Els Boston Celtics es queden a les portes d'una remuntada històrica a l'NBA

A només un pas de la glòria. Així van caure aquest dilluns els Boston Celtics, que van perdre el setè partit de la final de l'Est davant dels Miami Heat (84-103), que ja no podran lluitar per l'anell davant dels Denver Nuggets i que a més van deixar escapar una possibilitat d'or d'haver fet història a l'NBA. 150 vegades s'havia donat un 0-3 en uns playoffs de l'NBA i en les 150 vegades no es va produir la remuntada.

Els Celtics semblaven tenir tot a favor seu per acabar amb la 'maledicció' aquest any, ja que jugaven a casa el setè duel després d'haver ressuscitat amb tres triomfs seguits quan ja semblaven amb peu i mig en l'eliminació. Però l'ansietat, el desencert, la superba actuació dels Heat i també la mala sort dels Celtics van tirar per terra les esperances d'un 4-3 inèdit en la història a la lliga. A més, els Celtics de Jayson Tatum i Jaylen Brown tampoc no podran 'venjar' la seua derrota l'any passat a les Finals de l'NBA, quan van sucumbir en la sèrie pel títol davant dels Golden State Warriors de Stephen Curry (4-2).

El malson del TD Garden, amb un ambient sensacional aquesta nit, va començar en la mateixa primera jugada del partit, quan Tatum, el seu gran líder i un especialista a lluir-se en 'setens partits', es va torçar el turmell esquerre en caure sobre el peu de Gabe Vincent. Tatum va seguir en la pista i va acabar jugant 42 minuts, però durant tota la nit se li va veure amb evident dolor, molt frustrat i incòmode i amb molts problemes tant de mobilitat com en el . Amb la seua estrella en una situació precària, els de verd es van anar fonent a poc a poc davant d'uns Heat que van olorar sang i que van portar el partit amb mestria al seu terreny (pocs punts, ritme lent, domini de les defenses sobre els atacs...).

Ningú no va fer un pas al lloc de Tatum, que va acabar el partit amb 14 punts (5 de 13 en tirs) i 11 rebots.

Especialment assenyalat va quedar el segon espadatxí dels Celtics, un Jaylen Brown desaparegut i amb un partit molt trist: 19 punts amb 8 de 23 en intents a cistella (inclòs un ridícul 1 de 9 en triples) i 8 pèrdues de pilota.

Encara que sobretot, aquesta nit per a l'oblit de Boston s'ha forjat en el seu terrorífic percentatge de triples amb un 9 de 42 en tota la vetllada (21,4%) després d'un esgarrifós 0 de 10 en el primer quart. Només 15 punts van posar els locals en aquell primer període i la situació no va millorar en el segon, en el que van arribar a perdre per 17 punts davant d'uns Heat molt serens i concentrats que no deixaven de créixer i créixer. La il·lusió dels Celtics de segellar la seua remuntada històrica amb una altra actuació èpica davant tots els elements va tenir el seu moment en el tercer quart quan Derrick White, l'únic salvable del naufragi, va anotar 13 punts i va deixar el seu equip amb només -7.

Però els Heat no van perdre el cap i van fondre a poc a poc uns Celtics sense idees i sense gasolina, amb les cares desencaixades i l'ànim per terra, i que van llançar la tovallola en l'últim quart (18-27). Després d'aquesta molt dolorosa derrota, Boston es va unir a més als únics tres equips que havien forçat un 3-3 després de començar perdent per 0-3 una sèrie i que finalment també van acabar clavant el genoll en el setè partit.

Aquests Celtics acompanyen des d'avui als New York Knicks de 1951 davant els Rochester Royals, els Denver Nuggets de 1994 contra els Utah Jazz i els Portland Trail Blazers de 2003 davant dels Dallas Mavericks. En canvi, els Miami Heat, el segon equip que com a vuitè de conferència assoleix les Finals en la història de l'NBA, van firmar una dolça 'revenja' davant dels Celtics, que justament els van eliminar l'any passat a la final de l'Est després de set partits.