Queden dos finals

L’ICG Força Lleida va fer ahir un altre pas cap a la permanència amb una victòria solvent però treballada (91-77) contra un Tizona Burgos que ja fa setmanes que és equip de LEB Plata. Tot i així, els castellans van donar la cara, almenys a la primera meitat, i van posar en un compromís un quadre lleidatà que va jugar a ràfegues, amb molt individualisme, però que va saber patir per tirar endavant la primera de les tres finals que afrontarà en una setmana.

Aquest dimecres ha de jugar la segona a casa amb l’Ourense, partit ajornat per la Covid-19, i tancarà la fase de permanència diumenge a Melilla. En el dia d’avui, els de Gustavo Aranzana tenen obertes totes les opcions, fins i tot la de jugar el play-off d’ascens, sempre que guanyin els dos encontres que els queden i hi hagi un triple empat a deu victòries amb Càceres i Múrcia, una carambola possible però complicada.

El letó va quedar descartat a última hora per la fascitis, però s’espera que pugui jugar aquest dimecres

L’ICG Lleida se la jugava contra el Tizona Burgos, com ho farà dimecres i diumenge, però ahir més si és possible perquè la victòria era indispensable, i més tenint en compte que l’equip reprenia la competició tres setmanes després de jugar el seu últim duel per culpa dels ajornaments per la Covid i la jornada de descans. Malgrat la inactivitat, els de negre, que no van poder comptar amb Vecvagars per lesió, van sortir molt endollats i abans d’arribar-se a l’equador del primer quart el tècnic rival ja va haver de parar el partit perquè els lleidatans dominaven per 13 punts (20-7).

Els triples de Carrera i Polanco i les penetracions de Chapela estaven fent miques la defensa burgalesa, que sobrevivia gràcies als punts de Reaves. El temps mort va aturar la sagnia i el Tizona es va recuperar, va arribar al final del període amb sis punts avall (27-21) i en clara progressió, com va demostrar Joseph amb un triple tot just arrancar el segon assalt que ajustava encara més el marcador (29-24).

Els nervis van començar a aparèixer entre els de negre, incapaços de defensar els triples de Reaves (3 de 3 fins aquell moment) i sense llums en atac. Una altra cistella de tres visitant, aquesta vegada de Starr, va completar la remuntada i va obligar Aranzana a parar el matx (31-33).

L’ICG Lleida havia encaixat un parcial de 4-12 en tan sols tres minuts, amb un global d’11-26 des del 20-7 que li havia donat el màxim avantatge al minut 6.

Les alarmes es van activar i Polanco, molt desaparegut en els últims partits, va tornar amb la seua millor versió per donar tranquil·litat als seus amb un 2+1. El Força Lleida va tornar el cop amb un parcial de 13-2, gràcies a l’encert en el tir lliure i a un altre triple del dominicà, el segon del matí, que li va permetre prendre nou punts de renda, la qual cosa obligava Lluís Riera a demanar un altre temps mort. Aquesta vegada les instruccions del tècnic no van donar el resultat esperat i els lleidatans van mantenir la renda al descans (50-41).

A la tornada dels vestidors, el guió no va variar i els de negre van aconseguir el control del joc. Van dominar el rebot i van ficar pilotes a Buchanan, que es va fer gran a la zona per eixamplar la renda local fins a recuperar els 13 punts de renda (61-48), cosa que va fer que hagués de parar de nou el partit el tècnic burgalès.

Buchanan va continuar fent mal a la pintura i amb els triples de Carrera i Sans l’avantatge es va disparar fins als 18 punts (72-54) a poc del final del tercer període. El duel estava pràcticament trencat i l’últim quart tot just va tenir història, amb un ICG Lleida traient profit de les seues millors individualitats per arribar la seua màxima renda en tot el partit, 21 punts (78-57, m.33), i un Tizona ja sense reacció.

Això va permetre a Gustavo Aranzana repartir minuts i donar descans a algunes de les seues primeres espases, com Polanco, Carrera o Buchanan, pensant en la batalla de dimecres que ve contra l’Ourense al Barris Nord, un duel que si el guanyen segellaria més de mitja salvació.