ASTRONOMIA MISSIÓ CIENTÍFICA
Sense notícies de l’ExoMars
L’ESA espera el senyal des de Mart de la sonda Schiaparelli || El satèl·lit OGT orbita ja sobre el planeta roig en un èxit parcial de la missió europea
Un operador de l’ESA ahir al centre de control de Darmstadt.
L’Agència Espacial Europea (ESA) va situar ahir un nou satèl·lit a l’òrbita de Mart però encara no sap què ha passat amb el mòdul d’aterratge Schiaparelli, del qual va perdre el senyal poc abans que toqués la superfície del planeta.
L’ESA donarà avui més informació de què ha pogut passar amb el mòdul d’aterratge. Considera que és possible que Schiaparelli hagi iniciat el descens, s’hagi desenganxat el paracaigudes i després s’hagi separat de l’escut frontal i del paracaigudes, però no queda clar si s’ha estavellat contra la superfície o si finalment ha aterrat.
La funció de Schiaparelli és provar noves tecnologies europees de descens i aterratge. A més, hauria de realitzar proves científiques a la superfície del planeta, on podrà funcionar entre dos i vuit sols, nom amb el qual es coneix els dies marcians, depenent de la durada de les bateries.
L’ESA va fer una valoració optimista de la missió perquè va aconseguir situar en l’òrbita correcta l’Orbitador de Gasos Traça (OGT), els objectius del qual a la missió ExoMars són comprendre millor l’origen del metà i també buscar senyals de l’existència de vida en aquest planeta. L’OGT es va separar aquest diumenge passat de Schiaparelli, a una distància de 900.000 quilòmetres del planeta roig. ExoMars és un projecte conjunt de l’Agència Espacial Europea i l’agència russa Roscosmos per tal de buscar vida del tipus bacterià a la superfície de Mart.
Mart és un dels planetes més explorats des dels anys 60? Nombroses missions dels EUA, l’antiga Unió Soviètica, l’Índia, el Japó i Europa han volat fins a Mart, més de 40 en total fins ara, tot i que moltes han fracassat. Europa ha participat en les missions nord-americanes, soviètiques i japoneses des de començaments dels anys setanta mitjançant col·laboració científica i la contribució d’instruments. Però va ser Mars Express la primera missió europea. Portava un mòdul d’aterratge anomenat Beagle 2, però va fallar a l’intentar aterrar, encara que el seu orbitador continua funcionant i enviant dades científiques.? Nombroses missions dels EUA, l’antiga Unió Soviètica, l’Índia, el Japó i Europa han volat fins a Mart, més de 40 en total fins ara, tot i que moltes han fracassat. Europa ha participat en les missions nord-americanes, soviètiques i japoneses des de començaments dels anys setanta mitjançant col·laboració científica i la contribució d’instruments. Però va ser Mars Express la primera missió europea. Portava un mòdul d’aterratge anomenat Beagle 2, però va fallar a l’intentar aterrar, encara que el seu orbitador continua funcionant i enviant dades científiques.
