SEGRE

DEPORTES

Pol Franci, del Monza italià, i la seua germana Mar, de l'Igualada, esperen confinats a Bell-lloc que es reprengui la competició d'hoquei

Pol Franci, del Monza italià, i la seua germana Mar, de l’Igualada, esperen confinats a Bell-lloc que es reprengui la competició d’hoquei || Vivien en dos dels epicentres principals del Covid-19

Pol i Mar superen la mona d’hoquei amb minipartits al pati o el garatge de casa, a Bell-lloc.

Pol i Mar superen la mona d’hoquei amb minipartits al pati o el garatge de casa, a Bell-lloc.SEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Els germans Pol i Mar Franci de Bell-lloc d’Urgell, es troben, com la immensa majoria de lleidatans, confinats a la casa per culpa del coronavirus, que setmanes enrere els va obligar a abandonar Monza i Igualada, respectivament, localitats on resideixen i juguen a hoquei sobre patins, i dos dels principals epicentres de la propagació del Covid-19.

Pol compleix la segona temporada al Monza, de la Primera divisió italiana, en una ciutat situada a només 20 quilòmetres de Milà, a la Llombardia, una de les zones més afectades pel virus. “Un dia van sortir 4 o 5 positius en petits pobles situats a uns 50 quilòmetres d’on vivim, però l’endemà la xifra ja era de més de 60 i creixent. Llavors ens van dir que es paralitzava tota la competició i que tornéssim a casa. Així ho vam fer el dilluns 24 de febrer, però una setmana després ens van avisar que ja podíem tornar. Vam fer-ho el dimarts 3 de març amb cotxe, per no agafar avions, i l’endemà d’haver arribat ens diuen que un jugador del Trissino havia donat positiu i que hi podia haver més casos. A més, ens havíem d’enfrontar al rival del Trissino, amb el perill que això comportava. Aquell mateix dia la Lliga es va tornar a paralitzar i ens van enviar una altra vegada cap a casa”, explica el lleidatà, que reconeix no haver passat por.

“Amb els casos que estaven sortint a Itàlia ja ens imaginàvem que aquí passaria el mateix”

Abans de l’aturada havia de jugar amb el rival del Trissino, l’equip on es va detectar el primer positiu

“Quan va començar el pitjor a Itàlia ja era a casa. Sent a Monza no es va donar cap cas i la gent estava tranquil·la, no hi havia controls ni hi havia confinats més que als pobles afectats, però dies enrere, que he parlat amb companys, la situació és molt diferent”, assenyala el jugador d’hoquei.

Al seu parer, les coses no s’han fet bé ni a Itàlia ni a Espanya, encara que creu que al país transalpí sí que han obrat una mica millor. “Encara que cap dels dos ha fet el que calia, a Itàlia ho han fet una mica millor, per això tinc el temor que aquí l’impacte sigui més gran. Quan van sortir els primers casos van tancar els accessos a les zones afectades, la qual cosa va fer que la propagació fos menor. El problema és que a la resta del país van confinar la gent sense ser tan estricte, i els joves, sense classes, se’n van anar al bar, es van concentrar i això va fer que s’estengués més ràpidament. La gent s’ho va prendre com unes vacances. Aquí a Espanya crec que serà més gran perquè quan van sortir els primers casos, a excepció d’Igualada, que la van confinar, la resta segueix igual i Madrid, que concentra el major nombre de positius, continua sense confinar-se, i això ho pagarem”, adverteix.

La seua germana Mar, que des del desembre passat juga a l’Igualada després d’abandonar el Vila-sana, va tornar a la seua casa de Bell-lloc el mateix dia que van tancar els accessos a la capital de l’Anoia pel brot. “Dimecres van tancar les instal·lacions esportives i dijous ja ens van dir que no hi hauria classes i que ho tancarien tot, així que vaig tornar cap a Bell-lloc. Una mica de por passes. Ho vèiem venir perquè amb els casos que estaven sortint a Itàlia ja ens imaginàvem que aquí passaria el mateix”, explica.

Els dos voldrien tornar a competir aquesta temporada, però tenen clar que la salut és el primer. “Espero que si es reprèn la Lliga és perquè hi ha unes garanties de seguretat. A partir d’aquí, veuríem si seria a porta tancada o no, si realment està controlat i en quines condicions. Espero que si ens fan jugar sigui amb unes mesures de seguretat raonables. Sense garanties no jugarem, això està clar”, adverteix Pol Franci, que abans de l’aturada havia de jugar també partit de Champions a la pista del Noia.

“Seguim una petita rutina per fer cada dia a casa, el mínim per mantenir una mica la forma. De tant en tant, amb la meua germana ens calcem els patins i al garatge o el pati muntem un minipartit per treure’ns el mono que tenim d’hoquei”, explica Pol.

Minipartits amb patins al pati de casa Com tots els esportistes d’elit, Mar i Pol Franci segueixen el pla d’entrenament que els han facilitat els seus respectius equips per mantenir en la mesura possible la forma física pensant en un possible reinici de la competició, amb exercicis de càrdio, força i flexibilitat, encara que sovint es calcen els patins per fer minipartits al pati o el garatge de casa.

Pol i Mar superen la mona d’hoquei amb minipartits al pati o el garatge de casa, a Bell-lloc.

Pol i Mar superen la mona d’hoquei amb minipartits al pati o el garatge de casa, a Bell-lloc.SEGRE

tracking