x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

FUTBOL SEGONA RFEF

El búnquer del Lleida Esportiu s'esquerda

Actualitzada 25/10/2021 a les 08:39

La crítica situació econòmica i institucional que travessa el Lleida, després de l'escorcoll de la Guàrdia Civil, ha agreujat més la desafecció amb el club || Anys de vetos i divorci amb l'afició

Pintades contra els propietaris del club

Pintades contra els propietaris del club

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Pintades contra els propietaris del club

JORDI ECHEVARRIA
Pintades contra els propietaris del club

Pintades contra els propietaris del club

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Pintades contra els propietaris del club

JORDI ECHEVARRIA
Pintades contra els propietaris del club

Pintades contra els propietaris del club

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Pintades contra els propietaris del club

JORDI ECHEVARRIA

“Ens ho hem trobat tot molt desencantat, la gent molt poc motivada, comprensible amb la situació i les dificultats de l’estiu, i tot s’havia de fer a correcuita.” Així s’expressava Albert Esteve en una entrevista a SEGRE publicada el 2 de gener del 2012, tot just al cap de sis mesos que el projecte que liderava del Lleida Esportiu, després del fiasco econòmic que va portar la UE Lleida a la liquidació, aconseguís la continuïtat del futbol d’elit a la ciutat. Deu anys més tard, el panorama és molt similar, encara que les circumstàncies són diferents. De fet, l’antic propietari de la UE Lleida, Josep Maria Tatxo Benet, va avalar amb 200.000 euros les possibles pèrdues que pogués generar el Lleida Esportiu durant les tres primeres temporades i va aportar 69.000 euros més a fons perdut que van servir perquè el grup dels germans Esteve que optava a la subhasta pogués comprar la unitat productiva.

Als greus problemes econòmics, començant amb el deute a Hisenda d’1,6 milions (a 31 de desembre del 2020), el manteniment de la gespa i els impagaments a jugadors i tècnics del primer equip i de la base, i altres proveïdors, se li ha anat sumant aquesta dècada la desafecció de la ciutat amb el club. Els primers retrets d’exjugadors van arribar el 2015 a través de Biel Medina, aquest últim erigit en emblema pel mateix club. Ara són legió. “No, si al final serà veritat que era més bo el que manava a baix [Toni Seligrat] que no els dos que manen a dalt”, va escriure el menorquí a Twitter quan a la primera temporada del tècnic Imanol Idiakez no es va arribar al play-off d’ascens.

No era la primera esquerda que s’obria en un club que cada vegada s’ha anat bunqueritzant més. I és que el 2013 havia esclatat la primera crisi amb les dimissions d’onze tècnics de la base, entre les quals dos coordinadors, al·legant incompliment en els pagaments i en la quantitat a percebre. Segons la versió que va donar el club, aquestes dimissions “no poden entelar que es treballa des de la normalitat en el futbol base”.

D’un parell d’assemblees d’abonats, que no socis perquè no tenien dret a vot, organitzades pel club durant els primers anys es va passar a vetar el 2016 l’accés a l’estadi a cinquanta-set aficionats, dels quals vint-i-tres eren abonats. Unes assemblees en què la junta directiva anunciava, entre altres coses, que s’havia acabat l’exercici amb superàvit.

Uns anys de bonança esportiva (tres play-offs en els primers cinc anys) no van ser suficients per evitar que la temporada del gairebé ascens a Segona A (2015-16) es veiés entelada per l’impagament de les nòmines als jugadors. La plantilla va acusar el club d’obligar-la a firmar un document de redistribució del deute si volien cobrar. Les penyes van donar suport als jugadors i van protestar pel tracte rebut deixant d’animar.

“O firmen o no cobraran”, va arribar a dir alt i clar Albert Esteve en una compareixença davant els mitjans. Una frase significativa del que ha estat un constant “o amb mi o contra mi”, tòpic en el qual no caben els clarobscurs. Tot és blanc o negre.

L’atrinxerament dels propietaris del club ha arribat al punt de limitar recentment –després de l’escàndol que ha suposat l’escorcoll de la Guàrdia Civil per presumpte frau a la Seguretat Social, falsedat documental i blanqueig de capitals– qui pot contestar els tuits del compte oficial.

L’última fugida cap endavant del club es va produir aquest estiu quan Albert Esteve va passar a ser vocal i el seu germà Jordi el nou president, amb el xinès He Jun, de l’empresa patrocinadora del club, JinJun Sports, a la remodelada junta. El ja expresident va anunciar també que diversos inversors aportarien vint milions d’euros al club en cinc anys, però de moment no han aparegut.

Avui, comissió municipal per a la possible rescissió del conveni
L’equip de govern municipal ha convocat per avui, a les 9.00 hores, una comissió informativa extraordinària en la qual es tractarà la situació del Lleida Esportiu. Entre els grups municipals hi ha una àmplia majoria a favor de la revisió del conveni subscrit el 2017 entre la Paeria i el club per a l’ús del Camp d’Esports. No obstant, per rescindir-lo s’ha d’aprovar al ple i prèviament avalat per un informe jurídic que confirmi que el club no compleix la seua part. Una de les clàusules, el segon apartat A, diu textualment: “La cessió d’ús es fa amb caràcter de precari i, per tant, revocable en qualsevol moment per raons d’interès públic.”
Comenta el contingut

Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre