poc que li va arribar. Però l’orquestra blava va comptar ahir amb un mestre excepcional: Liberto. L’extrem, cedit pel Betis, va ser un malson constant per a la defensa de l’Oriola. Va desbordar contínuament els rivals, va fer centrades fantàstiques, sempre amb perill i va arredonir la portentosa actuació amb el gol que tancava la golejada. Un 4-0 que recarrega d’arguments un equip que, ahir, va fer que el públic –que continua sent escàs– es divertís amb el joc del Lleida.

Molo havia advertit que temia l’Oriola, precisament per la seua delicada situació i perquè arribava amb un nou entrenador, Jorge Sanz Fleki. Però els jugadors del Lleida van fer-se seues les pors del tècnic i van saltar al camp amb una tensió i un ímpetu que van superar els alacantins.

Al cap de tres minuts, Trilles ja havia provat fortuna amb un potent xut que va sortir fora per molt poc. Molo sempre defensa que els detalls són importants. I entre aquests, el joc a pilota aturada és una de les seues obsessions. Va ser així com va arribar l’1-0 als 17 minuts, després d’una acció a pilota aturada que Raúl González va portar al fons de la xarxa en el que era el seu segon gol consecutiu, ja que també havia firmat el de l’empat al camp de l’Hèrcules.

El Lleida tenia el partit on volia i abans de la mitja hora va clavar un segon cop a l’Oriola. Luso va marcar el 2-0 al minut 26 després de desviar un llançament de Cano. Al contrari que el dia del Prat, el Lleida no va trepitjar el fre amb aquest avantatge. L’Oriola no aconseguia arribar a l’àrea de Pau Torres i el veterà Chechu Flores va intentar sorprendre’l amb un tret llunyà (32) que el porter lleidatà va aturar sense problemes. Liberto, en ple festival de joc, ho va intentar al minut 37, però el que va aconseguir marcar va ser Cano al 39. Va transformar en el 3-0 una gran centrada de Liberto. La rèplica de l’equip alacantí la va donar de nou Chechu Flores, amb un potent llançament de falta que Pau Torres va aturar amb seguretat.

A la segona part, l’Oriola va intentar estirar-se una mica, almenys per frenar l’ímpetu del Lleida que, llavors sí, es va limitar a controlar el joc. Brian va disposar d’una doble rematada al minut 50, que Torres va aturar sense problemes, i l’equip alacantí no va donar més senyals en atac fins al 83, quan Badal va llançar una potent rematada que tampoc va sorprendre el porter lleidatà. Aleshores el marcador ja era de 4-0. El Lleida no va disposar de tantes ocasions a la segona part, però hauria pogut marcar en una rematada de Xemi a passada de, qui havia de ser!, Liberto (69’), que va sortir desviada. I perquè la pel·lícula tingués el final perfecte faltava el gol del gran protagonista del duel, Liberto, que va arribar al 73. Un 4-0 que confirma la solidesa d’un líder que, en un partit en què tenia por de patir, es va divertir amb el triomf més ampli del curs.