x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ESNOTICIA

“T'ho pinten meravellós tot, però no compleixen”

Actualitzada 16/01/2022 a les 10:59

Egòlatres i entabanadors, així defineixen els germans Esteve gent que va treballar al club || Una gestió “peculiar”

Albert i Jordi Esteve, en una foto del 2014 en els seus primers anys al capdavant del Lleida Esportiu.

Albert i Jordi Esteve, en una foto del 2014 en els seus primers anys al capdavant del Lleida Esportiu.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Albert i Jordi Esteve, en una foto del 2014 en els seus primers anys al capdavant del Lleida Esportiu.

Egòlatres, narcisistes i entabanadors. Són els tres adjectius més utilitzats per exjugadors, abonats i extècnics de la base del club per definir la personalitat complexa dels germans Esteve. “L’Albert té punts de brillantor, veu de seguida coses que a altres els costa veure. Però alhora és autoritari, amb actituds despòtiques. Sempre ha estat un líder i, per malament que tracti els que l’envolten, aconsegueix que tot i així molts el segueixin amb autèntica devoció”, assenyala una d’aquestes persones consultades que prefereix mantenir l’anonimat. T

Tots coincideixen que “d’entrada, quan arribes, t’ho pinten tot meravellós, et mostren les instal·lacions i t’il·lusionen, però són uns entabanadors. Després res és com diuen”, diuen exjugadors i extècnics, que asseguren que “no compleixen el que prometen”. Albert va ser un bon jugador de futbol sala al Sícoris i després es va convertir en el delegat i secretari tècnic d’aquesta secció del club quan va viure els seus anys daurats a la Divisió de Plata. Durant el seu període es va produir un forat de 300.000 euros que va obligar el club a demanar una derrama als socis.Jordi era un prometedor futbolista que va ser captat pel FC Barcelona quan era juvenil de la UE Lleida, on va tornar anys després per jugar al primer equip.Albert, reconegut en ocasions per ell mateix, compta amb empreses en diferents sectors.

Jordi, just abans d’entrar al Lleida Esportiu, era el propietari d’un concessionari d’una operadora de telèfons mòbils, a més d’exercir de director esportiu de l’Efac Almacelles.Són comptats els casos de les persones que han sortit del club, sigui de forma amistosa o traumàtica, que no critiquin la “peculiar” manera de gestionar el club que tenen els dos germans. El 2013 ja va esclatar la primera gran crisi amb les dimissions d’onze tècnics de la base, entre ells dos coordinadors, al·legant incompliment en els pagaments i en la quantitat a percebre. Segons la versió del club, aquestes dimissions “no poden entelar que es treballa des de la normalitat en el futbol base”.

D’un parell d’assemblees d’abonats, sense dret a vot, organitzades pel club en els primers anys es va passar a vetar el 2016 l’accés a l’estadi a 57 aficionats, d’ells 23 abonats. Unes assemblees en les quals la junta directiva anunciava, entre altres coses, que s’havia acabat l’exercici amb superàvit.Uns anys de bonança esportiva (tres play-offs en els primers cinc anys) no van ser suficients per evitar que la temporada del gairebé ascens a Segona A (2015-16) es veiés entelada per l’impagament de les nòmines als jugadors. La plantilla va acusar el club d’obligar-lo a firmar un document de redistribució del deute si volien cobrar.

Les penyes van donar suport als jugadors i van protestar deixant d’animar. “O firmen o no cobraran”, va arribar a dir alt i clar Albert Esteve davant dels mitjans. Una frase significativa del que ha estat un constant o amb mi o contra mi, tòpic en el qual no caben els clarobscurs.

Tot és blanc o negre. Dos episodis il·lustren el seu caràcter. La destitució el 2019 de Gerard Albadalejo anunciada en roda de premsa, després d’un partit, abans que a l’entrenador, i la prohibició de fer declaracions a Molo i els jugadors després de caure contra l’Espanyol B (0-3) el febrer passat.

L’atrinxerament actual dels propietaris del club ha arribat al punt de limitar qui pot contestar els tuits del compte oficial.

Crisi esportiva amb descens inclòs

El Lleida Esportiu ha anat esportivament a menys. De tres play-offs en els primers cinc anys s’ha passat a jugar a la quarta categoria i, encara que cal destacar la professionalitat de la plantilla, l’equip és lluny dels llocs d’ascens.

Deuen 2,8 milions a la Seguretat Social

Els deutes han anat ofegant el club tan sols una dècada després que agafés el relleu, mitjançant una subhasta concursal, de l’extinta Unió Esportiva Lleida.

Els deutes més alts són amb Hisenda (1,6 milions) i Seguretat Social (ja arriba als 2,8 milions). Per aquesta raó no poden rebre subvencions públiques. Hi ha, entre d’altres, impagaments a exjugadors i a l’actual plantilla que estan denunciats davant l’AFE.

Decreixement del futbol base del club

La base ha passat de tenir onze equips a sis, i tres dels que sobreviuen no van poder jugar fa unes jornades per impagament d’arbitratges. En el seu dia, el club també va prescindir de l’equip femení.

Propietaris sense aparèixer i desafecció

Sense aparèixer als partits i deixant abandonat l’equip i el manteniment de les instal·lacions, els Esteve s’han anat guanyant la desafecció general.

El malestar que es va generar al final de la temporada del gairebé ascens va ser l’arrel que el club anunciés, el novembre del 2016, que prohibia l’accés a l’estadi a 23 abonats i 34 aficionats. Un mes després s’aixecava el veto, però el club va fixar unes noves normes i va crear la Grada Jove amb penyistes afins a la línia oficial.

Batalla judicial perduda amb la Federació

L’Audiència Nacional va rebutjar dos vegades la petició del Lleida de suspendre (a causa de la pandèmia) el play-off d’ascens la temporada 2019-20.

Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre